dissabte, 15 de novembre de 2008

Moments de lucidesa

Sovint, quan tinc febre, tinc moments de lucidesa. Pensaments que em venen al cap, i que no sé d'on surten, però que tenen molt de sentit.

Encara recordo quan era petita i feia coses com les que faig ara, i al vespre em mirava unes coses, i durant la nit, em despertava amb dubtes que no m'havien sortit quan ho havia pensat abans. I els dubtes solien ser bons.

Ahir, ja ho deia, no sabia comptar fins a 7. Havia de comptar una cosa, i era incapaç. N'hi havia 7, però els comptava i em descomptava, i a vegades en comptava sis, a vegades, set. I és greu. Perquè si no puc comptar fins a set...

Però, també ahir, mentre tornava, vaig tenir un moment de lucidesa. Llàstima que no el recordi :-( És una llàstima, perquè recordo que el que vaig pensar tenia molt de sentit, tot i que sóc incapaç de recordar-ho. És clar que ahir (i avui) ja en tenia prou amb mantenir-me dreta i no fer ni dir cap tonteria...

Tot i així, avui he entrat al correu i he vist la resposta a un post de la Tirai. I, de cop, ho he vist clar. Era la història! Sí, la història de la roba pel casament! Havia d'explicar aquesta història, perquè és ben bé això.

La primera idea, ha sigut fer un post. Idea lúcida? Després ho he deixat com a comentari. I ara torno. Potser demà em sembla una idea tonteria. Potser sí. Però ara, suant, amb els ulls botits, però tenint fred, el nas (i tot el seu voltant) vermell, sense poder dir res (per això escric, ja que no puc parlar...), em sembla una bona comparació...

Imagina que has de comprar-te una cosa de roba per un casament (o pel que sigui, normalment sol ser un casament). Vas a una botiga i hi veus coses, i algunes et convencen, però saps que no és el que estaves buscant. Però alguna t'agrada, i te la quedes, perquè t'agrada, i perquè tenies un nombre finit de peces de roba per comprar-te. I has escollit, de totes les que tenien, la millor.

Surts de la botiga i, un parell de carrers més enllà, anant cap a casa, en un aparador hi trobes exactament el que estaves buscant. Suposem que no tens hipoteca i t'ho compres.

La primera l'has escollit d'un grup finit, i no et desagrada, però d'alguna manera, has hagut d'escollir. La segona t'ha trobat per casualitat i és la que estaves buscant.

No saps per quin carrer has de passar perquè això passi. Però, de tant en tant, passa. A alguns no ens passa mai. A d'altres els passa.

I, no ho sé, si entres a la segona botiga i t'ho compres, segur que és una bona decisió. Per això mateix que deies!


Per cert, ahir gairebé tenia gat...



... i avui ja el tinc!

5 comentaris:

Tirai ha dit...

Puc fer un comentari xorra? És que la resta que podria dir, ja ho hem dit! Aquest gat té un problema per ser "el gat" i és que no és un gat Meritxell (algun dia t'explicaré de què va això), tot i que, s'hi acosta força, però no, encara, no ho és!

Llum ha dit...

Pobre gat! :-D

De totes formes, a mi m'agrada més la part de puzzle que encara no es veu... Què serà?

Tirai ha dit...

Bé, mira perquè no sigui dit que dic coses sense explicar-les, deixo un enllaç: Meritxell és el nom de debò!. Estic buscant pel google gats amb cara de Meritxell, però alguns s'hi acosten, però cap em convenç!

Laia ha dit...

Coi això a mi em fa una rabia impressionant, perquè si ja me n'he comprat una, de peça de roba, comprar-me'n una altra (encara que m'encanti) em fa sentir culpable i no ho faig... i com que la primera no m'agrada tant com la segona, em fa ràbia! És com comprar un objecte en un indret proper per comoditat i llavors, si vas a un altre establiment on saps que també el tindran, no mirar el preu... perquè si veig que m'ha costat molt més car també em fa ràbia! XD No ho puc evitar...

I bé... mira't les mans... qunats dts veus? 6? 10? 15? Si en veus menys de 10, vindré a amagar-te els ganivets perquè de tallar el pa encara t'hauràs volat un dit... i si en són més, fes repòs i cura't ben aviat, que això de veure-hi doble no és un bon símptoma!!! petonets i cura't eh!

Llum ha dit...

Jeje, Tirai, em va agradar molt el post, sobretot allò de posar-li el cinturó al la pobre tigressa!

Ai, Laia! no parlàvem de peces de roba, suposo que ja t'ho imagines! I del que parlàvem, quasi que quedaria una mica malament això d'anar a mirar el preu :-P

De dits en tinc 10, però l'altre dia tenia 7 d'una cosa, i jo no sabia si en tenia 6 o 7, així que comptava cap a baix... En fi... Fa dos dies que intento dormir 10 hores i no en dormo més de mitja seguida...