dimecres, 29 de desembre de 2004

Abstèmia

Sóc abstèmia. I no em fa cap vergonya dir-ho.



No sóc abstèmia per cap problema que hagi tingut de petita amb l'alcohol. Ni per moltes altres raons que m'han arribat a preguntar. Simplement, ho sóc perquè no m'agrada beure alcohol i prefereixo estar sempre en plena consciència.



No m'importa que l'altra gent begui. Per mi, es poden beure una ampolla sencera de whisky en 10 minuts. Però jo no en penso tastar ni un glop.



El que més m'empipa són els comentaris recurrents. És com quan algú comença a fer règim, que la primera setmana el conviden a 3 sopars i 2 dinars. Sembla que quan la gent sap que fas règim facin el possible per temptar-te a menjar coses que no hauries de menjar. A mi em passa el mateix. Estic farta de dir-li a la gent que jo no bec. I sempre em surten amb el mateix comentari: "Un dia és un dia". Sí, i un dia darrere un altre, al final són molts dies. Si jo he decidit que no vull beure alcohol i ja t'ho he explicat un milió i mig de vegades, per què cada cop que hi ha una festa et passes un quart d'hora intentant fer-me beure cava? Tu perds el temps, jo perdo el temps, jo m'emprenyo, tu em dius que sóc rara, jo et dic que sóc així i que si no t'agrada que hi ha altra gent, ... I al final acabo sense beure alcohol.



Tant li costa a la gent entendre que la gent abstèmia no vol beure? I per què no hi veuen el costat positiu? Els meus amics i familiars estan molt contents d'anar amb mi a les festes: com que no bec, porto cotxe. Però tot i així, no hi ha festa que no em discuteixi amb algú que em vol fer beure. I normalment han de tornar en el cotxe que jo condueixo!!!

5 comentaris:

Carles Miró ha dit...

Doncs si tu tens les claus del cotxe, ja ho tens tot. No s'entén que no els faci's formar ordenadament. Dit això, afegeixo: desconfio per principi de la gent que no beu mai alcohol i/o que no pren mai cafè i/o que se'n va a dormir d'hora. Reunir les tres condicions, al meu entendre, és motiu de la màxima alarma, i davant d'un cas així s'hauria de poder avisar la Interpol. Però de moment no m'he emprenyat amb ningú per sostenir aquest prejudici. Qüestió de sort, suposo.

Anonymous ha dit...

I els vegetarians, no ens oblidem dels vegetarians a més dels que no beuen i/o no prenen cafè i/o van a dormir d'hora. Estranya: perdona'ls, no saben el que fan. És admirable com resisteixes la pressió de l'efecte ramat. Sigues sempre tu mateixa.

Anonymous ha dit...

Antoni/Quaderns, pel comentari anterior.

estranya ha dit...

Carles, ja pots anar trucant a la Interpol. Tampoc bec cafè. I acostumo a anar a dormir aviat... Això sí, no sóc vegetariana :-) i no m'importa el que faci l'altra gent: ells que segueixin el ramat, que jo seguiré el meu propi camí.

Carles Miró ha dit...

Ja em semblava que em deixava alguna cosa: ¡¡els vegetarians!!