dimarts, 2 d’octubre del 2007

Intimidada?

Fa temps, algú que conec que va al mateix gimnàs que jo, i que entra al vestidor al que jo no entro, em va dir que es sentia intimidat quan entrava al vestidor. Ell va a gimnàs a la tarda, a l'hora de lluir, i explicava que tots els homes que hi havia allà estaven depilats de dalt a baix, morenos de solàrium, amb els seus bíceps i demés músculs ben formats. I que, és clar, ell es sentia intimidat, perquè quan veia els altres, li feia una mica de vergonya.

Jo vaig recordar-me de la meva cosineta. La que gasta una talla 34, i que es queixa perquè no fan talles 32, i que deixa anar comentaris de l'estil de "no sé pas, a la botiga entren noies demanant una talla 42. Ja els val! Com poden venir a la botiga gent que està tan gorda? Com pot haver-hi tanta gent tan gorda?" I jo la deixo dir, mentre penso que, com a mínim s'ha fet 3 operacions de cirurgia estètica abans dels 30, i penso que ja fa temps que té els 30 (i els 31 i...), i ara què farà? Jo mai m'he sentit intimidada al seu cantó. Ni amb el seu 1.80, ni amb les seves mini-faldilles-cinturó. Ni amb els seus comentaris. En algun moment, fa no sé quants anys, algú va assumir que ella era la guapa tonta i jo la lletja llesta. Per què? Ni idea. Però tota la vida ens han posat aquest rol, i no m'intimida estar al seu cantó, no em fa sentir malament. Quan m'explica que tal dia o tal altre farà un passi de models, doncs me n'alegro per ella. Però puc estar al seu cantó perfectament sense sentir-me una piltrafa.

També em vaig recordar de la noia de l'spinning. La noia de l'spinning va durar un parell de setmanes, si és que les va durar, a primera hora del matí, al gimnàs. Es posava uns pantalons blancs, estrets i semi-transparents (de fet, hi podria treure el semi) que li arribaven a tres quartes parts del cul. A sota, es posava un tanga petitíssim d'un color viu o negre, de forma que es transparentava tot. De jersei, es posava una samarreteta de tires que li arribava just a sota del pit. Blanca, estreta i semi-transparent (sense el semi), per descomptat. I sense sostens a sota. Total, anava a fer esport (...), per què els necessitava? Es posava a primera fila de la classe d'spinning, en un lloc on es veia perfectament al mirall. I es passava la classe d'spinning dreta a sobre la bici, no s'asseia mai. Total, per què? Aquesta noia no em va arribar a intimidar mai. Més aviat em feia pena...

Però jo no m'havia sentit mai intimidada al gimnàs. He arribat a la conclusió que la gent que és més constant són aquella gent a qui els (ens?) sobren alguns quilos, i que tenen constància. Almenys a primera hora del matí. De la gent que hi va a mitja tarda a lluir el modelet, ja no en parlo. No són el meu problema. Jo, al matí, només hi trobo dones grans que només fan que parlar de règims, i alguna noia de la meva edat, alguna noia normal, però que se la veu així en general que si no hi anés cada dia, acabaria engreixant-se bastant. I, de fet, per la banda masculina també es veu gent d'aquest estil, almenys a primera hora del matí.

Aquest matí he entrat jo al vestidor. La cara vermella, el cabell amarat de suor, una samarreta del viatge de fi de curs de vuitè (d'acord, l'he de tirar...) i uns pantalons que em van un parell de talles grans i mig pam curts (va, segurament passen per pirates...). I no m'oblido de les ulleres velles i passades de moda, que em baixen per la suor i acaben al mig del nas. Jo vaig a córrer, no vaig a passejar modelets. D'acord, podria mirar una mica més què em poso, però això és còmode, i jo no vaig a lligar al gimnàs!

