Pseudo-meme

Fa dies que corre per aquí i per allà un meme. Un meme que més d'un ha passat "a qui vulgui seguir". I jo no tinc ganes de fer-lo tot, però sí una part, la part que té a veure amb els llibres. Que jo faré a la meva manera, faltaria més! La resta seria massa difícil... Així que escullo una novel.la, una trilogia i un llibre del meu camp de treball.

A l'hora d'escollir un llibre, la cosa es fa molt difícil. Però he aconseguit reduir la meva tria a un sol llibre. Sí, sembla impossible, però ho he fet. La cosa ha sigut bastant senzilla: he escollit un autor. I sí, la tria ha sigut molt fàcil. Si m'hagués de quedar amb un sol autor, aquest seria, indiscutiblement, Asimov. I, malgrat que tinc molt d'apreci als seus contes de robots, he de reconèixer que m'agrada més la sèrie de la Fundació. Però he dit que em quedaria només amb un llibre. I el llibre amb el que em quedo és Segunda Fundación. Perquè si ja quan vaig llegir la Fundación em va encantar, l'aparició de la segona fundació va ser simplement genial. Només hi ha una paraula per descriure-ho: genial (sí, ja ho sé, ja ho he dit abans, això de genial, però és que s'ho mereix). Així que, si m'he de quedar amb un sol llibre, em quedo amb aquest, la Segona Fundació, tot i que, és clar, aquest sense els altres no seria res. Un dia d'aquests hauré de fer un descans als llibres que llegeixo de la biblioteca i als que tinc a casa pendents de llegir i llegir-me tota la col.lecció, un darrere l'altre.

Anem per la trilogia. Aquesta és més difícil. Bastant més difícil. Però al final m'he decidit. Tres trilogies voltaven el meu cap. Totes tres completament diferents. La primera, El senyor dels anells, que em sembla que no necessita presentació. La segona, les Crónicas del señor de la guerra, de Bernard Cornwell. Una gran trilogia que explica la història del rei Artur vista des d'un dels seus cavallers. Crec que ja n'havia parlat. Però al final em quedo amb una altra trilogia, que ja fa temps que en volia parlar, però ho vaig anar deixant i deixant, i al final no ho vaig fer. Es tracta de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson. Però, ull, compte amb la trilogia, que o t'agrada molt, o pot ser dur de llegir. La trilogia explica la colonització del planeta Mart, des que 50 persones deixen la Terra per anar-hi a viure. Com van transformant el planeta per fer-lo més habitable, com es barallen entre ells perquè uns volen conservar el planeta tal com és i els altres volen transformar-lo en una altra Terra, com la gent emigra des de la Terra a Mart perquè a la Terra ja no hi queben gràcies a uns tractaments de longevitat (que permeten que els mateixos personatges visquin els tres-cents anys que dura la trilogia), com... bé, és difícil resumir prop de 2000 pàgines en un sol paràgraf!

I, ja per últim, un llibre que tracta sobre el meu camp de treball. És un llibre que ja fa molt de temps que volia comentar, però que no ho acabava de fer, perquè no l'he acabat. En vaig llegint un trosset de tant en tant, i per això estic trigant molt a llegir-lo. Mentre el vaig llegint, vaig fent una mica el que fa la Clara, només que ho vaig guardant i no ho publico. Així que res, poso el que ja tenia escrit sobre el llibre, i si algú en vol saber més, que pregunti.

Ah, sí, el llibre tracta sobre el meu camp de treball, però el llibre parla de tantes coses, que hi ha on triar :-)

Cómo clonar a la rubia perfecta... o sigui, a mi :-) Només que hi ha un "petit" problema. Bé, dos petits problemes: ni sóc rossa ni sóc perfecta.

Quan vaig veure el títol d'aquest llibre, vaig pensar que aquest llibre no era pas per mi. Com podia llegir jo un llibre amb un títol així? Però el lloc on ho vaig veure era un lloc seriós, així que em vaig llegir la crítica del llibre i em va semblar que podia estar bé. Però m'equivocava: estava millor que bé.

No sabria com dir que és el llibre. Explica les coses, però d'una manera molt planera. Però, sobretot, ho explica ple d'humor. Cada cop que l'agafo, alguna cosa em fa riure. O, com a mínim, em fa somriure.

Estic trigant a llegir-lo, ja ho he dit. No perquè no m'agradi. Sinó perquè és d'aquells llibres que tenen tanta informació, que necessito pair-los. Necessito llegir-los molt a poquet a poquet, per així tenir la sensació que el que llegeixo em quedarà gravat a la memòria. Perquè, sí, me l'hagués pogut llegir en un o dos dies. Però hagués tingut la impressió que amb tanta informació, se m'oblidava tot.

Hi ha coses que explica al llibre que ja sabia. Però explica moltes d'aquelles coses que tanta gràcia em fan, curiositats d'aquelles que deixo anar de tant en tant (quan tinc confiança) i que la gent se'm mira amb cara de bitxo raro. Però, és clar, només les deixo anar de tant en tant. I tampoc en sé tantes.

En el primer capítol comença parlant de clonació i, agafant com a tema central el fet de clonar a la "rossa" perfecta, va explicant una mica de què es tracta. Perquè es vegi una mica el sentit de l'humor, el llibre comença de la següent manera:

Buscas amor i cariño? ¿Sabes exactamente lo que quieres pero no tienes ni la más remota idea de cómo conseguirlo? Relájate. La ciencia tiene la respuesta. Todo lo que tienes que hacer es clonar a la rubia perfecta. O a la morena perfecta. O a la pelirroja... Tú decides. Tienes a tu disposición todas las tecnologías en permanente evolución del siglo XXI, así que piensa en el nivel de felicidad que te puede aportar la clonación. Siempre que no olvides leer con atención la letra pequeña...

Bé, jo de fet no clonaria a cap rossa, ni a cap morena, ni a cap pèl-roja... Ara, si se'ls canvia el gènere potser sí :-)

Però gràcies a això he descobert petites curiositats. Com ara que la paraula "clon" prové del grec "klon", que significa branqueta. I és que a la natura hi ha molts clons naturals, que són els que s'obtenen creant una nova planta a partir d'un esqueix d'una altra. O altres coses que em semblen molt curioses i que no hagués dit mai, com ara que la pel.lícula Gattaca es diu així perquè utilitza les inicials de les bases nitrogenades de l'ADN: adenina, citosina, guanina i tiamina. Em va fer molta gràcia llegir-ho.

Podria seguir posant coses d'aquestes que he après amb el llibre. Però no ho faré. Que per això ja hi ha el llibre!