dilluns, 8 d’octubre de 2007

Adolescent?

Pujo a sobre la cinta. Començo escoltant flaixfm a l'espera de trobar alguna cosa més interessant a fer. Però em canso d'escoltar sempre el mateix. A la cinta del cantó, una de les noies de l'altre dia. Comprovat: es posa a córrer i en menys de mig minut la veig com baixa la velocitat i torna a caminar. Somric, i penso que jo corro molt més.

A l'altra banda, un noi. Un noi normal. D'acord, li sobren uns 10 o 15 quilos, però no em posaré amb ell per això, perquè llavors es posarà ell amb mi. M'alegro de tenir algú així al cantó, perquè així em pico. Aquests solen córrer, bastant més que jo, em pico i llavors corro més jo.

Veig a la tele que comencen a fer bola de drac Z. Deixo flaixfm i em poso a escoltar. Encara és al principi de bola de drac Z. Encara fan gràcia. Molta gràcia. No me n'adono i estic rient, mentre el noi del cantó es pica amb mi. Em mira amb mala cara: no només no pot seguir el meu ritme, sinó que a sobre, jo estic tan panxa (bé, tota suada i vermella, però tan panxa, comparat amb la cara que fa ell, que no s'aguanta) i a sobre estic rient!

Em passo el dia rient, i no sé per què. M'agrada la meva vida, i no sé per què. I penso que tinc el cap ple de pardals. Però, a la vegada, sóc feliç perquè tinc el cap al seu lloc i no el tinc ple de pardals.

Em venen dues frases a la ment. La primera, que mai és mal per un que no sigui bé per un altre. Tot i que, no sé per què, el mal del principi i el bé del final, diria que són per la mateixa persona. I la segona, que tinc les coses molt clares. No pensava tenir-les tant, però les tinc. Molt clares. I si jo tinc les coses clares, és difícil (si no impossible) fer-me canviar d'opinió.

I ja no recordo què deia. Només que serà, probablement, l'últim dilluns amb post fins a final d'any. M'he promés a mi mateixa que els diumenges no faré cap post trist. Ara mateix no se m'acudeixen posts tristos per fer, però en sóc molt capaç. Però, tant dilluns com dimarts arribaré a casa tard. Molt tard. Tan tard que ja serà dimarts i dimecres. I això vol dir... què vol dir? Doncs que els dilluns i els dimarts estaré en vaga de posts, a no ser que escrigui des de la feina, cosa que no vull fer. I això vol dir que el post dels diumenges s'estarà uns dies a la primera pàgina. I això vol dir... doncs això vol dir que no em dóna la gana de posar-hi un post trist. Ni de mal rotllo. Ni res que se li assembli.

Em sento com una adolescent. Mentalment, crec que m'ho he sentit des de que tenia vint-i-pocs anys. Em veig a mi mateixa petita, poca cosa, com una adolescent. Però avui he trobat la confirmació. Un d'aquests testos que et diu l'esperança de vida (que ja són ganes). Ull amb l'edat real que em posa!

7 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

O sigui que tens 14,3 anys???, collons tu, jo et feia una mica més gran, com a mínim pensaba que en tenies 16,4, però ja veig que no, que en tens 14,3...doncs res tu, ja maduraràs....o saps que??, milor que no ho facis :-P

Petonets de bona nit dolça!!!!!!

Tirai ha dit...

Perdona, algun traductor a la sala?

"La primera, que mai és mal per un que no sigui bé per un altre. Tot i que, no sé per què, el mal del principi i el bé del final, diria que són per la mateixa persona."

És broma, entenc perfectament la frase i em sembla que me l'hauria de penjar, ara mateix, a algun lloc ven visible
Gràcies per ser com ets, de debò
Com veus només he aturat el bloc, no els comentaris

Dan ha dit...

Ja ho diuen que riure allarga la vida!
:-DD

Laia ha dit...

Ho veeeeus com als dos minuts ja no poden més? Si és que remenar el cul deu cremar molta energia!

me n'alegro d'aquesta alegria, de les ganes de somriure, de que estiguis tan bé, de tot. A part, segur que no està pas malament això de rejovenir-se no? I si a sobre has de viure fins gairebé els noranta... tu compte la de rialles que et queden per endavant:P

Passa-li aquest test al xexu perquè li digui que viurà fins als vuitanta o noranta, a veure la cara que fa! (virtualment, és clar)

Jordi Jordi ha dit...

Estàs fantàstica. Quina alegria que fa llegir-te! Segueix així, que s'encomana :-)

Per cert, tens tota la raó amb Bola de Drac. Els primers, els millors ;-)

pere ha dit...

A veure, lluna, ja saps que sóc un desatre per als números, però diria que el test té un error -o no- i que la teva esperança de vida serà fins als 103, al menys des de la prespectiva biològica, tot i que la teva edat real, en aquell moment, serà de "només" 88,7. No sé si m'equivoco en el meu raonament ni si el resultat és bo o dolent des de la teva perspectiva.

Lluna ha dit...

Jo Mateixa, jo també em pensava que era més gran :-S

Sí, Tirai, te la pots emmarcar :-) Però jo estava pensant en... bé, pensava en una cosa meva. Bé, meva, el que es diu meva, exactament no.

Jaja! Dan, però si al test no em demanaven si reia!

Laia, vaig pensar amb tu, quan la vaig veure que no podia més.

Sí, Jordi Jordi, els de bola de drac sense cap lletra era boníssims! Però aquests déu n'hi do.

pere, a mi tampoc em lliguen els números :-)