Deia que entro al vestidor. I, com que vaig despistada, per poc xoco amb una noia. I el primer que em ve al cap és que la noia en qüestió ve de la piscina, però no ha pogut nedar massa. Almenys jo seria incapaç de nedar amb el que ella porta. És clar que jo nedava amb uns banyadors amb unes tires gruixudes que reconec que eren molt antiestètics, però... Va, ho diré. Entrenava amb un banyador a sota, uns leotardos fins a sota genoll, i un altre banyador a sobre. Era perquè així feia més resistència, i llavors quan competíem anàvem més ràpid...

La noia portava un biquini. La part de dalt li anava un parell de talles petita. La part de baix també semblava petita, tot i que diria que era de la seva talla. Jo que m'hi he fixat per fer un post, està clar.

M'he anat a dutxar i quan he tornat... hi havia 6 noies com aquesta. Les dones que hi ha normalment havien desaparegut per art de màgia. O potser s'havien transformat? El primer que m'ha vingut al cap és que la meva cosina es sentiria intimidada per aquestes noies. I... doncs que, per primer cop a la vida, m'he sentit intimidada. Aquella sensació de "i ara m'he de quedar jo aquí sense roba?"

Llavors m'he recordat del que em va dir un dia que es sentia intimidat. M'he posat els meus texans i la meva samarreta i he sortit, mentre el meu cap desitjava que durin tant com la noia de l'spinning. Perquè no és bo sentir-se intimidada. O hauria de dir acomplexada?

14 comentaris:

Anònim ha dit...

lletja llesta ??? ... llesta ... perfecte, però ... lletja ??? ... segur ??? ... salut

Anònim ha dit...

És antiestètic, absurd i impossible nedar amb un biquini. Alto, dic nedar eh! Que a moure les cames s'hi va al jacuzzi o a la platja...

Si et sents intimidada davant les nenes aquestes que els agrada remenar el cul i que malgasten els diners pagant un gimnàs quan això ho podrien fer perfectament al carrer, no et fixis en si estan primes o no, en si dues poca roba o no... Jo també m'he sentit així moltes vegades, però llavors he intentat mirar-m'ho d'una altra banda i em pujava més l'autoestima. Sent la suor que recorre el teu cos, l'esforç que acabes de fer ha valgut la pena, acabes de fe alguna cosa de profit i a sobre beneficiosa. Segur que et sent millor, alleugeres tensions... És el que té l'esport i no remenar el cul.

Han de fugir els complexes (si és que els tens, que no els hauries de tenir...). Si te les tornes a trobar mira-te-les bé: són unes pseudo-esportistes i tu no, actives el teu cos i fas esport, i pensa que en una carrera en paral·lel a la cinta de córrer segur que les guanyes! La meitat d'elles s'ofeguen en cinc minuts... I aquestes et fan sentir malament? No ho permetis! Tens el meu suport! Hem de desbancar a aquestes heretges de l'esport!

Apa i després d'aquest post massa llarg i reivindicatiu... Bona nit :D

Anònim ha dit...

Buf! A mi si que m'intimiden una mica les noies guapes, tot i que, no tant com fa uns anys. Si em trobés en la situació que expliques segur que em sentiria sinó intimidada incòmode. Però no ens hem de sentir així per res del món! Què coi! Cadascú és com és!
(Bé, jo no em trobaria en aquesta situació perquè no sé què és això del gimnàs)

Anònim ha dit...

Cadascú és com és. A mi no m'agraden les típiques que van a lluir al gimnàs. De fet, com tu dius em fan pena, perquè jo em sentiria molt incòmoda amb aquest tipus de roba. Però no m'intimido, per intimidar-me m'hauria de sentir inferior, i passooo! M'ajuda pensar que tenen el cap molt buit! :)

Anònim ha dit...

Ui nena, dubto molt que siguis lletja, no se, no m'entra al cap, ets massa llesta per ser lletja, no se, poder m'equivoco, no collons no m'equivoco, lletja no, tonta per sentir-te acomplexada si, però lletja no...t'ha quedat clar, oi??? :-P

Tia, passant d'aquetes paves dona, que facin la seva, que s'operin del que volguin i els cops que volguin, com ta cosina i tu segueix sent tant autèntica :-)

Petonarrus de bona nit!!!!!

