dimarts, 28 de març del 2006

La mare que va parir el futbol

Sí, la que diu la frase de dalt sóc jo. Sí, em pensava que jo no diria mai aquesta frase. Però...

Fa uns dies, molts, vaig parlar dels dilluns i dimarts. Però les coses es van complicar i la setmana passada no hi va haver ni dilluns ni dimarts.

Aquesta setmana el dilluns també es va complicar i tampoc no hi va haver dilluns. I avui em feia mandra. A part de que no em volia perdre el partit... Però no, avui era dimarts i volia que fos dimarts.

Avui ha sigut un dia dur. Però m'he passat tot el dia pensant: "Sí, sí, avui és dimarts!"

Així que quan ha sigut l'hora, he agafat els trastos i me n'he anat a la meva destinació de tots els dimarts. No m'he enfadat amb un cotxe que s'ha aparcat en un lloc on hi cabien dos cotxes (i he vist al conductor sortir del cotxe, mentre pensava que podria haver aparcat millor i així hi cabria també el meu cotxe).

Si fins i tot he arribat 10 minuts abans de l'hora!

Però quan he arribat ja he vist que alguna cosa no funcionava. No m'havien avisat perquè feia dies que no hi anava. Es veu que avui han suspès el dimarts... perquè hi ha futbol!

I jo que estava disposada a perdre'm el futbol pel dimarts. Però sembla que no. Sembla que els altres no.

Això em passa per moure'm en un món majoritàriament masculí (visca els tòpics!) Fa unes setmanes, a la porta hi havia un substitut. Aquell dia hi havia unes dones que feien labors i el meu grup. Jo vaig anar directament cap al meu grup. El porter em va aturar: "Has d'anar cap allà!", mentre m'indicava el lloc on hi havia totes les dones de les labors. Vaig estar a punt de dir-li alguna cosa sobre els tòpics. Però no ho vaig fer. Vaig baixar el cap i li vaig dir que no, que jo anava a l'altra banda.

Si hagués anat a fer labors, avui segur que no m'haguessin suspès el dimarts per culpa del futbol!

Ho sento molt, però en aquests moments, el que dic és "La mare que va parir el futbol".

Però... ara vaig a veure la segona part...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jejejejeje!
Ostres, vaig llegir l'altre post sobre els dilluns i dimarts i vaig veure que et feia molat ilusió anar-hi (encara que em sembla que no deies exactament el que era,oi?)Ho dic perquè ja deu fer ràbia que et treguin una cosa que t'agrada només per futbol, a mi també m'empiparia....

Anònim ha dit...

I a sobre, empatem.
:-/

Anònim ha dit...

Exacte, Labmaniaka. Llavors em va agradar veure el futbol (encara que empatessin), però en aquell moment... En aquell moment van saltar tots els sants!