dimarts, 28 de desembre de 2004

Nadal blanc

Els problemes van començar el dia de Nadal a la tarda, quan la meva àvia va mirar per la finestra i va dir: "Qué bien! Está nevando!" I en aquell moment vaig saber que hi hauria problemes.



I és que no era a casa. Havia anat a visitar els meus avis, que estan a l'altra punta d'Espanya. I el dia 26 havíem de tornar en autobus cap a casa. Normalment hi anàvem en tren, però aquest any no vam poder agafar bitllets perquè la Renfe feia vaga (com cada cop que hi ha més de dos dies seguits de festa).



Es va passar tota la tarda de Nadal nevant. Suposo que a molta gent li va fer gràcia, tanta neu el dia de Nadal. A mi no me'n feia gens ni mica. La nit de Nadal a Sant Esteve va estar pedregant tota la nit. I el dia de Sant Esteve al matí va tornar a nevar.



Havíem d'agafar el bus a la tarda del dia de Sant Esteve. Així que un dels meus tiets va agafar el cotxe i es va disposar a portar-nos a la ciutat, que està a uns 80 Km del poble dels meus avis. A part d'ell, també ens va acompanyar la meva àvia.



Tots els del cotxe estàvem segurs que aquell dia l'autobús no sortiria. Però havíem d'anar a la ciutat, com a mínim a que ens canviessin els bitllets, a que ens tornessin els cèntims o a agafar un tren.



El camí va ser de por. Ens va ploure, ens va nevar i ens va pedregar la primera mitja part del camí. Llavors va semblar que el temps millorava... fins que van començar a haver-hi llamps i trons dels forts. Llavors la meva àvia es va posar a resar, cosa que realment ens ajudava molt a la resta de la gent que anàvem al cotxe... I ens vam passar la segona part del camí sota una pedregada que no sé com el cotxe va arribar sencer a la ciutat.



Finalment vam arribar. Vaig entrar a l'estació i encara no hi havia el nostre autobús al panell. Així que em vaig acostar a una finestreta i li vaig preguntar a la dona que hi havia: "Sabe si sale el autobús que va para Barcelona?" Com a tota resposta, em va dir: "Información está ahí al lado" i va tencar la finestreta. Amb una mala llet que donava un gust... En tota l'estona que em vaig passar en aquella estació, que va ser molta, no vaig veure que la dona mogués un dit que no fos per tencar la finestreta i dir a algú amb mala llet que la finestreta d'informació era al cantó. Jo també vull una feina així! No haver de moure ni un sol dit en tot el dia!



Vam anar a preguntar. Ens van dir que no sortia l'autobús cap a Barcelona. En fi, ja ens ho esperàvem. Així que vam fer el camí fins a l'estació de trens.



Vam arribar a la Renfe. No hi havia bitllets pel mateix dia (cosa que d'altra banda ja ens esperàvem). "Y para mañana?" "No, mañana no hay trenes porque hacemos huelga." "Cagum la ....!!!!"



Vinga, tornem a l'estació d'autobusos, a veure què podem arreglar.



De moment, només podem arreglar una cua llarguíssima per anar a la taquilla. Hi ha 6 taquilles, 4 de les quals estan tancades i una que només és per autobusos de rodalies. Suposo que tothom sap comptar quantes taquilles hi havia obertes per busos de llarg recorregut. I hi havia suspesos de la mateixa hora 2 busos cap a Barcelona, 2 cap a Madrid i 1 cap a Andalusia. A 60 persones per bus... i totes en una mateixa cua. Dic jo, ja que els conductors no havien de conduir cap autobus, no podrien obrir una taquilla? O la dona que encara no sé què feia? O algú altre?



Al cap d'una hora (i encara em sembla poc, donades les circumstàncies) va arribar el nostre torn. En aquell moment ens diuen que l'autobus no podia sortir perquè havia de passar per Castella, per la zona nevada. Fins aquí d'acord. Però és que al poble de la meva àvia s'hi pot anar per l'interior o per la costa. I resulta que el camí de la costa estava transitable. Els dos camins són semblants en quant a quilometratge i a preu d'autopista. Però ells van per castella per poder fer parades intermitges. Doncs van i ens diuen que feia mitja hora podríem haver agafat un autobus de rodalies fins a la província del cantó i que des d'allà sortia un autobús cap a Barcelona que tenia places lliures. I ara ho diuen?????????????????????????????????????



Els problemes van continuar. Hi ha dos autobusos diaris a Barcelona: un que fa el camí de dia i un que fa el camí de nit. Doncs ens van avisar que l'autobus del matí no sortiria i que el de la tarda següent sí que sortiria si el temps millorava, i que anessim allà, que si hi havia prou gent muntarien un altre bus. Què vol dir que si hi ha prou gent muntarien un altre bus???????????? I la gent que han deixat a terra?????????????????????



Bé, doncs si no podem tornar en bus, que ens tornin els diners. "No le puedo devolver el dinero en metálico". Coi! I per què? Doncs perquè havíem pagat els bitllets amb tarjeta. Com que no som de Barcelona, per estalviar-nos el viatge a Barcelona per comprar els bitllets, els havíem comprat per internet. I ara resulta que només ens poden tornar els diners a una tarjeta. I no tots els diners, encara! Resulta que al fer el viatge d'anada i tornada et fan un 10% de descompte... però el descompte queda reflectit només al bitllet de tornada. I al tornar-nos només els diners del viatge de tornada, hi perdem entre 20 i 30 euros!!! Seran lladres!



Total, que vam tornar cap a casa. Sense bus. Sense tren. Sense diners (dos dies més tard, encara no els han ingressat). Sense forma de tornar a casa. I perquè anàvem a visitar la família, que sinó també ens haguéssim quedat sense hotel.



Ara ja sóc a casa. Que com vaig tornar? Doncs no vaig tornar amb tren (gràcies a la vaga de Renfe). Tampoc vaig tornar en bus (gràcies a la bona planificació del govern i a la forma com ens va tractar la companyia d'autobusos). Com vaig tornar? Doncs com que havíem de tornar, vam fer la única cosa que podíem fer i que, d'altra banda, era el que deien que sobretot no es fes. Però el fabulós transport públic d'aquest país ens hi va obligar: agafar el cotxe. Un cotxe que no era nostre. Un cotxe que no portava cadenes. Unes cadenes que estaven esgotades a totes les àrees de servei. I conduir 1000 Km per carreteres nevades. Fins i tot en algun lloc ens va nevar. Però, quina solució ens van deixar?