Últimament no tinc massa coses a dir. Bé, sí que en tinc, però no queden reflexades aquí. Tots els blogs tenen alts i baixos. I la inspiració per escriure'ls, també.
És per això que estic bastant callada. És per això que hi ha silenci.
Últimament, gairebé cada matí quan em desperto tinc una sorpresa. Una sorpresa d'algú que va a dormir més tard que jo (cosa que no és massa difícil). És bonic començar el dia amb un somriure, encara que sàpigues que el somriure no va enlloc.
És per això que vaig somrient pel carrer i algú es deu pensar que estic sonada.
Últimament... ja torno a tenir moltes coses a dir, però no sé com dir-les.
És per això que callo.
Silenci.
Imatge gentilesa de la
2 comentaris:
M'encanta aquesta imatge, jo emvaig fer una foto amb la mateixa pose, trbo que malgrat ser símbol de silenci pot dir moltes coses...
Ei! La imatge l'he trobat per internet! No sóc pas jo, la de la foto!
Publica un comentari a l'entrada