U

Estic sola en una habitació d'hotel. Bé, dic hotel perquè a fora hi posa hotel, però no en diria hotel. La porta del lavabo no tenca bé. Estic a sota la única làmpara que hi ha a l'habitació i, tot i que entra llum de fora, tinc poca llum per llegir o escriure.

Porto una radio i un reproductor d'mp3, però no els poso, perquè vull sentir si arriba algú. Fa un moment he sentit que arribava algú. He obert la porta de l'habitació i tres nois que no coneixia de res m'han mirat estranyats. A qui jo espero encara ha de venir.

Estic nerviosa, i aquesta sensació d'abandonament encara fa les coses pitjors. On és la meva companya d'habitació? I la resta de la gent?

Amb la meva companya d'habitació no hem passat mai de l'hola i poca cosa més. Però estaria bé que ara fos aquí.

Tot el dia ha sigut un bon desastre. Almenys, però, avui he après una cosa nova: ja sé on és el poble de Puig-Reig. Quan he aixecat el cap i he vist l'indicador del poble pensava que m'agafava alguna cosa. Sort que no portava el cotxe jo... Perquè Puig-Reig no estava en el camí cap al meu destí.

Sento fresses a fora. Però no m'atreveixo a tornar a sortir. Tinc son i estic cansada. Sé que això no és bo.

Ja he perdut el compte de les vegades que he trucat a la porta del davant. I sempre la mateixa resposta: cap.

Estic nerviosa. Sé que tot anirà bé. Sé que serà com un oasi. Si tot va bé m'oblidaré de tot i de tothom i tot vindrà rodat. Però tot té pinta de ser com l'any passat, com està essent avui: desorganització, desinformació i molts "des" més, cap d'ells bo.

Deixaré d'escriure. Ja he decidit que faré una nova categoria: "amb llapis i paper". Una categoria de coses escrites en paper i copiades després a l'ordenador. Sense censura, tal com estan al paper.

Em queda mitja hora. Al final tinc quatre llibres a la maleta: dos a mig llegir, un per començar i un que no és una novel.la. Decidiré quin em llegeixo, tornaré a trucar a la porta del davant per si de cas, i em posaré a llegir. Suposo que una migdiada m'aniria bé, però no puc quedar-me dormida. I sé qui si dormo, després encara estaré pitjor. Si com a mínim algú es dignés a dir alguna cosa...

Meme literari

Encara estic molt cansada. La veritat és que l'edat no perdona, i hagués necessitat un dia o dos per recuperar-me del pont. Però no, avui començava a treballar a les 8 i acabava a les 9 (i prometo que he treballat més d'una hora!)

D'aquest pont n'he tret dues lliçons, dues coses que he de millorar. Sempre va bé aprendre coses. Una de les coses que he après és que necessito tenir una millor forma física, que no em puc arribar a cansar tant. Aquesta nit he dormit 9 hores i mitja (sí, ja ho sé, si he començat a treballar a les 8 i he dormit 9 hores i mitja, ahir vaig anar a dormir molt aviat). Però és que ahir al vespre no m'aguantava dreta. Bé, ni dreta, ni asseguda.

Com deia, una de les coses que sé que he de millorar és la meva forma física. Sempre he estat una persona de fons. O sigui, que no sóc ràpida, però puc mantenir un ritme constant. El problema és que aquesta setmana m'ha deixat morta.

La segona cosa que he de millorar la tinc una mica clara i ja em vaig comprar un llibre on hi ha la resposta a tot plegat. O no, però espero que sí.

I a què ve el títol del post? Doncs a que en pere m'ha passat un meme. I com que jo no em puc resistir als memes...

El meme diu que faci això:

Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.

Però jo tinc uns quants dubtes. Perquè el llibre més proper que tinc és el diccionari Collins "Español-Inglés English-Spanish". Deixant de banda el fet que no m'agradi que a la llengua aquesta li'n diguin espanyol, no crec que sigui gaire recomanable que hi posi això.

Seguidament a aquest, hi ha les estanteries on el meu pare hi té els llibres. No sé quin seria el més proper. Així que hi posaré tres llibres. Però abans, unes reflexions...

