Els golfistes (últim capítol)

El principi de la història



Ostres! Està plorant! I ara què faig? Li dic algo? Si jo fos ell i em diguessin algo, encara ploraria més. Què faig?



Ostres! Ja m'ha vist. Deu pensar que sóc un bleda. Per què coi m'he de posar a plorar?



Si acabem de jugar, segur que l'altra gent, que està esperant, el veurà plorar. I suposo que no li farà massa gràcia. No podem anar al bar del camp.



- Escolta, vols anar a prendre algo al bar de fora el camp? Et convido.

- No gràcies, no passa res.

- Segur?

- Segur, ja se'm passarà.

- A mi no em fa res.

- No, ja jugo.



I van acabar la partida i van anar cap al bar. Tothom la felicitava pel gran resultat. Però ella no estava contenta del tot. Què li deuria passar? Deuria ser per la seva dona?



Ell va marxar aviat. No volia parlar amb ningú.



A mitja tarda li va sonar el mòbil. Era la Marta. Va agafar-lo. Volia quedar amb ell per parlar aquella tarda. Estrany. Aquesta setmana ell no tenia la custòdia. Què voldria?



Va tornar a sonar el mòbil. Era la golfista. Estava preocupada, volia saber si estava bé. Sí, estic bé, no passa res.



A mitja tarda va sortir de casa i se'n va anar cap al bar. La Marta l'esperava en una taula amb el nen. Les curiositats de la vida van fer que es trobés a la golfista al bar. Ja estava a punt de marxar. Estava prenent unes coses amb les amigues. Va estar a punt de dir-li algo, fins que va veure la seva dona i el seu fill i se'n va desdir.



Va arribar a la taula on hi havia la Marta i el seu fill. Va fer un petó al nen. La Marta va començar a parlar...

- Hola

- Hola

- Mira, fa molt de temps que ens coneixem i crec que et puc parlar clarament. Vull tornar amb tu. Això de les últimes setmanes ha estat un error.

Mare meva! Què està diguent? Que vol tornar amb mi? Fa 12 hores hagués donat el que fos per sentir això. Però ara...

Va donar un petó al seu fill i li va dir a la Marta:

- Em sap greu. Arribes un dia tard.



I va sortir del bar. Si s'afanyava, potser encara trobaria a la golfista pel carrer.