dimecres, 19 de novembre de 2008

Un herpes al llavi

Els humans sou molt estranys! Resulta que quan necessiteu treure substàncies de consistència diversa pel nas, només ho podeu fer prement-lo. Fins aquí, encara us puc entendre. Però és que... és que quan ho feu, llavors us surten unes coses molt rares que us impossibiliten la feina.

La Llum fa por. Sí, por! Sembla que tingui alguna malaltia contagiosa o jo que sé què. Té trossos de la cara que se li han quedat vermells i amb butllofes, i diu que li fan mal. I, com que li fan mal, no pot treure's coses pel nas. I es posa unes cremes molt rares, que diu que són cares, i que caduquen molt ràpid, i que venen en un pot groc i lila.

Ella en diu herpes. I en pot dir el que vulgui, però jo, per si de cas, no m'acosto massa. Coi, que la gent que l'envolta se la mira amb una cara... jo crec que ningú se li acosta, per això. I si s'encomana?

Doncs això, que en té 3. Tres! Com si un no fos prou i dos ja fossin molts... ella en té tres!!!

Un li comença una mica a sota el nas i li entra cap a dintre el nas. Ella diu que no veu el final, i jo prefereixo no mirar. Comptant que diu que fa mal, això ha de ser difícil de compaginar amb el treure coses del nas.

El segon li volta l'altra part de nas. És el més gros de tots. És més gran que una de les ungles de la mà de la Llum...

I jo volia parlar del tercer. El tercer li ocupa bona part del llavi superior. I això fa que tot el llavi estigui inflat. L'hauríeu de veure menjar o beure. Jo em faig uns farts de riure! De fet, sembla aquelles noies que s'inflen els llavis amb silicona. Que no veuen que estan molt lletges? A la propera que es vulgui inflar els llavis, jo li enviaria una foto de la Llum en aquesta situació i segur que se'ls passen les ganes de cop!

Diu la Llum que sempre li havien voltat el nas (per dintre o per fora), fins que fa un any o així, un li va tocar una mica el llavi. Des de llavors, que tenia un parell de marques al llavi. Marques que li van quedar on li havia sortit l'herpes. És clar que també era perquè, quan ja estava gairebé curat, se'l va tocar...

Ara em té vigilant tot el dia. Perquè li pica, i les mans se li'n van. M'he de passar el dia dient-li que no s'ho toqui.

El problema és que com ara li torni a deixar marca, no serà una marqueta, com l'últim cop...

Però que estranys que sou els humans!

6 comentaris:

Jansy ha dit...

Carai, la Llum... Jo no he tingut mai herpes, però sí que tinc forces problemes dermatològics, així que la sé entendre força.

Si les mans se li'n van l'hauràs de lligar, que després pot ser molt pitjor, i no cal marcar el lloc del tresor al mapa.

Cuida-la bé!

Tirai ha dit...

Ostres! Jo als llavis sí, un munt! Però cap al nas mai! Només algun cop, ha sobrepassat una mica el llavi i no sé si hi tinc cap marca ara.
Però això que expliques ha de ser molt empipador!

Maia ha dit...

Tresor al mapa, Jansy? Definitivament, els humans sou molt estranys! :-D Però ho tinc difícil per lligar-la! Jo sóc moooooooolt petita!!! I crec que no es deixa...

Tirai, la marca de la Llum era exactament al llavi... i sí, la Llum diu que és molt empipador!

Carquinyol ha dit...

Doncs si nosaltres som estranys, imagina't com ha de ser aquell que diuen que ens va crear "a la seva imatge i semblança". Aquest si que ha de tenir uns herpes divins !!

gripaublau ha dit...

Potser la Llum el que vol és esdevenir una criatura com les del teu planeta, i ja se sap que les transformacions moltes vegades són doloroses.

Maia ha dit...

Carquinyol, vols saber un secret? Del lloc on vinc jo, no parlen d'aquest personatge... Serà que només va crear el vostre món?

Ui!!! La Llum s'hauria de fer molt petita, per tornar-se com jo! :-P