No, no explicaré cap secret (ja no vindria d'aquí, però és igual).
El títol del post ve d'aquella sensació que tens a vegades. Reps una notícia, saps alguna cosa i ho has d'explicar. Et dius a tu mateixa: "Això ho he d'explicar a..." A qui?
Avui tenia una notícia bomba. Una cosa que havia d'explicar. Però explicar... a qui?
Al final li he acabat explicant a la que m'aguanta sempre. Faltaria més.
És que estava tan contenta. Aquesta no me l'esperava. I, a més, avui.
Jo ho hagués volgut explicar a algú més. Però a qui? Ningú més m'hagués escoltat, avui. Mira que n'és de trista, la vida. Però... però jo ho volia explicar.
És horrible quan et surt bé alguna cosa i no tens a qui explicar-ho.
És horrible quan tens una bona notícia i no tens a qui explicar-la.
És horrible quan veus que les coses van bé i no ho pots explicar a ningú.
Bé, "a ningú" seria injust amb l'Anna. Però ella ja m'entèn.
I és que quan tens una bona notícia, si no la pots compartir, la notícia ja no és tan bona. Fins i tot passa a ser mig dolenta.
Però, en fi, alegrem-nos tots, que la notícia era bona! A veure si ara no fico la pota com sempre.
dijous, 1 de juny del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ei, doncs mootes felicitats per la noticia!M'alegro que el post d'avui sigui alegre i positiu!I sempre hi ha algú a qui explicar-li les coses;P
vam, explica explica...
poso a la seva disposició dues orelles impenitents, pel que calgui, faltaria més!
Gràcies, Labmaniakes, per la felicitació :-) Però no, no sempre hi ha algú a qui explicar les coses... A vegades no. A vegades ho expliques i cau en un sac buit, ningú t'escolta. O ningú t'escolta en el moment en què necessitaries que algú t'escoltés.
Ai, elquemaietvaigdir, és que m'he tornat vergonyosa de cop... Aquestes són coses que només explicaria en privat...
Llum, a mi també em passa sovint. Però per això hi ha el bloc, dona!!!! Va explica'ns-ho, que no ho direm a ningú!
(no cola?) ;-)
Sí, és clar, per això hi ha el bloc :-)
No, no cola :-) (només ho saben... 4 persones, i prefereixo que quedi així, ara per ara. No vull tornar a tenir una petacada tan grossa com l'últim cop).
Publica un comentari a l'entrada