dissabte, 27 d’octubre de 2007

La iaia del jersei vermell

Passo per davant d'una parada del bus. Un banc. Tres iaies assegudes. Em crida l'atenció una d'elles. Les altres dues van vestides de negre, de dalt a baix. Com una gran majoria de les iaies d'aquest país. Aquesta, però, porta un jersei vermell.

Mentre m'allunyo, em poso a somriure. No sé si arribaré a iaia. Potser sí, o potser no. Però el que sí que tinc clar és que, si arribo a iaia, jo seré com la iaia del jersei vermell.

Miro al meu voltant, a la gent que passa. Negres, grisos, marrons, blancs. I em miro a mi.

Avui he anat a comprar roba, que ja tocava. Ma mare m'ha fet provar un jersei blanc i gris. Jo me l'he mirat, com pensant que què coi em feia provar. I sí, era un jersei maco, però no era per mi.

Jo no sóc jo si no porto algun jersei de color vermell, taronja, groc, verd fosforito, ... I és que els colors hi són per alguna cosa!

Jo no sóc jo si no vaig de color.

Com la iaia del jersei vermell.

11 comentaris:

Terra ha dit...

Aquesta iaia és com voldria ser jo, no d'aquestes tan típiques que no surten mai del negre, blau marí o gris.
Jo tampoc és que vesteixi sempre amb coloraines, però m'agrada el color. El verd en totes les seves tonalitats, menys el fosforito, ho sento Lluna, ;)!
El que no m'agrada gens és que perquè vingui el fred ja se suposi que t'has de vestir de marró o negre, el color sempre alegra home! Reconec que a l'estiu em poso colors més vius que a l'hivern.

Tirai ha dit...

Hahaha. La iaia del jersei vermell podria ser la meva iaia i té quasi 93 anys!
Jo sóc més discreta amb els colors dels jerseis, però bé, ara al cap porto un buff blau i groc, discret no és

iruNa ha dit...

Jaja!! que bona, jo vull conèixer a aquesta iaia!!
Els colors són molt importants alhora de vestir i diuen molt de la persona i de l'estat d'ànim d'aquesta. Al menys a mi em passa... quan em llevo al matí, segons l'humor que tinc agafo uns colors o uns altres. Així és que si mai vaig vestida tota de negra la gent ja sap que no se'm poden acostar que tinc un mal dia!! jeje
Mira, jo no et conec massa, de fet fa poquet que et llegeixo... però intueixo que quan siguis gran seràs la iaia del jersei vermell!!!
una abraçada!

Lluna ha dit...

Terra, jo tampoc és que sigui una d'aquelles persones que fa mal d'ulls. Però m'agraden els colors. Avui, per exemple, vaig amb un jersei ben taronja :-) Però a la tardor sempre m'enfado, perquè a les botigues només hi ha negres, blancs, marrons...

Tirai, això és una iaia!!! Un buff blau i groc? Visca els colors!!! :-)

A mi també em passa, això de l'humor, iruNa. Però... jo gairebé mai vaig tota de negre. I això espero, poder ser la iaia del jersei vermell! :-)

XeXu ha dit...

Doncs no et feia jo vestida de verd fosforito, però bé, sempre has defensat els colors, i suposo que també en el vestir es nota això. Jo no sóc massa d'estridències, però el vermell... aquesta iaia si que en sap, home, de vermell s'ha d'anar!

zel ha dit...

Lluna, companya veinal, jo també sóc de coloraines...o de negre. o de negre i blanc, o de negre i qualsevol color. Tots, trets dels grisos, beig, rosadet, pastissets...El relat, publicat i acabat d'estrenar que l'he llegit tot tot altra vegada, a veure si t'agrada com el vaig ....mmmmhhhh acabar.... Ja et parlaré dels blogs secrets, ara, el meu ho és i no ho és. Ho és però ho saben algunes persones molt concretes, els meus fills també i els importa un rave!!! I algú que no em sabia l'afició, i em coneix, em va engaltar així de cara...per cert, aquella zel ets tú, oi???? Glubsss, com és que hi ha gent que em coneix tan rebé??? petonets.

mossèn ha dit...

els colors foscos per l'intimitat ... sí, els gallumbos ... la resta, com molt bé dius ... a la vista !!! ... salut

Boira ha dit...

jajaja! A mi tampoc m'agrada anar vestida seriosa, m'agrada portar colors estridents, amb el temps m'he moderat una mica, però...jaja, crec que dintre d'uns quants anys hi haurà moltes iaies de jerseis vermells.

Lluna ha dit...

zel, jo també sé anar de negre, o de blau marí, però... si no vaig de colors, no sóc jo :-) Ara, jo els roses tampoc!!! I sí, el relat molt xulo!

XeXu, jo tampoc vaig vestida estrident. Però vaig de colors. Avui, per exemple, porto un jersei groc, però és un groc apagadet. Tampoc sóc aquí la que sempre va fosforito. Però no suporto el negre-gris-marró-blanc.

mossèn, molt ben dit!

I tant, Boira! Visca les iaies dels jerseis vermells!!!

Jordi Jordi ha dit...

jajaja és fantàstic que t'agradin els colors. No podia ser d'una altra manera, amb la teva vitalitat!

Lluna ha dit...

:-)

És que la vida, sense colors, és avorrida! :-)