Felicitats?

L'altre dia estava tan tranquil.la, treballant a l'ordenador, quan veig una nova conversa del messenger, on algú em felicita. Una noia japonesa, que ja no recordo ni com va anar a petar al meu messenger. Li agrada molt el futbol, i al principi només feia que parlar-me del Madrid, fins que li vaig explicar que no, que jo del Madrid no... La noia em felicitava per la selecció espanyola. Amb el que em va costar explicar-li el dia que el Madrid va guanyar la seva última Champions que no me n'alegrava gens ni mica, vaig decidir que li diria que gràcies i apa, a una altra cosa. No tenia ganes de trobar-me amb la situació que m'havia trobat dos dies abans.

Dos dies abans vaig coincidir amb un holandès, també per internet. Ara semblarà que em passo el dia xerrant amb gent de fora, que no és el cas (o potser sí?) La conversa va ser una cosa de l'estil:

- Molt bé la selecció espanyola, et felicito!

Eh? Escolta, que jo no jugo amb la selecció (ni ganes). Jo no he fet cap mèrit perquè la selecció guanyés dos partits (encara no havia guanyat el tercer, i espero que últim).

- Bé, a mi no m'agrada la selecció espanyola.
- Sí, és clar, a mi tampoc m'agrada la selecció holandesa: hi ha massa jugadors de l'Ajax i no m'agrada l'Ajax.

Ai, que no m'explico bé...

- No, em referia a que no em sento identificada amb la selecció espanyola.
- Ah, és clar, et sentiries més identificada si juguessin els jugadors que tu creus que ho farien millor, no?

La conversa va seguir una estona, en el mateix estil. Al final vaig desistir d'explicar-li. Per més voltes que hi donava, ell seguia sense entendre-ho i no sabia com explicar-li-ho.

Avui sóc francesa. Que ningú em parli de la selecció.

Porto una estona a l'habitació més llunyana de la tele. He tancat la porta (digueu-me antisocial, ja no ve d'aquí). No vull sentir els de la Ser i els seus crits. I no vull sentir el meu pare, com canta els gols. Perquè ja fa dos o tres dies que el sento a parlar del partit, tot el dia, a totes hores.

I, és clar, posar música forta. A vegades sóc una mica massoca. Agafo una cançó i la poso un cop i un altre, i no me'n canso. Sort que ningú més em sent, o em portarien directament al manicomi. Porto escoltant la cançó des de les nou i sóc capaç de seguir escoltant la cançó fins que s'acabi el partit. Potser canvio, però de moment...

Powered by Castpost