dissabte, 17 de juny de 2006

Classes particulars?

Mai he penjat cap paper a la porta de cap supermercat o similar anunciant que dóno classes particulars.

Mai he dit pels llocs que dóno classes particulars i busco alumnes.

Quan algú m'ha dit: "Ostres, voldria trobar algú que donés classes particulars al meu fill", jo m'he fet la tonta.

Jo només dóno classes particulars a la gent que em ve directament i em diu alguna cosa de l'estil: "Llum, pots fer-me classes particulars?" O "Llum, podries fer classes particulars al meu fill?"

I jo, que no sé dir que no, acabo acceptant. Però només dóno classes particulars a aquesta gent, gent coneguda i fills de gent coneguda que em demanen si jo els puc donar classes particulars.

No les cobro gaire cares, veient el que es veu al meu voltant. De fet, no conec a ningú que les cobri al mateix preu que jo ni més barates. Però, és clar, quan et ve la veïna i et demana que li facis classes particulars a la seva filla, què li has de cobrar? I quan a partir de la filla de la veïna (que també és veïna, és clar) tens algú altre a qui fas classes particulars, què li has de cobrar?

Però, tot i així, es podria dir que visc de les classes particulars. Sí, jo no he de mantenir una família. Ni tan sols m'he de mantenir a mi. Jo només he de pagar la gasolina, els bitllets de tren i algun llibre que em compro de tant en tant. No compro res més, jo. I malgrat que la gasolina és cara, i que cada cop que m'he de comprar l'abonament del tren se'n va un bitllet de 50 (i només puc anar i tornar 5 cops), amb les classes particulars faig.

No fa ni una setmana estava ben contenta. S'havien acabat les classes particulars! Exàmens finals als instituts, primera convocatòria a les universitats, tothom aprovat... vacances! Bé, vacances de classes particulars, és clar, perquè les vacances de la resta arribaran, si és que arriben, l'1 d'agost, encara que la meitat de la meva família em tracti d'idiota i l'altra meitat es pensi que ja porto un parell de setmanes de vacances (els que no es pensen que estic de vacances permanents, és clar, que també n'hi ha). Vacances? Sí, una de les alumnes em va dir que em trucaria durant l'estiu per fer el que els diguessin per fer durant l'estiu. Però, coneixent-la, em trucarà la última setmana d'agost o la primera de setembre, amb tot fet, i només amb una llisteta de coses: algunes que no sap fer, algunes que no està segura de si estan bé, i alguna redacció per corregir (algú li hauria de dir a aquesta noia que el meu anglès és dolentíssim, que si li dic jo no em creu).

Però, he dit vacances? Ui, no, la paraula vacances està prohibida a casa la Llum. Dos dies després de dir que s'havien acabat les classes particulars, ja tinc dos alumnes nous! Una que no m'agrada massa, perquè té pinta que sa mare me l'envia perquè no es passi el dia a la piscina (odio aquestes classes!), però què se li ha de dir, viu a prop de casa, i s'ha de tenir bona relació amb els veïns... I l'altre ja m'agrada més, però hauré d'anar a aparcar a aquella zona que m'agrada tant...

2 comentaris:

pere ha dit...

No, no, llumm, no et donaré la raó. En primer lloc, les classes particulars -les bones especialment- tenen un preu (si no tens clara la tarifa em consultes). En segon lloc, una cosa és la família i els amics de la família i els veïns i etc. i una altra la feina. I no hi ha discussió possible.

Llum ha dit...

Ja ho sé, que no em dónes la raó, pere. Però jo no tinc cara de fer pagar més per les classes particulars. No sé quina és la tarifa que fa pagar l'altra gent. Així que jo faig pagar el que em sembla.

I bé, no ho sé pas, si les meves són bones.