diumenge, 18 de gener de 2009

I una setmana més tard...

El temps se m'escola entre els dits.

No sé què en faig, però a la vegada sóc molt conscient del que en faig.

I arriben les 11. Quarts de 12. Les 12. Quarts d'una...

I no me n'adono, i el temps passa. Però, a la vegada, me n'adono, i no m'importa.

I ja fa una setmana que vaig publicar l'últim post. I no n'he publicat cap més. No ho sé. No m'ha calgut? No he volgut fer-ho?

No ho sé, ni tan sols se m'ha passat pel cap d'escriure'n cap.

Sí, ni se m'ha passat pel cap!

Estic cansada. I tinc son. No dormo les hores que hauria de dormir. I què? I quan dormo, no dormo d'una tirada, com feia... fins fa una setmana?

I ara robo temps al temps. Tenia 5 minuts. 5 minuts i prou.

Ja em criden per marxar.

I torno a un lloc al que ara no voldria haver d'anar. Fa una setmana era bona idea, però ara... buf! Em fa una mandra!

I tot el dia una paraula rondant-me pel cap. Una paraula. No me la puc treure del cap. Crec que m'he espantat.

I em sap greu. Em sap greu, perquè fa dies que no passo per casa de ningú. Els correus s'acumulen. I em sap greu per la gent que m'ha fet costat tot aquest temps! Perquè sento com si els abandonés.

Però el temps se m'escola. I demano perdó. I publico això ja, sense rellegir, que em deixaran.

I intento no pensar en la paraula.

Què carai, hi vull pensar.

Tinc ganes que torni a ser la nit.

I que se'm facin les 11. Quarts de 12. Les 12...

7 comentaris:

Tirai ha dit...

:-)
Aix, aix... com m'agradaria tornar-me a sentir així! ;-) M'alegro molt de tot això que expliques! :-)

gripaublau ha dit...

Llegeixo aquest post i em fa sentir molt feliç... que bé! No cal que demanis perdó. Ans el contrari, viu i gaudeix-ne! Una abraçada :-)

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai, gripaublau.

Bé, amb vosaltres dos, i amb un parell de persones més, em sap greu haver-vos deixat "abandonats". Tornaré. Em sap greu, perquè sempre heu sigut aquí. I em sento com si us abandonés. Però...

En fi, moltes gràcies, nois!

Tirai ha dit...

Ei! Jo no em sento abandonada!:-) Quan et veig així, somric, penso que m'agradaria sentir-me feliç com et sents tu, però, sobretot, somric. No t'amoïnis. Nosaltres estem bé :-) I, buf... desitjo que et vagi molt bé tot i bé, la por el pànic és normal.
Una abraçada ben forta!

Laia ha dit...

Que no, dona, que això de bloc és secundari! pel que llegeixo al twitter, estàs com un flam. I pel que diu la Tirai (especulacions meves :P), no és per res dolent, sinó al contrari... Ostres, doncs endavant! gaudeix del que se't planta davant i no pensis en res més. Tu. Només tu! Sigues una mica egoista. Com diu la Tirai, nosaltres estem bé, i el bloc... buff el bloc sempre serà aquí! però potser el que ara tens l'oportunitat de viure no... així que aprofita-ho, tingues el cap on toca i nosaltres sempre serem per aquí ;-)

oh que bé! Me n'alegro que les coses et vagin bé ^^ Abraçades!

gripaublau ha dit...

Jo tampoc no em sento abandonat, el que estic és molt content de llegir-te el que et llegeixo, és genial!
I jo tinc el bloc més o menys tan abandonat com tu, però fa més dies :-)

Llum ha dit...

Tirai, jo sí que sento que et tinc una mica abandonada. He fet una lectura ràpida del que has escrit. Ostres, avui no. Demà al vespre m'ho llegeixo amb més calma :-)

Laia, com un flam? Si t'expliqués! Jajaja! I gràcies!

Ei, gripaublau. Doncs m'alegro que tinguis el blog també abandonat!

jeje. El de que us tenia abandonats anava bàsicament per vosaltres 3. Gràcies per ser-hi. Tornaré. I tant que tornaré. Moltes gràcies!!!