Tot ha començat...

La veritat és que no ho sé, com ha començat. La meva mare i jo érem a la meva habitació i no sé què ha dit, però...

Al cap d'un parell de minuts pujava jo amb l'escala i el meu llit quedava cobert de TOT el que hi havia en el meu armari, als calaixos de la tauleta de nit, a sobre la tauleta de nit (realment, ningú es pot arribar a imaginar quantes coses hi havia a sobre una simple tauleta de nit!), als calaixos de la calaixera, i a sobre la calaixera (crec que serveix el mateix comentari que per la tauleta de nit). Així com un parell de llibres i carregadors varis que poblaven el terra.

D'acord, em podeu dir... marrana? Desordenada?

El resultat?

Una bossa molt gran plena de coses per tirar.

A sobre la tauleta de nit només hi ha el despertador i la radio despertador.

A sobre la calaixera no hi ha res.

El terra està net com una patena.

I tinc 3 calaixos on no hi ha res. Absolutament res. Buits!

Però estic contenta. D'una banda em sap greu haver tirat tot el que he tirat. He rigut molt amb coses, algunes de les quals superaven els 20 anys amb escreix. Algunes s'han conservat. Però d'altres...

No, no estic contenta per això. Tinc una espècie de buit a dintre. Perquè, no ho sé, ara tot està ordenat, i he llençat un munt de coses, i queda molt espai buit. No només és que els tres calaixos estiguin buits. És que els altres també estan mig buits. Sobra espai per tot arreu.

Però estic contenta. Estic contenta perquè he pogut veure exactament de quines coses en tinc de sobres, però, sobretot, de quines coses me'n falta. Sé què he de comprar i què no he de comprar.

Hi ha coses antigues que no havia de conservar. Aquelles que no tenien cap valor sentimental, i que sé que no faré servir mai. Per què conservar-les? Per no sentir la buidor de no tenir-les?

No, crec que no. He fet espai. Molt d'espai. Per coses noves. Coses que sé que em falten, i d'altres que no ho sé. Coses que em faran molt de servei i d'altres que es quedaran en un racó, fins el proper dia que faci endreça.

Però el més important de tot és que he fet espai per coses noves.

I tinc ganes d'omplir-lo.