No tinc ganes. Ganes de res.
No tinc aire. Em costa de respirar, i no sé per què.
No tinc energia. Avui, ja no recordo quan va ser la última vegada, he anat a fer migdiada. M'hi he estat dos minuts. Perquè tinc mal d'esquena i no estava bé. I jo mai tinc mal d'esquena :-(
No tinc llum. Però sí, com deia en Jansy, hi ha un gat. Però hi ha una altra cosa, a més del gat...
Imatge gentilesa de la
10 comentaris:
La melancolia tardorenca que sembla que envaeix a molts! Ja sé que em diràs que no sols és això, però tens un gat! Ànims, noia!
Gràcies, Tirai. Però, ostres, em fot un mal l'esquena! Si em fa por haver-me d'aixecar d'aquí per si em quedo clavada... Només puc pensar en la meva pobre esquena :-( En fi, jo, jo i només jo...
(el gat encara no el tinc...)
Mira, ara sóc davant la pantalla, i penso això mateix, no tinc post i tinc tristesa...moments per oblidar, esperant que surti el sol...
Bufa, a què deu ser degut?
També tens mal d'esquena? Cansament? Et costa respirar?
De remeis pel mal d'esquena no en sé... per la tristor, només se m'acut enviar-te una abraçada ben forta.
Gràcies, Laia!
Mal d'esquena, sense aire, sense ganes... són moltes coses juntes, ben segur que hi ha alguna raó. O moltes raons. Encara que siguin amagades.
Amanyaga't molt. Et cal. I t'ho mereixes.
Una abraçada.
les etiquetes mai no enganyen: moments per oblidar.
ànims per buscar nou moments de millors que els que passes ara.
les etiquetes mai no enganyen: moments per oblidar.
ànims per buscar nou moments de millors que els que passes ara.
Gràcies, gripaublau. A veure si passa tot plegat...
Gràcies, òscar.
Publica un comentari a l'entrada