dimarts, 14 de desembre de 2004

Córrer i córrer... per no atrapar res

No me n'hauria d'haver anat de vacances la setmana passada. Ho vaig saber quan marxava. Ho vaig saber quan era de vacances. Ho vaig saber quan vaig arribar. I ho sé ara.



Aquest matí a les 6 ha sonat el despertador. A les 9 havia de ser a la feina, però havia de fer unes coses a casa abans de marxar. Pensava que amb una hora en faria prou (il.lusa de mi) i com que sempre els meus pronòstics es fan llargs, pensava que amb una hora i mitja en faria prou, acabant a 2/4 de 8, amb temps d'esmorzar i dutxar-me abans de marxar de casa a una hora normal.



M'he posat a treballar a les 6 del matí, sense ni tan sols rentar-me la cara. Desperta't i treballa.



He acabat la feina a corre cuita que eren més de les vuit. Tinc mitja hora fins a la feina... si no és hora punta. Així que he esmorzat (després de dues hores desperta, ja tenia molta gana), m'he dutxat i he pujat al cotxe.



He arribat a la feina corrent. Començo bé el dia! M'he deixat l'aigua al cotxe i les coses al despatx. I he arribat 5 minuts tard. He trobat a faltar les meves coses durant tota l'estona que he estat fora.



A quarts de dotze he recuperat la tranquil.litat. O això pensava. Tenia molta feina a fer, i pensava que la faria abans de l'hora de dinar. Però no ha pogut ser. He tingut una estoneta de tranquil.litat, fins a 3/4 de 12, que se m'han acabat les piles de la radio (llàstima, avui no podré sentir l'APM). Vaig a buscar les piles de recanvi i... "Merda, m'he descuidat de posar-les a carregar! Un dia sense radio. Ai, que patirem!" I s'ha acabat la tranquil.litat. El meu despatx ha estat d'allò més concorregut per gent que tenia coses urgents a fer. Tot el matí sense fer la feina que havia de fer... i que s'havia d'acabar avui.



Dinar, reunió a la tarda... A les 5 m'hi torno a posar. Què dic, a les 5? Però si ja són 2/4 de 6!!! A les 7 has quedat... No acabaràs... Si almenys tingués la radio... La radio em fa concentrar, però sense radio, com m'ho faré? Començo a comptar quants minuts tinc per cada tasca... i truco per dir que no hi podré anar (si continuo així, no em contractaran més).



Acabo la feina. Són les 9 del vespre. Avui he treballat... 14 hores, menys una per dinar... 13 hores!!! I jo que deia que tenia una bona feina... Com que no tinc horaris... puc fer el que vulgui... però si me'n vaig de vacances, la feina s'acumula.



Quan tornava cap a casa ja era fosc. De fet, ja feia hores que era fosc. I només feia que veure cases amb els llums de Nadal encesos. Tanta pressa tenen perquè arribi Nadal? Jo no. Tinc tantes coses a fer abans de Nadal, que com més tard arribi, més temps tindré per fer la feina.



Encara he de fer molta feina. Demà serà tant dur com avui. O més. Fa dies que dormo menys de cinc hores. Ja no recordo quan va ser l'últim cop que vaig fer esport. I vaig prometre de fer un escrit per una web d'un amic. Però ha de ser un escrit en to de broma. I estic massa cansada per posar-me a bromejar. O per pensar alguna història interessant pel blog. I com que tenia ganes d'escriure, doncs despotrico contra la meva feina.



Demà serà un altre dia. El despertador tornarà a sonar aviat. Tornaré a tenir reunions. Tornaré a tenir feina a fer per demà (un munt!) I poques hores per dormir. De veritat aconseguiré atrapar alguna cosa, després de córrer tant?

2 comentaris:

Anonymous ha dit...

Anims!!!

Hi ha dies en que corres, corres i corres per no arribar enlloc, pero tb hi ha dies en que sents que hauries de correr i llavors pasejes, i penses: "ja! hauria d'estar corrent i estic gaudint d'una pasejada..." i et sents tant bé pq li has robat una mica de temps al temps...

Pero d'aquests dies o estonetes només en podem gaudir si hi ha dies en que correm per no arribar enlloc...

Anims! i recorda de aturar-te de tant en tant per agafar aire...

Jo tb tinc masses coses a fer abans de nadal... es pot demanar en algun lloc a veure si aquest any el poden retrasar una mica?

Atrammi

estranya ha dit...

No, em sembla que no es pot pas retrassar el Nadal :-( Tot i que aniria bé. Per mi, ja queda menys d'una setmana perquè comenci. D'aquí a una setmana, el dia 22, estaré en un autobús que em portarà al "pueblo" a passar-hi el Nadal, cosa que no em fa gens ni mica d'il.lusió. I abans he de... buf! M'estresso només de pensar-hi!!!