Sé que si em busques, em trobaràs. És tan fàcil!
He anat a dir una paraula rara, que buscada en el google, et portarà de dret cap aquí. Tres o quatre resultats, i tots porten aquí. Directament. I només d'entrar, sabràs que sóc jo.
No sé si ho faràs. Jo ho faria. És una paraula rara, i segurament jo tindria curiositat per saber què és. Segurament.
T'ho vull dir. T'ho vull dir jo. No vull que ho descobreixis, sense que t'ho hagi dit.
Perquè, d'alguna manera, crec que un 90% de les coses que hi ha aquí ja les saps. O potser més. I això són... molts posts. Moltes paraules.
T'ho diré. Perquè la pregunta no és si t'ho diré, sinó quan. I sé que serà molt aviat. Segur.
No vull que et piqui la curiositat. T'ho vull dir jo.
No faig res mal fet, ho sé. I, de fet, fa un parell de setmanes que aquest espai està mig mort.
Però t'ho vull dir. I t'ho diré.
dimecres, 28 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Sí que et trobarà sí! Però encara que et trobi abans que tu li puguis dir, no passa res, no? :-) Ho entendrà!
Ai Llum, tens temps i ganes per un meme. Te'l deixo a punt a casa.
.....ultimament em perdo amb els teus posts, jejejeje, a veure, vull dir que estic segura que vols dir un munt de coses però com que estic quasi be desconnectada no se pas que vols dir.
A qui l'hi has de dir el que???? es algu a qui també l'hi has de dir el mateix que als teus pares??, que per cert, ho has fet ja???
Nenaaaaaaaaaaaaaaaaa, estic out totalment :-(
Jajajajajajaja.
Un petonas ben gran bonica!!!!
Jo, finalment, opto per escriure, els anteriors posts, no deia res, no pillava de què coi parlaves, poden ser tantes coses...
Però ja no puc més...estic dels nervis, ja em tremola la mà també, coi, llumeta, ha de ser bo per força... i tinc sospites...
Darrerament tots els teus posts em fan somriure molt. I el que m'agrada més és que noto que tu somrius igual o més i tot. Visca!
Tirai, ara no crec que em trobi. Però li diré.
pere, no tinc temps. Si no escric, des de fa unes setmanes, és perquè no tinc temps. No perquè me n'hagi oblidat.
Jo Mateixa, ja vaig parlar amb els meus pares. Amb aquest algú, del blog, encara no n'he parlat. Però és que li vull dir cara a cara i... bueno. Han sigut uns dies complicats. Però aquesta setmana ho faré.
zel, si que és bo, si. Però... buf, no tinc temps!
Gràcies, gripaublau. Ostres. Sí que somric, sí. Fa dies que no tinc gaire temps... o que el dedico a altres coses. Com ja vaig dir, només em sap greu perquè he deixat abandonades a algunes persones importants. Però... aquest cap de setmana, el temps passat a internet (exceptuant el temps passat parlant amb algú en concret) han sigut la friolera de 10 minuts...
Publica un comentari a l'entrada