dimecres, 1 de desembre de 2004

L'entrevista

Estava molt nerviosa. Li havien fet entrevistes alguna altra vegada, però aquesta vegada l'entrevista sortiria a tota una pàgina del diari de la seva ciutat. Ho havia de fer molt bé. Tots els seus amics, familiars, coneguts... la veurien al diari i llegirien el que havia dit.



Hi anava per haver obtingut bons resultats en un esport minoritari, i més en categoria femenina: l'halterofilia. La majoria de la gent sabia que existia aquell esport, però res més. Només tenien la imatge d'algú que aixecava una barra amb pes, fent un gran esforç, i moltes vegades cridant. Les noies que practicaven l'halterofilia tenien fama de ser poc femenines, però ella era femenina i es sentia femenina.



Quan va arribar, ja va veure que la cosa no aniria bé. L'entrevistador era un home gran, proper a l'edat de jubilar-se, que no tenia ni idea d'halterofilia. Li va dir que un cop havia vist un home molt musculat que aixecava pesos per la tele, però no tenia ni idea de res. A ella li va caure el món a sobre. I aquest home m'ha de fer l'entrevista?



Li va explicar les coses, de principi a fi. Va haver de donar molts de detalls, perquè ell no s'enterava de res. Era de la vella escola: no portava gravadora i apuntava les coses que ella li deia en un paper. Més d'una vegada va repetir una cosa que ja havia dit abans al veure que ell ho havia apuntat malament. Portaven gairebé dues hores d'entrevista quan ell va fer la pregunta compromesa:



- És veritat que les noies que practiquen l'halterofilia són poc femenines?



Ella es va quedar de tots colors. Bé, de fet n'hi havia alguna que sí i alguna que no, com a tot arreu. No li podia dir un no rotund, així que li va dir el que pensava:



- Bé, alguna n'hi ha, però també n'hi ha que són femenines.

- Però, de no femenines sí que n'hi ha, no?

- Doncs sí.



Al cap de poc va acabar l'entrevista i va tornar a casa. Al cap de dos dies, sortiria al diari.



El dia en qüestió es va aixecar aviat i va anar a comprar el diari al quiosc de sota de casa seva. La quiosquera se la va quedar mirant. Ella es va pensar que era degut a que sortia al diari. Va pujar a casa seva i va obrir el diari. Es va trobar una entrevista seva que ocupava tota una pàgina, com li havien dit. Hi havia una foto seva. Però al veure el titular de l'entrevista es va quedar glaçada: "La majoria de noies que practiquen l'halterofilia no són femenines". No va tenir esma de llegir l'entrevista. Ja havia vist prou. Dies més tard algú li diria que l'entrevista estava plena d'errors. La majoria de les seves companyes s'havien enfadat amb ella. La notícia va arribar fins i tot a altres ciutats. Molta gent dedicada a l'halterofilia arreu del seu país la va criticar.



Malgrat tot, va tirar endavant. Els seus amics ja sabien què havia passat i què pensava ella. Al cap d'un temps segur que saltaria alguna altra bomba informativa i ja ningú es recordaria d'ella. Potser hauria de convèncer algú d'anar a fer una entrevista al diari de la seva ciutat, a veure si li tocava el mateix entrevistador... No, no era tan mala persona. Amb els periodistes que hi havia pel món, segur que a algú li passaria alguna cosa similar aviat. I ella li donaria el seu suport, ella també havia estat una víctima.

2 comentaris:

Anonymous ha dit...

Doncs mira, amb la seva acció és com si hagués escrit "la majoria de periodistes som només caçadors de titulars escandalosos". Segurament n'hi haurà d'honestos, però a mi em va passar quelcom de similar fa uns anys: de més jove feia pel·lícules de terror amb un grup d'amics per passar l'estona i el diari de la ciutat ens va entrevistar. Doncs bé, el paio va enfocar l'entrevista del cantó morbós, preguntant-nos si ens agradava veure sang a les pel·lícules, si podíem sortir a la foto amb pintes estranyes, i no recordo quines barbaritats més... Ens vam indignar! Quan ens va conèixer en persona, ens va dir: "feu cara d'universitaris". I què esperava? Uns clònics del Marylin Manson?
David

estranya ha dit...

No crec que tots els periodistes siguin caçadors de titulars escandalosos. No sempre fan aquestes coses. Tot i que s'ha de reconèixer que sempre vendrà més un titular escandalós que no pas un titular normal.

Jo he tingut sort i mai m'ha passat una cosa d'aquestes. Però he vist gent a qui els ho han fet. De fet, la història està basada en un fet real, tot i que una mica (o molt) retocada.