Jo vaig néixer amb la pell fosca, els ulls marrons foscos i els cabells ben negres.
Fins que vaig fer el canvi, allà als 10-11 anys, jo era una nena de la família de ma mare. Morena, tant de pell com de cabell.
Però vaig canviar.
La meva pell es va tornar blanca i em vaig convertir en una gamba. Una gamba mediterrània.
Ahir estava una mica vermella, així que aquest matí buscava protector solar. Les farmàcies estaven tancades, així que he esperat.
Quan, esperant un autobus, una dona nòrdica ha tret el protector solar i m'ha dit si en volia abans de donar-ne a la seva filla-gamba, m'he espantat. Perquè sé per experiència que la gent ho sol veure abans que tu.
Eren les 10 del matí.
A la tarda, quan després de posar-me crema durant tot el dia, he començat a sentir l'escalfor pròpia de la cremada, he tornat a entrar en una farmàcia.
Quan la farmacèutica m'ha preguntat si l'after sun el volia pel cos o en volia un altre per la cara també, m'he tornat a espantar.
I quan he anat a pagar, he vist que tenia les mans cremades. Les mans!!! Algú s'ha cremat mai les mans? Vull dir, amb el Sol. Res de planxes ni forns. Amb el Sol!
Em fa mal tot.
I ara, qui podrà dormir?
dimecres, 26 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Les mans, no. Però els peus sí, una vegada que em vaig descuidar de posar-m'hi protector! :p
Collons, anava a comentar exactament el mateix que diu la Tirai a la primera frase. I anava a afegir que és una putada!
Jur... i t'has cremat amb el sol de tardor d'aquests darrers dies ??
Però on has estat, a Cancun? ;)
Jo m'he cremat els peus!! :S Paciència... Per la cara (cremades hiper bèsties d'esqui) feia servir un aftersun de la casa Vichy, que m'ajudava a calmar la pell molt!
Oh! No som res!Creia que això de cremar-se els peus era una d'aquelles coses que només em podia passar a mi! ;-)
Ei, a mi també se m'han cremat els peus algun cop! Però les mans... les mans, mai!!!
Carquinyol, Tarambana, el post és del juliol, que s'ha publicat amb retard...
Publica un comentari a l'entrada