29:33.927

El despertador sona uns minuts abans de les 8 del matí. És festa, però tot i així t'aixeques aviat. Per dues raons. La primera, perquè vols treballar. Fa dies que estàs una mica als núvols (total, per què?). La segona, perquè vols anar a córrer. I qualsevol va a córrer a mig matí...

T'aixeques i el sol ja és amunt. "Ai, avui no correré massa". Recordes l'hivern amb un somriure, quan surts a córrer amb guants i un gorro. Sempre fas riure a la teva mare, perquè el gorro es mulla amb la suor, però després aquesta suor es glaça i queda el gorro amb una capa de gel per sobre.

Et vesteixes. Uns pantalons de xàndal i una samarreta. Portes el mòbil i la radio. Voldries deixar el mòbil a casa, però des del dia aquell que vas tenir aquell problema et fa por marxar sense mòbil. Però cap problema: et vas comprar una cosa que serveix per penjar al braç, on en teoria hi cap un reproductor d'mp3, però a tu t'hi caben la radio i el mòbil.

Decideixes fer la volta curta. I només una volta. Perquè fa massa calor i saps que no aguantaràs massa. Així que et dirigeixes a la carretera on començarà la volta.

Pel camí maleeixes l'hora que és. Com que només hi vas els caps de setmana, normalment a la radio fan música. Avui, però, fins a les 10 serà impossible trobar una emissora on facin música tota l'estona. En fi, paciència.

Arribes al lloc on tens marcat el principi i el final de la volta. Ja que portes el mòbil, almenys que treballi. Poses en marxa el cronòmetre i et poses a córrer.

Quan tornes al mateix lloc, pares el cronòmetre. Marca 29:33.927. Dolent, molt dolent. El sol i la calor fan que vagis més a poc a poc.

Arribes a casa i t'apuntes el temps. Dolent, molt dolent.

Però no ho has fet per això. No importa si ets més lenta que una tortuga. El que realment importa és que t'agrada fer-ho, que ho fas perquè et sents millor amb tu mateixa. Que ho fas per tu.

Algú em va preguntar un dia, mentres corria, si ho feia per aprimar-me. Jo només li vaig somriure. Quan tenia 10 o 11 anys entrenava entre 3 i 4 hores al dia i estava rodoneta. Sí, i què? Tinc molt clar que sempre seré més o menys rodoneta. I a qui no li agradi, doncs que no em miri. Jo faig esport, però no per aprimar-me, sinó per sentir-me millor, més àgil, amb més energia. I perquè, mentre faig esport em sento bé. Perquè mentre corro soluciono els problemes del món. Bé, potser els problemes del món en general no, però sí els meus problemes. Perquè fent esport es veuen les coses més clares. Perquè ara ja m'he tret de dintre les ganes de dir-li un munt de coses (i no precisament maco) a un home que em va despreciar només perquè era una noia (ho deixaré estar o em tornaré a enfadar...).

I perquè sí, perquè m'agrada. Perquè aquests 29 minuts i quasi 34 segons han estat un dels millors moments dels últims dies.