dijous, 20 de novembre del 2008
Descobrint coses bones
L'altre dia vaig descobrir una cosa bona de mi.
Algú em va dir alguna cosa similar a allò que tothom acaba trobant-se el que es mereix. En negatiu. Que la gent que et fa una mala passada, o el que sigui, al final sempre acaben patint.
I em vaig adonar que no m'agradava.
Jo no vull que ningú ho passi malament. Miro dintre meu, i m'adono que això, que no vull mal a ningú. Ni tan sols aquelles petites coses. Ni tan sols desitjar-li a algú que li passi el mateix que a mi avui a l'hora de treure'm sang, que eren 2 i pensava que no podrien...
I, com diu a la cançó, m'adono que tots fem mal alguna vegada, encara que sigui sense voler. I em poso a pensar si hi ha algú que em vol mal.
Però llavors penso que val més no pensar-hi.
Jo no vull mal a ningú. I reconec que m'agrada haver-ho vist. I...
No ho sé, tots tenim preferits, persones de qui volem més bé que d'altres. Per exemple, a mi en Federer em cau molt bé, però en Nadal no massa. El proper dia que tornin a jugar, si guanya en Federer me n'alegraré molt. Però no perquè hagi perdut en Nadal. Sinó perquè ha guanyat en Federer. Que és el mateix? No, no ben bé.
Tot i que reconec que hi ha hagut etapes a la vida que me n'hagués alegrat perquè perdia en Nadal. Però ara no.
I m'agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
10 comentaris:
Hahaha Sóc incapaç de comentar aquest post! Em sembla que me'n vaig a sopar! :p
És broma!
Una cosa és voler mal i una altra cosa és que hi ha persones que, potser, els aniria bé una bufetada que les fes... no sé, moure's. Bé, diria que no a algunes sinó a moltes per no dir tothom. Fins que no caiem, no som capaços de resoldre segons quines coses de nosaltres mateixos i, de vegades, ni així.
Normalment, tampoc, vull mal a ningú, però quan t'han fet molt mal, costa no desitjar-li al mateix a l'altre i llavors, et sents malament per desitjar-ho i bla bla bla...
De tota manera, m'alegro que hagis descobert una cosa que t'agrada de tu mateixa ni que sigui per un comentari que no t'ha agradat. :-)
Doncs sort que eres incapaç de comentar :-D
Mira, no ho sé, últimament estic molt hippy. I, entre altres coses, hi ha això. Jo potser també necessito una bufetada, però... m'és igual!
El meu problema, quan m'entra la part dolenta, és desitjar que a algú alguna cosa li vagi malament. I si li va malament... calla, calla! Val més ser feliç, hippy, i així no tens remordiments de consciència :-)
És que una cosa és que una persona necessiti una bufeta i l'altra desitjar-li, que és diferent.
Ah! I els hippies no crec que les necessitin les bufetades, almenys en aquest sentit. No sé, quan dic moure's, em refereixo a intentar ser millor persona. O sigui que continua sent hippy! Continua sent hippy, si us plau!
I apa, no comento més! :p
(mode galleta de la sort on)
Has agafat el camí del bon karma que et conduïra a la llum. Les bones vibracions et faran elevar a un pla espiritual millor
(mode galleta de la sort off)
;)
Haig de reconèixer que jo sóc incapaç de fer això que comentes... serà que sóc de la Part Fosca ?
Acabo de d'adonar-me que he escrit bufeta enlloc de bufetada! Quin riure el comentari del Carquinyol!
Dius paraules molt valuoses. La diferència pot semblar petita, però de fet és molt i molt gran.
(Nota: això és tot, si cal allargar una mica més el comentari pots aprofitar que la Tirai no sap què dir i ben segur que en fa un post)
És genial que et sentis així, jo de vegades em sento molt malament perquè sí, perquè reconec que hi ha a algú a qui no li vull bé, i que m'agradaria que passés per alguna situació desagradable perquè pogués ser conscient del que és, perquè potser així canviaria el seu punt de vista o aprendria què és... I no hauria de ser així, no hauria de voler-li mal a ningú, però ho noto dins i autoenganyar-me no ho faré... i per això em sento mala persona! (Quin rottlo he fotut aquí parlant de mi...)
En resum, que endavant, això denota que realment ets comprensiva i ostres.. bona persona, coi!!
Ah, per cert, pica't els dits si t'has de tocar l'herpes!! Hihihi jo m'hi posava esparadrap, als dits, i llavors notava el tacte rugós i me'n recordava que no havia de tocar-me... ^^
Bon cap de setmana i una abraçada "noia que sempre somriu"!!! I un somriure, és clar!!
Tirai, si una persona necessita una bufeta, està molt malament de salut! :-P Visca els hippies!!!
Carquinyol (mode galleta de la sort on) Com vols que trobi el camí de la llum, si jo sóc la Llum? :-P Jeje, però sabia que algú diria alguna cosa semblant! (mode galleta de la sort off) Ostres, jo també pensava que era incapaç, però últimament em surt de dintre... sóc incapaç de desitjar mal a ningú!
Exacte, gripaublau, la diferència és molt gran, i s'ha de saber veure perquè és molt gran!
Laia, jo també m'he sentit així, ja ho deia. Però ara pensa que aquest algú, pel que sigui, es troba en la situació desagradable. Tu no ho has provocat, però com et sentiries? Jo m'hi he sentit algun cop. Però ara... ara no!
Ah! I no puc anar a treballar amb esperadrap!!! Què em dirien? :-D Bon cap de setmana!!!
Tens raó en el fet que aquesta "negativitat" no és bona i ens acaba passant factura. Sempre m'ha intrigat si es un "joc de la ment", algun racó de la ment ens fa sentir culpables i això ens passa factura en el nostre estat d'ànim i fins i tot la nostra salut.
Ara bé, la pregunta és: hi ha algú que no tingui ni rastre d'aquest sentiment de culpa i aquesta "negativitat" no els passi factura?. I encara anant una mica més enllà... pot ser que hi hagi algo més que ens passi factura per aquesta negativitat? Es a dir, que no sigui el nostre sentiment de culpa el que ens perjudica, sino alguna cosa "externa"?. En aquest cas afectaria a gent amb sentiment de culpa o sense sentiment de culpa.
Quin rotllo de comentari que he deixat... tinc una tarda de diumenge metafísica :-P
Sí que tens una tarda metafísica, Lem... Buf... jo no crec que hi hagi cap causa externa. Jo crec que som nosaltres mateixos. Però bé, això és el que crec jo...
Publica un comentari a l'entrada