Per què la pàgina 123? I si resulta que el llibre no arriba a la pàgina 123? I si a la pàgina 123 hi ha només dibuixos i no arriba a la cinquena frase? I si s'ha acabat un capítol i la pàgina està en blanc? D'acord, la pàgina és a la dreta i en principi el capítol començaria allà, però mai se sap. I per què la cinquena frase? I el pobre número 4? Pàgina 123, frase 5... I, a més, què vol dir la cinquena frase? Si la pàgina 123 comença a mitja frase, la mitja del principi es compta o no? S'ha de comptar com a mitja frase? Llavors s'hauria de posar el final d'una frase i el principi de l'altra?

Però, en fi, malgrat les meves preguntes, posaré la frase el millor que pugui. Per començar, el llibre que he acabat aquests dies (qualsevol dia faig el post):

Como prueba tenía el tronco de árbol, a través del cual había pasado la mano.

En segon lloc, el llibre del cotxe:

Otherwise he'd had come bursting in here.

I, per acabar, la meva bruixa adolescent, que vaig començar a llegir el dia que l'havia de tornar a la biblioteca...

Si ya eres una teenager.

Nou

Això queda desordenat, i segurament hauria de començar per l'u, però de l'u al vuit estan tots escrits a la llibreta, i ara... doncs ara escric directament aquí, encara no sé per què. Segurament no s'entendrà res de res... però bé, és igual.

Els dits em van lents. Tants de dies sense tocar un teclat i estan patosos, els costa trobar les tecles i anar a aquella velocitat a la que anaven fa una setmana. O quatre dies, tant li fa.

Encara he de desfer la maleta. Encara he de mirar els mails. Bé, de fet he vist que en tenia només 17, però ja m'hi posaré una altra estona.

Al final la sort m'ha vingut a trobar. No sé ni com ni perquè. Semblava un somni. De fet, em va venir a trobar mentre dormia. Bé, no és que m'hagi vingut a trobar mentre dormia, sinó que la mala sort no ha sigut tan gran com havia estat abans. Sí, la mala sort m'ha perseguit, però no massa.

Els dits es comencen a acostumar al teclat. Mica en mica, poc a poc. Però tinc esgotament mental altre cop. Així que només miraré fugaçment els mails i llavors me n'aniré amb la meva bruixa adolescent.

I és que jo també sóc una mica bruixa. Endevino el futur. He sentit com em deien més d'un cop que era una crack, perquè jo deia que passaria una cosa... i passava. La més bona ha sigut quan he dit que s'obriria una porta i s'ha obert als dos segons.

Necessito dormir, al meu llit. Descansar. I demà ja serà un altre dia. Tot torna a la normalitat.

Ja tornaré d'aquí a...

Fa una estoneta...

Inicio
Apagar equipo
Apagar

Mentre es tenca acabo de recollir uns papers. Col.loco els papers a dins la carpeta. Sé que no me'ls miraré. Els podria deixar on són. Però me'ls emporto, encara no sé massa per què. Diumenge al vespre, quan arribi a casa, la carpeta estarà exactament al mateix lloc on l'he deixat ara.

Miro l'hora. Fa més de 12 hores que he arribat. He sigut la primera d'arribar. Ho sé perquè la porta estava tancada i l'he hagut d'obrir. No és el primer cop, i sé que tampoc serà l'últim.

Miro enrere, que tot estigui ben endreçat. O com a mínim, que ho sembli. Sempre tinc tot de papers per aquí i per allà, i normalment és difícil trobar alguna cosa, a no ser que sigui jo.

Tenco el llum i marxo.

Miro al meu voltant i veig que ja no queda ningú.

Surto al carrer i somric. Just al davant hi tinc la Lluna gairebé plena. Al matí, quan anava en sentit contrari, també tenia la Lluna, gairebé plena, just al davant.

Entro al cotxe i penso "ja tornaré d'aquí a... 5 dies i mig!"


D'aquí a una estona...

Inicio
Apagar equipo
Apagar

Hauré donat una ullada al correu per últim cop, només per mirar si hi tinc alguna cosa. Un últim cop i prou. Una última ullada.

Mentre l'ordenador va tencant, recolliré una mica els papers que tinc per aquí.

Miraré enrere i tancaré el llum. Baixaré un pis i em posaré a llegir. Curiosament, el que llegiré i que quan torni en faré un post, tindrà una mica del post d'avui d'en Dan. Però tot al seu temps, tampoc cal avançar esdeveniments.

Em posaré a dormir. I ja no tornaré per aquí. Em posaré al llit, el meu llit, on es dorm millor que al llit propi?

