dissabte, 3 de juny de 2006

3 mesos!

Sovint tot té una explicació. Tu et comences a imaginar històries. Comences a pensar on has ficat la pota (que seria el més normal). Però resulta que tu no has ficat la pota, i el problema no era teu. Llavors te n'alegres, ets feliç, ho veus tot de color groc (no, de color de rosa no, que no m'agrada. Hi poso color groc, que és un dels meus colors preferits). Però... però llavors reps una notícia. I et quedes dient-te a tu mateixa: "3 mesos?"

Fa 3 mesos em vaig enviar un mail a través del futureme. 3 mesos abans, havia fet el mateix. Tots dos mails van arribar aquesta setmana. Mails escrits amb el cor i que em van fer somriure. Mails que vaig llegir i vaig pensar: "Jo vaig ser capaç d'escriure això?" Però també vaig pensar: "Ja fa 3 mesos? I ja fa 6 mesos de l'altre?"

Recordo perfectament el dia que els vaig escriure. Entre altres coses, perquè en aquells mails hi posava el que estava fent, el que em passava pel cap en aquell moment.

En els mails hi havia moltes veritats. Moltes frases que són bones, que hauria de seguir. Hauria de seguir els consells de la Llum mig any més jove.

Però els 3 mesos que donen el títol al post no són aquests. Els 3 mesos que donen el títol al post són els 3 mesos que han de passar perquè passi una cosa. 3 mesos! Miro enrera i sembla que era ahir. Però miro endavant i es fan tan llargs!

Bé, sé que aquesta cosa no té per què produir-se. Es podria produir, sí, però avui he sabut que, si ha de passar, haurà de ser d'aquí a 3 mesos. I sí, ja no em ve d'aquí. 3 mesos no és tant de temps. Però el meu cap ja s'havia fet a la idea que, si havia de passar, seria aviat. I saber que han de passar 3 mesos encara, ha sigut una decepció. 3 mesos! Poden passar tantes coses, en 3 mesos! Però tantes! Però també en poden passar tan poques.

L'únic que sé és que aquests 3 mesos es faran molt llargs. Això sí, aprofitaré per treballar dur. Així, si després d'aquests 3 mesos, tinc una oportunitat, em sentiré una mica millor amb mi mateixa, orgullosa de mi, sense complexes.

Sempre m'ho puc mirar des d'un punt de vista millor: tinc 3 mesos per augmentar la meva autoestima. Cosa molt necessària, si al final aconsegueixo el que volia.

3 mesos!

Em vaig a enviar un altre missatge a través de futureme per d'aquí a 2 mesos i mig :-)

5 comentaris:

Esteve M. Costa ha dit...

Ostres, que interessant això de Futureme!!! Mai n' havia sentit a parlar... Potser m' armi de valor i m' escrigui un missatge per d' aquí un temps... Nu sé...

erakkia ha dit...

a mi m'en han agafat ganes... I m'en he escrit un. Que n'es de curiós!

Llum ha dit...

Jo ja fa temps que ho utilitzo, això del FutureMe. I sí, de tant en tant em trobo amb alguna sorpresa al mail. Sempre agradable, és clar (perquè, és clar, jo trio el que m'envio).

marta olletas ha dit...

Ja n'he escrit tres!

Un per felicitar-me l'any nou fi, un altre per l'aniversari i un últim per una època on les coses hauran canviat molt...

Llum ha dit...

Així m'agrada, Marta :-)

Jo, de fet, ja n'he rebut més de tres i n'he escrit uns quants més.

Això sí, una de les coses que m'agraden és xafardejar els missatges públics que s'envia la gent. Em fan gràcia.