divendres, 16 de juny de 2006

Amb energia!

T'aixeques al matí i no saps què et passa. Estàs de mal humor i et discutiries amb tothom. Però amb tothom, eh! I això que jo no em discuteixo mai amb ningú (bé, això de mai...)

Mentre ets a treballar veus per la finestra que plou i cauen llamps i trons. "Ah, és el temps", penses.

Però segueixes de mala lluna. Perquè hi ha coses que et preocupen. Perquè ets més lenta que una tortuga i ets incapaç de fer les coses ràpidament. Perquè fa molta calor. Perquè hi ha una cosa que no et pots treure del cap.

Fins i tot una cosa que normalment et feia il.lusió deixa de fer-te'n.

Però tot el que puja, baixa. I tot el que baixa, acaba tornant a pujar.

I demanes perdó. Perquè no t'has comportat com sempre. Perquè no tenies ganes de fer res. Perquè tenies el dia tonto. Perquè... bé, ja no saps perquè.

I aleshores t'expliquen una història. Et distreuen. Es recorden d'una cosa que vas dir fa uns dies i que et pensaves que ja no recordarien. Buf, si fa menys d'una setmana i sembla que hagi passat una eternitat!

Però, sobretot, et fan riure.

I la cara et queda il.luminada per un somriure. Per un somriure que no marxa (i que tampoc vols que marxi). Encara fa calor. Els problemes segueixen allà. Segueixes essent més lenta que una tortuga. Però somrius. Un gran somriure. Que no marxa de la teva cara.

Tens energia. Molta energia. L'energia que et provoca el somriure. L'energia que et provoca el que algú hagi compartit una cosa amb tu. L'energia que et provoca algú preguntant-te l'opinió sobre una cosa. Perquè li importa el que diguis.

El somriure que et ve a la cara quan t'expliquen petites coses. El món està fet de petites coses, i m'encanta que la gent m'expliqui alguna petita cosa. Qualsevol tonteria. Però una petita cosa.

Un dia que havia començat gris, plujós, xafogós... s'ha convertit en un dia ple d'energia.

I saps que, amb el somriure a la cara que portes, qualsevol cosa que vulguis aconseguir, serà teva.

4 comentaris:

omar ha dit...

Està clar que un somriure pot pintar el dia més gris amb els colors més lluminosos i deixar-te ben lluent.

l'avi ha dit...

El somriure i, sobretot, el riure és una gran teràpia que jo aconsellaria que practiqués més d'un que sembla que va per la vida restret. Potser ja és hora de treure'ns de sobre els complexos i començar a cercar la felicitat

imma ha dit...

ostres, continua somrient! així m'agrada! que ningú te'l tregui!!!!!!!!!

Llum ha dit...

:-)

(continuo somrient)