Demà al matí, quan m'aixequi, pensaré "ja tornaré d'aquí a... 4 dies i mig!"

Cotxes i descàrregues

Sempre havia sentit que quan cau un llamp a sobre d'un cotxe, a qui estigui a dintre no li passarà res. Però, la veritat, la meva curiositat no anava tan lluny com per provar-ho jo mateixa. És clar que ningú tria que li caigui un llamp al cotxe.

Sempre havia sentit que era perquè les rodes feien d'aïllant. També he llegit que és degut a que el cotxe actua com una gàbia de Faraday. La veritat és que suposo que si et cau un llamp al cotxe, en aquell moment no t'importa massa quina de les dues explicacions és més exacta, però si en surts viu, suposo que sí que t'interessa.

Avui tornava cap a casa. Era tard. Estava tot fosc. Molt fosc. No anava massa ràpid, perquè passava pel mig d'un poble (bé, 4 cases juntes, que s'anomenen poble) i acabava de sortir d'un trencant. De cop, he vist una cosa que penjava. No he sigut a temps a parar: un dels cables de la llum, que anava de la casa que estava a una banda de carretera a la casa que estava a l'altra, s'havia despenjat.

No sé què ha passat. Jo he frenat, però no he pogut parar abans del cable. He sentit una fressa molt forta. Però no he notat res, a part de la fressa. He notat com si alguna cosa colpegés la part de dalt del cotxe, mentre sentia la fressa. Però res més.

He arribat a casa bastant acollonida, per dir-ho d'alguna forma. He parat el cotxe i m'he quedat amb el dubte de si sortir o no. Si és veritat que els pneumàtics fan d'aïllant, a l'hora de sortir del cotxe hauria de tenir una descàrrega, si és que en realitat el cable ha tocat el cotxe, cosa que no sé. Però, d'altra banda, no em podia quedar eternament a dins del cotxe.

Així que he sortit i no he notat res. He mirat al cotxe, però no semblava que hagués topat amb res. He anat amb compte a l'hora d'anar a obrir, perquè sempre m'enrampo amb la porta i avui no ho he fet. He entrat el cotxe al garatge, i no he tingut cap problema.

Una estona més tard, un cotxe de bombers i un altre de mossos vigilaven el cable.

Què passa amb els cotxes i les descàrregues? És possible que el cable hagi tocat el cotxe? I si no l'ha tocat, què ha sigut la fressa? Passar a prop d'un cable, si no es toca, pot provocar aquesta fressa? Si hagués tocat el cable ara podria estar escrivint això? És normal que caiguin els cables de la llum? No hi hauria d'haver algú que vigilés que aquestes coses no passessin? De veritat feia la cara d'acollonida que deia el meu pare que feia?

Massa preguntes. Segur que tenen totes resposta. Però... no sé si les vull saber. Sobretot aquesta de... realment hi podria haver hagut un accident greu, no?

La maleta

D'aquí a un parell de dies, a aquesta hora, quan arribi a casa de treballar, em posaré a fer la maleta. Sí, sempre a última hora, però ja és normal, no? Em pregunto què em deixaré aquest cop. L'últim cop em vaig deixar la pasta de dents, res greu, farmàcies n'hi ha tot arreu. El penúltim, una jaqueta. Que no és que em deixés una jaqueta en particular, sinó que vaig marxar sense res màniga llarga. L'anterior? Crec que el pijama. En fi, que mai em deixo res greu.

Suposo que aquest post l'hauria de fer dimarts al vespre, molt tard, quan ja tingués la maleta tencada (si és que tenca) i sabés exactament què hi he posat i què no. Però com que ja tinc molt clar què hi portaré...

Coses que portaré a la maleta:

• 3 llibres. Són més dels que arribaré a llegir, però per si de cas. Portaré el llibre que estic llegint actualment, que estarà al primer lloc de la llista. També portaré el llibre que porto al cotxe, a veure si l'acabo. I el llibre que vaig agafar l'últim cop de la biblioteca, i que hauria de tornar un d'aquests dies que seré fora. Li vaig dir a la bibliotecària que no el podria tornar... i ella em va dir que era igual, que el tornés quan pogués. No descarto del tot portar-ne algun altre que no sigui cap novel.la. Però... com que sé que igualment no podré amb aquests tres... però per si de cas...
  
