divendres, 2 de gener de 2009

Preguntes i sorpreses

El meu nou juguetet, entre altres coses, si li demanes, es dedica a comptar el nombre de passos que fas cada dia. Sí, te'l poses a la butxaca, i cada cop que fas un pas, va sumant. I al final del dia, et diu quants passos has fet.

Però no només això.

També diu que, per portar una vida sana, hauries de fer 10000 passos al dia. Sí, deu mil. Són molts? Són pocs? Quants passos fa una persona normal al dia?

Vaig comptar que, més o menys, per fer 10000 passos al dia, s'haurien de fer uns 600 passos a l'hora, de les hores que més o menys la gent sol estar desperta. Altre cop la mateixa pregunta: és molt? És poc?

Ahir ens en vam anar a caminar amb ma mare. Vam estar més o menys una hora caminant i vam fer uns 6000 passos. Així que suposo que, per arribar als 10000, s'han de caminar uns 6 minuts cada hora. La gent ho fa? Són molts? Són pocs?

Aquest matí hem anat amb ma mare a comprar. Hem sortit a 2/4 de 9 de casa, i hem arribat a 2/4 de 3. Hem passat més o menys una hora al cotxe, i l'aparetet ha dit que jo he caminat uns 8500 passos. Ai! Jo que esperava arribar al límit! Normalment no t'estàs tantes hores donant voltes pel carrer, i si ni així hem arribat a 10000 passos!

Són quarts de vuit. Crec que pararé l'aparetet. Diu que avui he caminat 9107 passos...

I les sorpreses?

Estic cansada i no em trobo massa bé. Fa uns quants dies que estic així, però no sé què em passa. I no tenia ganes d'escriure. De fet, si no fos per la sorpresa que ve a continuació, hagués continuat el meu silenci.

Fa menys d'un mes va ser l'aniversari d'algú. És un algú que està lluny. Li vaig enviar una postal de felicitació per internet. La va veure. La va obrir. Però no va dir res. Ni gràcies, ni res.

No, no ho feia perquè em digués gràcies. Però, jo què sé. Quan envies una cosa d'aquestes, agraeixes que et diguin alguna cosa.

Dies més tard va arribar Nadal. I li vaig enviar una postal. Altre cop es va repetir el mateix: la va obrir, però no va dir res.

I, no ho sé, em vaig sentir malament. Tampoc havia de dir res, però... jo què sé!

Avui he rebut un paquet a casa. El matasegells era del dia següent a jo enviar la postal de Nadal. Una postal de Nadal. Maca, molt maca. No, la postal no. El que hi havia a dintre. M'ha fet somriure.

I un regalet.



M'encanta.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Ostres! Aquestes coses si que fan il·lusió! :-)

Llum ha dit...

Sí :-D

S'agraeix més un regalet d'aquests que no un gran regal fet sense ganes.

Estic molt contenta! :-D

Laia ha dit...

No hi ha d0ahver una obligació a publicar posts si no en tens ganes, pero he de dir que m'ha agradat tornar-te a llegir ^^

Ara el que has de fer és sobreexplotar el juguetet, ja veuràs com aviat arribaràs als 10000 ;)

Per cert... uhm... ara he quedat una mica malament, vaig llegir la postal que em vas enviar però no tenia ànim de fer res i no et vaig respondre... però tindràs notícies meves, estic fent una cosa :P

Laia ha dit...

perdó... "d'haver"... és que tinc els dits gelats!!! :P

aina ha dit...

quan facis els deu mil passos en un dia ens ho expliques, eh? m'han entrat ganes de tenir un aparell d'aquests i començar a comptar... ara, em sembla que m'espantaria, sóc massa manta... el podria demanar per reis :) m'has fet pensar en els bons regals, en els que es pensen i arriben més enllà dels ulls. mira, encara em queden alguns dies per intentar-ho, no? bon any, va, i bons reis :)

Llum ha dit...

Ei, gràcies, Laia! De fet, ahir vaig arribar als 10000! :-D Laia, no ho deia per tu, eh! Que parlava de qui em va fer el regal!!! Fas alguna cosa? Ai, quina emoció!!!

Aina, ja els vaig fer ahir :-D El ninotet que camina es va tornar verd :-D Bon any! I bons reis!!!