dijous, 18 d’octubre de 2007

On amagar...?

Algú em va dir un dia que el millor lloc per amagar allò que no volies que trobessin era a internet. Jo hi afegeixo que, mentre estigui a resguard del google, el millor lloc per amagar allò que no vols que trobin és a internet. Que sí, que et poden trobar el password, però... primer han de saber on està amagat, i després trobar el password! Amagar una cosa en un ordenador personal és molt més difícil.

Fa uns dies, amb l'assumpte del peu, em vaig dir a mi mateixa que prou. El blog s'havia convertit en un blog massa explícit (sí, massa explícit) i tampoc m'hi agradaven depèn de quins posts tristos. I fora, vaig tallar. Prou posts explícits, prou posts tristos.

Però... el problema és que fa tant de temps que explico les coses que no puc quedar-me sense explicar depèn de quines coses.

M'agrada escriure en paper. M'agrada la meva lletra. Segurament hi ha gent a qui no li agrada, però a mi m'agrada. I m'agrada veure com omplo papers. Però hi ha un problema: per escriure sobre paper necessito absoluta tranquil.litat. Necessito estar sola a casa i saber que no vindrà ningú en molt de temps. Vaja, com aquest matí. Però, és clar, per escriure amb paper i boli he de baixar un pis. I no baixo un tram d'escala a no ser que sigui absolutament necessari. Pujar-les em costa menys, malgrat anar com els nens petits o com les iaies, posant els dos peus a cada escaló. Però, cada cop que pujo un tram d'escala penso que després l'hauré de baixar i... He arribat a donar la volta per fora a casa, passant per la rampa, només per no baixar els vuit escalons que hi ha per baixar del segon pis al primer. I per aquest camí no vaig bé.

Deia que m'encanta escriure a mà. M'encanta veure una llibreta amb la meva lletra, i veure-hi el que he escrit, malgrat els meus instints suïcides cíclics que destrueixen les llibretes. Sí, les destrueixo, no sóc tan idiota com per portar-les a reciclar sense que, abans, siguin il.legibles...

Però escriure a mà, almenys en el meu cas, necessita molta tranquil.litat. Necessita saber que ningú apareixerà de cop.

Ah, però és tan fàcil tenir dues pantalles obertes, escriure en una i prémer el alt+tab si apareix algú... És tan fàcil crear un blog que no aparegui en el perfil... És tan fàcil protegir un blog de forma que només el pugui llegir l'autor... És tan fàcil anar allà i escriure coses amb noms i cognoms, sense canviar el nom a ningú... És tan fàcil escriure-hi el que va malament amb la tranquil.litat que ningú es preocuparà per tu, que ningú t'enviarà cap mail... És tan fàcil poder escriure el que vols sense que ningú s'enfadi perquè s'hi sent identificat, encara que no hi tingui res a veure (tot i que fa temps que vaig dir que no diria res dolent al blog de ningú que ho pogués llegir)...

És tan fàcil escriure-hi alguna cosa sabent que està ben amagat i que ningú no ho pot trobar...

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Em sembla que molts tenim (o hem tingut) un bloc amb aquestes característiques. Potser no està malament tenir-lo perquè et poden passar coses com a mi i acabar esborrant molts posts de cop. Tot i així, clar a mi m'agradaria que totes les coses bones i dolentes sortissin en aquest bloc que és el que conec.

Lluna ha dit...

Doncs... jo no n'havia tingut mai cap!

mossèn ha dit...

la meva lletra fa pena ... a voltes, fins i tot jo tinc problemes per entendre-la !!! ... salut

Lluna ha dit...

Ui... Jo no sé si l'altra gent entèn la meva lletra, però almenys jo sí que me l'entenc! :-)

Dan ha dit...

Je je. Que deus haver escrit? I a on?

Lluna ha dit...

:-)

XeXu ha dit...

Quina curiositat! Ja m'agradaria tenir accés a aquest blog secret, però bé, cadascú al lloc que li pertoca.

Per cert, ara veig les reformes que has fet, ara no sé si fa temps que no m'hi fixo o què. Quina segregació de contactes, Déu n'hi do!

Lluna ha dit...

No hi trobaries pas res que t'interessés, XeXu.

Els canvis els vaig fer ahir. És que no tenia ningú que em pogués baixar a la feina i com que puc treballar des de casa... És clar que vaig canviar el treballar per... No tinc remei!

Jordi Jordi ha dit...

Un bloc secret, eh? Així pots fer còpies de seguretat dels teus secrets i tot, jeje

Lluna ha dit...

Jaja! Tens raó, Jordi! No ho havia mirat des d'aquesta perspectiva!