• un reproductor d'mp3 amb poquetes cançons i una bateria de 50 hores. He de fer una remodelació, posar-hi més cançons, i altres coses, però mai trobo el moment. Això sí, 50 hores de bateria és més del que el podré escoltar.
• una super-radio que està una mica cascada, la pobre. Els números ja no es veuen massa bé i de tant en tant falla. Però... per escoltar-la encara mig serveix.
• una càmera de fotos digital amb memòria per fer 100 fotos. Estic segura que em sobrarà memòria. I sinó, mala sort.
• un telèfon mòbil i un carregador per enviar sms a persones reals. No, trucar no, que estaré molt ocupada (jaja, jo mateixa em faig riure i tot!)
• una llibreta. Servirà per apuntar-hi idees (potser per algun post?), deures, coses que se m'acudeixin... i potser fins i tot per engrandir LA llibreta.
  
• un bolígraf (o una dotzena).
• el poblet. O, com a mínim, la idea de que si m'esforço, puc fer les coses ben fetes. Perquè d'això anava el poblet, no?
• la dolçor de l'agre-dolç. Que, de fet, és el mateix que el poblet, però si ho repeteixo més d'una vegada, potser al final m'ho creuré i tot!
  
• il.lusió.
• nervis.
• desitjos.
• bons records.
• i roba, és clar. Bé, si és que hi ha lloc a la maleta després de posar-hi tot això d'abans...
  
• però, sobretot, i per sobre de qualsevol altra cosa, això.
  
  

Coses que NO portaré a la maleta:

• un ordenador. Desconnecto. Del tot. Sé que hi ha gent que no s'ho creurà. Hi ha gent que em diu que buscaré un ciber als dos dies d'estar fora. I potser sí. Però la idea... la idea és no trepitjar un ciber ni tocar un ordenador en tots els dies. En aquests moments, si acceptés apostes, crec que apostar a que ho aconseguís es cobraria molt car. Però és una aposta segura. Bé, jo n'estic segura.
  
• un carregador de la bateria del reproductor d'mp3. Com que es carrega a través de l'ordenador...
• alguna cosa per descarregar les fotos de la càmera digital, per si necessito fer més de 100 fotos. Com que les fotos només les puc descarregar a l'ordenador...
• la part de memòria que es recorda dels passwords per entrar a diferents comptes de correu electrònic, per poder connectar amb gent amb qui només parlo a través d'internet. Aquesta part de memòria quedarà a casa, i quan torni la tornaré a recuperar.
• curiositat. Serà difícil, ho sé, però per uns dies la deixaré a casa.
• el clauer. Ho sé, vaig dir que sempre el portava amb mi. Però no, no sempre el porto amb mi. I com que no el necessito per res, es quedarà a casa.
• els miratges i oasis. Que es quedin a casa, amb els passwords, ordenadors, paranoies, i tota la resta.
  

27?

Si una cosa he après en els més de sis anys que fa que treballo (buf, ja fa més de sis anys?) és que, per entendre una nòmina, s'ha d'haver fet un màster que jo no he fet. I és que em sembla molt a mi que, encara que arribi a treballar 60 anys, cosa que és possible si comencen a pujar l'edat de jubilació com ja han fet a Alemanya, no entendré mai una nòmina.

L'únic que he arribat a entendre de les nòmines, i que al cap i a la fi és el que miro (perquè és el que entenc) és el resultat que posa al final: el que t'haurien de pagar si no paguessis impostos, el que pagues d'impostos i el que et queda finalment. Com que per entendre això només s'ha de saber sumar o restar, i d'això encara en sé, és el que em miro.

Aquest matí, com cada principi o final de mes, tenia una nòmina esperant-me. Normalment ni me les miro. Total, per què? No val la pena. El que he cobrat ja ho puc mirar a la caixa i, encara que no cobri el que m'esperava, com que tampoc entenc el paperet, tampoc sabria de què queixar-me. I, no ens enganyem, com que últimament no sé pas què cobro, doncs tampoc em puc queixar si no cobro el que he de cobrar, perquè... no sé si està bé o està malament. Calculo que al mes de gener ja cobraré el que he de cobrar i llavors sabré quin és el meu sou. De mentres, el que vingui serà benvingut.

