dissabte, 20 d’octubre de 2007

Por

No estic en el meu millor moment, si és que existeix tal cosa per mi. Acabo de sortir del dentista. Feia 4 anys (sí, 4 anys!) que no hi anava. M'han fet una neteja de boca i, en cert moment, mentre estava allà, amb la boca oberta i els ulls tancats (per no veure el que m'estaven fent), m'he preguntat què és el que em feia més mal. Tenia unes quantes opcions: el peu, que m'ha fet una descàrrega de dolor de les xungues; els ovaris, que sempre són d'allò més oportuns; o la dentista, que també tela.

Arribo així, coixejant. Faig ulleres, no he dormit massa. Tampoc m'he rentat el cap al matí, com faig cada dia, feia tard al dentista. A cal dentista he tingut un petit accident i els meus pantalons han quedat tacats amb saliva barrejada amb fluor.

Certament, he tingut moments molt millors.

Però, en un parell de minuts ja no em recordo d'això. Bé, em recordo de la dentista, perquè les dents encara em fan mal. Em recordo del peu, perquè cada poc es queixa.

Però ric. Ric molt. Dic tonteries, i ric. Sento tonteries, i ric de les tonteries que sento. Ensenyo. I aprenc. I no em recordo que no estic en el meu millor moment.

De cop, però, tinc por. Bé, dir que tinc por és quedar-me curta. Tinc pànic. Un pànic que no és nou. M'adono que no és nou quan el sento. Ja l'he sentit abans. Fa una setmana? Fa dues? No ho sé. Però tinc pànic.

Pànic perquè no és el meu lloc. Pànic de ser feliç (sóc feliç?) quan no toca. Pànic de riure i passar-m'ho bé quan no toca. Pànic.

I em queda aquesta sensació de pànic. M'envolta. Em costa respirar. Tinc por. O pànic.

I no és una por dolenta. Però... per què tinc aquesta por?

12 comentaris:

Tirai ha dit...

Buf! Ostres! Sigues feliç, deixa la por guardadeta! En fi, ja sé que és difícil de fer això, però n'hauríem d'aprendre

hypatia ha dit...

Bufa, lluna!!
coincidències.... a mi em van fer una exodòncia brutal la setmana passada i tinc un peu a la funerària des de dilluns...

No tinguis por... estima't
(por només a la por)
tanca els ulls, confia,
estimar significa deixar marxar la por

un petonet!

Lluna ha dit...

Gràcies, Tirai. Tot i que... no sé si... que no hi ha cap relació més enllà de l'amistat, eh!

Ostres, Hypatia, quines coincidències! Jo ja fa més d'una setmana que estic així amb el peu. Però, en fi, què hi farem! Intentaré fer marxar la por, que la por no pot pas ser bona!

Tirai ha dit...

No, no, no estava pensant en cap relació. No he tingut aquesta sensació, m'ha semblat que eres feliç perquè sí i et feia por perdre això i punt.
Clar que, veient la teva resposta, no sé, no sé, les amistats poden convertir-se en una altra cosa

Lluna ha dit...

Doncs això, que era feliç perquè sí, sense cap preocupació.

I amistat i prou, eh!

Laia ha dit...

No es pot tenir por a ser feliç! I ja saps que si rius molt és per alguna cosa, perquè en tens motius, així que no cal preguntar-se si s'és feliç o no perquè la resposta és afirmativa, segur. Si t'oblides del peuet, fins i tot ets realment feliç. Perquè el mal de dents en un parell de dies serà història, i el de peu espero que ben aviat també!

però és veritat que ens espantem de vegades absurdament per estar en un bon moment, com si allò no pogués ser. Potser és que som conscients que res no és per a tota la vida, i ens neguem a caure. Llavors la por ho dramatitza tot, i un petit entrebanc ens sembla una hecatombe.

Si no fossis feliç, d'on treuria l'alegria aquest porquet d'aquí? per cert, que he llegit el comentari anterior i em sembla que li ha agafat un empatx de pomes! I ja te l'he deixat ben net, eh! Que si veus petjades de fang per casa, per culpa meva no ha estat!

Lluna ha dit...

Ostres, Laia, quina energia! Sembla que tu sí que estàs en un bon moment!

Ja se m'ha passat la por. Aquest migdia seguia tenint por, però... en fi, que res, que la por ja és ben lluny!

I gràcies per alimentar el meu porquet!!!

XeXu ha dit...

No pots tenir por a ser feliç. Si et sents feliç, pel motiu que sigui, aprofita-te'n, fés aquesta felicitat més forta. Ja veig que realment, en el millor moment no estàs, però només és físicament, se t'han ajuntat algunes coses, però si anímicament estàs bé, que no pari i a disfrutar-ho. La por aparcada, que la vida són dos dies.

pere ha dit...

Una mica de por a perdre la felicitat no deixa de ser un símptoma de felicitat. Ei, he dit una mica.
El teu por m'ha fet entrar por: m'ha recordat que fa temps que he d'anar al dentista. Ai!

Jo Mateixa ha dit...

Que t'ha passat al peu??? nena, no tinguis por, ni pànic, que passa??, per que??, si tu no ho saps....

Per cert, el porquet es una monada!!!!!!!

PD: En Hamilton ha quedat fora de la cursa de F1 i en Raikonen va 2 :-)

Petonassos!!!!!!!!!!!!!!!

Jo Mateixa ha dit...

Be a veure, no ha quedat fora del tot eh, va quasi be l'ultim per que el cotxe l'hi ha donat problemes.

Lluna ha dit...

XeXu, no era por a ser feliç. O potser sí. No sé a què era por, la veritat!

Segurament tinguis raó, pere. Però només una mica de por...

Ho sé, Jo Mateixa, ho sé: estic mirant la cursa!!! Com vols que no miri la fórmula 1, jo? Ai, quins nervis!!! A veure si en Raikkonen passa a en Massa i... Raikkonen forever! :-)