Sí, i què?

Des de petits, a tots ens agrada estar integrats dintre del grup, no tenir aquella diferència que fa que la gent ens miri amb cara rara. O que ens assenyali amb el dit.

Divendres passat, mentre anava a treballar, em vaig parar en un semàfor i una nena d'uns 8 o 9 anys atravessava pel pas de vianants amb la seva mare. Quan van passar just per davant del meu cotxe, la nena es va girar, em va assenyalar amb el dit i li va dir alguna cosa a la seva mare. La mare, tota molesta, li va baixar el dit i va començar a renyar-la. No vaig sentir el que deia, però m'ho puc imaginar. No sé per què la nena em va assenyalar amb el dit. Tampoc sé què li va dir a sa mare. De fet, tampoc m'importa massa. Però la pregunta és: per què a vegades (o almenys jo) ens amaguem d'algunes coses que ens sembla que ens han de fer diferents? Per què aparentar normalitat? Per què ens fa cosa que la gent ens miri com si fossim bitxos raros?

M'agradaria aprendre a dir les coses, amb una actitut de "sí, i què?" Però la meva veu, que no sé per què, sempre va més ràpida que el meu cervell, em sol trair moltes vegades. El costum? Potser sí. Tot i així, i ja que aquí la veu no em pot trair...

No, no recordo l'últim concert al que vaig anar. Sí, fa molt de temps. Mesos? Sí, mesos segur. Però jo gairebé que ho comptaria en anys, que serà més fàcil de fer-se'n una idea.

El meu primer nòvio? Ah, aquesta és fàcil. Es deia Marc i tenia 2 anys (no, no m'he deixat cap xifra). Que no val? Sí, sí que val. Jo també tenia 2 anys i anàvem junts a tot arreu (a tot arreu on ens deixaven, és clar). A totes les fotos on hi sortim, hi sortim agafats de la mà. Que només teníem dos anys? Sí, i què? L'últim? Ui... és que no me'n recordo. La meva memòria no arriba tan lluny. Que me'n vaig per la tangent? Sí, i què?

Que quina és la última cosa que m'he baixat d'internet? M'ho poses difícil. eMule? No, jo no el faig servir. Que per què no? I per què sí?

Que quan vaig anar al cine per últim cop? Bé, fa uns mesos que t'hagués contestat que la setmana passada. Ara... ja ni ho recordo.

Que quines sèries de la tele miro? Doncs... compten les notícies del matí com a sèrie? No? Per què em mires amb aquesta cara? Si no compten les notícies del matí, molt em temo que la resposta és cap ni una.

Que ja n'hi ha prou? Sí, crec que sí. Hauré d'aprofitar que avui no fa vent a veure si puc dormir d'una punyetera vegada! Que vaig a dormir molt d'hora? Sí, i què? Abans d'anar a dormir encara llegiré, i demà al matí el despertador sonarà molt d'hora. Que és diumenge? Sí, i què? I demà passat dilluns. Algun problema?