I és que em vaig passar un temps cobrant cada mes el mateix. I cada mes el mateix vol dir que cada mes cobrava exactament la mateixa quantitat, cèntims inclosos. Era avorrit i tot. Però al mes de setembre vaig cobrar dos sous. Sí, sí, dos sous! I tots dos eren superiors al sou de qualsevol mes anterior. A l'octubre, vaig cobrar més o menys el triple del que cobrava els altres mesos. I aquest mes... aquest mes he cobrat el que cobrava normalment multiplicat per 4! Dic jo que, com segueixi a aquest ritme, al final em podré comprar un pis i tot. Però molt em temo que ara la cosa torna a baixar, i hauré de tornar-me a mirar els pisos i pensar que, si és que em vull comprar un pis, hauré d'hipotecar més de la meitat del sou a més de 50 anys. Que, tal com estan les coses, dubto que d'aquí a 50 anys segueixi cobrant un sou, però això ja és un altre tema.

Doncs res, que m'enrotllo com una persiana. No sé per què he cobrat tant aquest mes. No, no és la paga extra. La paga extra vindrà al desembre. O això espero. Però com que no entenc la nòmina, no sé què coi hi han afegit. I sí, és la meva nòmina, perquè m'he mirat dos o tres cops que hi hagués el meu nom, que no fos la nòmina d'algú altre, perquè si fos la nòmina de qualsevol altra persona, seria més gran que la meva, això segur.

Total, que els ulls se me n'han anat al que hauria cobrat si no hagués hagut de pagar a hisenda. Que diuen que hisenda som tots, però em sembla que aquest mes, jo sóc més hisenda que ningú. Al veure la discordança de xifres, me n'he anat a mirar el que he pagat a hisenda aquest mes. I, la veritat, he fotut un bon bot. I sí, he dit fotut, perquè en aquell moment han baixat tots els sants.

Aquest mes he pagat a hisenda... 200 euros més que el sou que tenia fa uns mesos! O sigui, el sou amb el que en teoria havia de viure fins ara, i a sobre, 200 euros més. M'he dit que no podia ser. No pot ser legal. No pot ser que un mes cobris el teu sou, més o menys minso, i que un parell de mesos més tard... hagis de pagar a hisenda el sou que havies cobrat i 200 euros de propina! D'acord, que no he pagat res, que només m'ho han descomptat del sou, però m'ha indignat!

I aleshores m'ha donat per calcular quin tant per cent del meu sou se n'ha anat a hisenda aquest mes. I és que les nòmines no les entenc, però recordo encara quan anava al cole i em van ensenyar a calcular tants per cent. Així que he agafat la calculadora que tinc a sobre la taula, he posat les dues quantitats a la calculadora i...

Això no és legal! Com pot ser que un 27% del meu sou se l'emporti hisenda? No pot ser legal. De cap de les maneres! Un 27%? Però si això és molt! Moltíssim!!! Amb aquesta retenció, qui es pot comprar un pis? Si la meitat del sou (o més) se'n va a la hipoteca i una quarta part (o més) se'n va a hisenda, de què representa que ha de viure, la gent?

Si és que el meu avi deia que, quan era jove, havia de treballar un dia a la setmana pel govern. I jo em pregunto: què he fet jo aquest mes? Doncs treballar gairebé un dia i mig a la setmana pel govern!

Llavors he començat a tremolar, només de pensar en la declaració d'hisenda d'aquest any. Amb la retallada que m'han fet aquest mes, és que amb el nou sou, i com que fins ara em retenien molt poc, m'han de retenir molt més, i no només no em tornaran diners, com cada any, sinó que em tocarà pagar un piló.

Què és el que desgrava? Si em faig una hipoteca, això em desgravarà, no? I si tinc un fill també, no? El problema és que ningú em voldrà fer una hipoteca, amb el meu contracte. Si ja quan em vaig comprar el cotxe vaig necessitar els papes que m'avalessin... I els nens... la declaració es fa a la primavera, no? Em sembla que ja no hi sóc a temps... A part que em sembla que l'hauria de tenir abans de final d'any, i aquí sí que ja segur que no hi sóc a temps. I si adopto algun animaló? No em desgravarà, això? I si em faig una hipoteca per fer-me una barraca penjada d'un arbre al mig del bosc (la única casa que en aquests moments em puc permetre) i adopto algun esquirol que visqui per allà? Això em desgravarà? Deixaré de treballar un dia i mig a la setmana per tots vosaltres? O sigui, per hisenda?

És legal, que un 27% del meu sou no arribi mai a les meves mans? I això que per 50 euros de res no arribava a un d'aquests números rodons que fan tanta il.lusió... Tan sols que m'haguessin descomptat una mica menys...