3 nens
2 gronxadors
1 problema
Dos nens al gronxador. Un altre s'ho mira.
- Jo també vull. Jo també vull. Jo també vuuuuuuuuuuuuuuuuuull!
- Sí, espera't un moment, d'aquí a una estona.
- Jo també vull. Jo també vull. Jo també vuuuuuuuuuuuuuuuuuull!
Al final, es fa baixar un dels nens del gronxador. Li sap molt de greu, però tot i així baixa.
Puja el nen que tenia la rabieta del "Jo també vull".
Però... el nen es queda en una part del gronxador.
- Què fas? Posa't al mig.
- No!
- Sí, posa't al mig, sinó no et gronxo.
- Que vingui l'altre.
L'"altre" nen ja està donant volts per allà. El que acaba de pujar al gronxador no vol que el gronxin fins que no pugi l'altre.
Pugen tots dos al gronxador i se'ls gronxa als dos a la vegada. No només han trobat la manera de gronxar-se tots tres, sinó que a sobre, encara s'ho han passat més bé que gronxant-se sols.
3 nens
2 gronxadors
1 solució.
dissabte, 3 de juny del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Veus que fàcil. Falten solucions com aquesta a gran escala i molts camps.
Exacte, pere! A vegades les coses són tan fàcils i les fem tan difícils...
que macos... i mira que hi ha gent que diu que els nens son egoistes!
Sí. Dubtava si posar de títol 3 nens o posar-hi "que macos". Perquè ho són :-) Fan tanta gràcia!
La veritat és que quan un es va posar al costat i va cridar a l'altre vaig pensar que les coses havien d'anar bé en un futur. Amb nens així, com poden anar malament?
perquè creixen (i miren els debats polítics per la tele) :-)
Potser sí que tens raó, pere. Els hauré de prohibir que mirin la tele... :-)
Publica un comentari a l'entrada