dilluns, 5 de gener de 2009

... de l'univers!

Al meu cap, la cançó d'aquesta nit, sempre ha sonat (i l'he cantat) de la mateixa manera:
Visca els tres reis
de l'univers...

Aquest any no us volia escriure cap carta, no us volia demanar res. No em veig amb cor de demanar-vos res.

Aquest any he sigut dolenta. Em sento dolenta. I no sé, no vull entrar en detalls, però em poso a pensar i només em veig a mi fent coses dolentes. Què he fet, de bo? No aconsegueixo trobar res de bo, i només puc trobar coses dolentes. La majoria sense mala intenció, però tot i així... tot i així he fet i m'han fet molt de mal, aquest any (bé, el 2008).

Sé que no podeu, però per si de cas, m'agradaria una nova vida. Una vida conservant les coses bones d'aquest any, i deixant enrere, i per sempre, les coses dolentes. Si tot fos tan senzill com fer endreça de l'armari i llençar tot el que no fa servei!

Però suposo que és com allò que pensava quan era petita. Quan era petita i em sobraven uns quants quilos (com si ara no me'n sobressin el doble que llavors!) a vegades somiava que em despertava un dia i era prima. I, a partir d'allà, no m'engreixava. Em cuidava i aconseguia no engreixar-me. Però allò era molt senzill. Sí, quan era prima i només m'havia de mantenir, el món no veia els quilos que tenia de més i tenia un sentit. Però fer règim quan les nenes primes menjaven moltíssim i que no servís de res em desesperava. I per això volia despertar-me, ser com elles, i llavors ja faria règim.

Però ja sóc gran, i suposo que no puc somiar com quan era petita (tot i que a vegades somio més que llavors!) Sé que, d'alguna manera, he d'arreglar totes les coses. Però, com aquell cargol que ha caigut en un pou, primer he de sortir. Perquè ja he caigut.

Hi ha coses que no vull arreglar. M'hi he fet molt de mal, i sé que me n'hi faria més encara. Però n'hi ha que sí, i són tantes! Són tantes que no sé ni per on començar!

És molt difícil i tinc tants fronts oberts...

Sí, m'he de concentrar, posar prioritats, i treure força de sota de les pedres.

Així que, tot i no merèixer-m'ho, aquest any us demano una cosa. Una cosa i prou. Us demano força. Força per poder arreglar totes aquestes coses del voltant que no m'agraden. Força per lluitar pel que vull. I força, molta força, quan el desànim comenci a aparèixer i pensi que val més deixar-ho estar, que no ho aconseguiré mai.

M'ajudareu?

4 comentaris:

Tirai ha dit...

Dolenta?? Au, va! Ven la moto a un altre que això no cola! Bons Reis!

Llum ha dit...

Ja veurem què diuen demà el Reis!

Dolenta? Sí, una mica!

Jeje... De l'univers!

pere ha dit...

Tu tens la força, Llum. Fes-la servir!

Llum ha dit...

Gràcies, pere. A veure si puc...