Anònim ha dit...

No deixis que ningú t'intimidi ni et fagi sentir acomplexada!
Tu fes la teva, vas a fer esport per sentir-te millor! que elles estan enfeinades en remenar el cul i mirar-se els musculitos de les màquines.

Anònim ha dit...

Doncs a mi em passa una mica com aquest noi que comentes al principi, que en definitiva, és com dius que et sents tu al final del post. Jo hi vaig a l'hora dels que llueixen, i no precisament per lluïr, i quan vaig a la sala de peses a fer algun exercici penso "mare de deu, estic fet una piltrafa". Però els sento parlar, i fan ràbia de tan xulos com són, així que acabo marxant i passo allà el mínim temps possible, pels exercicis (que jo sí que faig), i prou, ben lluny.

Només et diré que no m'agrada especialment el meu cos, però no vull ser com ells, segur, se'ls pugen els fums i ja no valen res. Espero que pensis així, i no et sentis intimidada, que no val la pena, cadascú és com és, i té els seus punts forts. A més, la teva constància ja ens diu quin és el teu interès, vas al gimnàs per treballar, no per fer el capullo com fan molts, i per això estan els gimnassos, oi?

Anònim ha dit...

Uff! La bellesa és una cosa molt relativa, i hi ha gustos per tot. A mi em passa que la persona que veig guapa és la que em dona bon rotllo ;-) I tinc comprovat que quan et sents bé amb tu mateix i tens confiança: ets el més super guapo del món!

Anònim ha dit...

Hi ha massa gent que es creu perfecte i fan que els demes pensem que som lletjos, pero, té clara una cosa, no es veritat.

Petons.

Anònim ha dit...

mossèn, tot depèn de qui em miri, suposo :-)

Sí, Laia, no es pot nedar amb biquini! Estic amb tu!

Però sí, tinc complexes. I tant, que en tinc! Però bé, vaig fent...

Tirai, tens tota la raó del món! Però quan estàs en un lloc reduit on 6 noies es miren les unes a les altres, amb cara de voler treure els ulls a les altres o de trobar-los algun defecte, si llavors arribes tu... Jo em vaig sentir fatal :-(

Jaja, Boira. Jo també pensaré que tenen el cap molt buit. Però molt, eh!

Jo Mateixa, he dit jo que fos lletja? Mmm... He dit que em posaven el paper de lletja, però jo la meva cara no li canvio a ningú, ni tan sols al nas operat de la meva cosina. Llavors començo a baixar i alguna cosa sí que li canviaria a algú, però... saps què? Avui m'he creuat amb una noia d'aquestes pel carrer. Ella anava tota tocada i posada i jo anava caminant molt més ràpid, amb les meves bambes, els meus texans amb la cremallera trencada i... m'he adonat que no em canviaria amb ella per res del món!

Exacte, Terra! Elles que mirin els musculitos!

XeXu, jo no les vaig sentir parlar. És clar que vaig marxar ràpid, com sempre. I jo tampoc vull ser com elles. Però no vol dir que les vegi i em senti una piltrafa.

Doncs tens raó alatrencada: a buscar gent de bon rotllo, que seran els guapos :-)

Ei, nosotras mismas, que elles no em van pas dir res. Vaig ser jo la que em vaig sentir acomplexada. Potser elles ni em van veure!

Anònim ha dit...

Jo diria que ho portes molt bé. No tens res per envejar-les, jo diria que més aviat al contrari. Però vaja, tots en hem sentit així en algun moment, al gimnàs.

Anònim ha dit...

Sí, però després es passa. Va ser només al primer moment, i perquè van venir totes de cop i no hi estava acostumada. Ara ja està...

Anònim ha dit...

Jo no et puc pas dir res creïble: em sento constantment intimidat. Uns vestidors, un gimnàs o una piscina a l'estiu, són una tortura. Quina merda, no?

Anònim ha dit...

Vinga, perdi! Que pitjor que jo segur que no estàs! I a qui no li agradi, que no miri!