Petits trossets de la meva vida

Estofat de senglar? ESTOFAT DE SENGLAR????????? No, no penso menjar estofat de senglar! Per principis. Els caçadors han tornat a introduir el senglar en el bosc que va cap a casa. Sí, tot molt maco. Però només l'han introduit per poder-ne caçar. Per despertar als pobres veïns els diumenges a les 6 del matí mentre disparen als senglars (o al que sigui). Per passar-se el diumenge al matí de cacera, amb el que tu no surts de casa per por. Per por a que et confonguin amb un senglar i et disparin... o per por a trobar-te un senglar que et persegueix mentre tu vas tan tranquil.la pel bosc. És clar que també et pots trobar un senglar de nit, mentre condueixes, o tota una família, com es van trobar l'altre dia els meus pares. I ara m'ofereixes estofat de senglar? No en vull, jo, d'això!

Ostres, doncs és veritat. Mai havia vist que s'assemblessin tant, la mama i la tieta. Tothom diu que s'assemblen tant. Fins i tot el meu pare les confòn per telèfon. Però és que jo no les havia vist mai tan semblants. Sí, és clar, la roba hi fa molt. Si les dues porten el mateix tipus de roba, ja s'assemblen més. Però és que fins i tot tenen la cara semblant. Em sembla que ja no tornaré a mirar de forma estranya a la gent que les confongui.

Ja està, ja ho he tornat a fer. L'he trobat i m'he passat un munt d'estona allà, xerrant. "Només 5 minuts", m'he dit. Però els cinc minuts s'han convertit en... ja ni ho sé. Crec que va ser una hora i mitja. Com si no tingués feina. Llavors li vaig dir que no em veuria en dos o tres dies, que tenia feina, perquè és veritat. Però quan em va dir que també tenia feina i que tampoc podia em va saber greu. És el mateix, no? Per què sóc tan pallussa? Sí, ja ho sé, deia això de "només 5 minuts" perquè tenia feina, i llavors em vaig entretenir. I no em vol entretenir. Sé que és el millor, però... bé, així no m'entretindré...

El meu pare es posa a parlar davant d'un piló de gent. Sé què va a dir, perquè m'ho ha dit. Sóc la única que ho sé. El sento començar a parlar. S'entrebanca. No l'havia sentit mai parlar així, però l'escena em sona molt. Moltíssim. S'entrebanca de la mateixa manera que jo. O jo de la mateixa manera que ell, malgrat que no l'havia vist mai entrebancar-se (a mi, malauradament, m'he vist entrebancar-me massa vegades). Veig el que fa. Tira per la directa. El mateix que faig jo. Minuts més tard, el sento dir una cosa que jo he pensat (o dit) tantes vegades... Les mateixes paraules, idioma diferent: "Qué mal lo he hecho. Es que yo no tengo facilidad de palabra". De mentres, jo penso com pot ser que ens assemblem tant.