diumenge, 25 de gener de 2009

Mama, papa...

Per què em costa tant? Per què?

Si és molt fàcil. "Mama, papa..." I ja està.

Ho dic. I punt.

Només cal que vagi, i ho digui.

Va, ara ho faig. "Mama, papa..."

I quan hi sóc al davant, no puc.

Coi, que són els meus pares! Fa més de 30 anys que vivim a sota el mateix sostre! Per què m'ha de costar tant?

Fa una setmana que dic: "D'avui no passa".

Però d'avui passa. I de demà. I de demà passat.

No, d'avui no passa.

Sé que quan ho faci, ja estarà. Jo deixaré de tenir nervis.

Però no em surten les paraules.

Tot i que, de fet, és molt fàcil.

"Mama, papa..."

Sí, és molt fàcil.

Com totes aquelles coses que visualitzes a la ment, però quan hi ets...

No, no hauria de ser tan difícil. Hauria de ser facilíssim.

"Mama, papa..."

I ja està.

D'avui ja no pot passar.

I, aquest cop, ho dic de veritat.

Per què és tan fàcil dir-ho a algú altre?

Però... "Mama, papa..." es fa tan complicat!

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Ei! Ja els ho explicaràs, no? Tampoc corre pressa

Llum ha dit...

Jaja! Bueno, avui els ho dic...

Jo Mateixa ha dit...

Quina n'has fet tu ara????, jajajajaja.

Va dona, si no es avui serà demà i si no passat i depen del que sigui...poder no cal que els hi diguis....be, no se, quina has fet tu ara????

:-P

Petonets reina!!!!

Llum ha dit...

Jaja... Jo Mateixa, que jo no he fet res dolent!!!

I ara, el que venia a dir...

Collons! Des de quan els meus pares passen de mi???????? M'esperava un interrogatori. Per això em feia por. I només els hi dic "marxo". I em diuen "vale". Vale??????? I el que acostumen a preguntar: on? amb qui? quan? què fareu? Res! Ni una sola pregunta. "Ah, vale". Doncs que bé...

aina ha dit...

:))

a vegades els pares veuen com costa pronunciar segons què al fons dels ulls, i deixen de fer preguntes.

Laia ha dit...

Hehehe... costa, costa. Suposo que ens atemoritza saber què en pensaran, encara que mentre a nosaltres ens sembli bé ens hauria de ser igual...

ànims!!! :P

gripaublau ha dit...

Estic amb l'Aina... jo diria que ja ho saben! A mi em va passar una cosa semblant, la mare em va dir "només m'has mig sorprès"... i jo no estava pas vivint amb ella!
A mi em sembla una senyal de que estan contents. Una abraçada!

Llum ha dit...

Sí, aina, em sembla que tens raó. Ostres, però és que em van sorprendre molt!

Sí, Laia, tota la raó. Bé, ara ja està.

Jaja! gripaublau, em sembla que sí... Ma mare portava uns dies deixant anar indirectes. No em va dir que ja s'ho pensés, però no es va sorprendre massa, que diguem...

Jo Mateixa ha dit...

O sigui que t'independitzes???? es això????

Llum ha dit...

No, no m'independitzo, Jo Mateixa. Encara no :-D