divendres, 26 d’octubre de 2007

A la cuina

S'aixeca el teló. Una cuina. Una dona que volta la seixantena està asseguda, prenent un cafè. Li agafa un atac de tos. Es posa la mà al front. Té febre.

Entra una noia que volta la trentena a la cuina. Coixeja. Diu bon dia, i mentre posa una llesca de pa a la torradora, es toca el front. Està calent.

La dona parla:

- Ah, no, això sí que no!
- Eh?
- Que no et pots refredar, ara, tu!
- Per què?
- Perquè tu ja tens mal al peu. Només es pot tenir un mal, en aquesta casa!

La noia somriu. Perquè la dona no ho compleix.

- Em sembla que ja és tard, per això, mama.

7 comentaris:

Esther ha dit...

Te molta raó aquesta persona: només s'hauria de tenir un mal per persona i temporada. Més d'un ja és injusticia divina...

iruNa ha dit...

Tant de bo pugués ser veritat això!! D'aquesta manera ens podriem dedicar a curar l'únic mal que tenim i les coses serien més fàcils!!! (molt divertit el post, ja he vist l'escena!)

Boira ha dit...

Llàstima que això no passi. Els mals mai venen sols. Perquè serà?

Lluna cuida't el refredat, i cuida la teva mare.

Petons.

Tirai ha dit...

Vaja :-( És cert més d'un mal per persona no hauria de passar, pe`ro no sé perquè, però, tot sovint, s'ajunten unes quantes cosetes.
Vinga, a cuidar-se molt!

Lluna ha dit...

Gràcies, noies! És que les mares són molt sàvies!!!

A veure si en uns dies puc saltar sense que em faci mal el cap :-)

XeXu ha dit...

Tenim la negra, eh? Apa, cuida't una miqueta i fés bondat, que t'han de passar tots els mals aviat.

Lluna ha dit...

Sí, XeXu, això espero, que se'm passin aviat...