Són les 9 del vespre i estic al poble on vaig créixer. Vaig a buscar el cotxe. És fosc, és de nit, i no veig res. Però noto que el cotxe fa coses rares. Segueixo conduint, fins que paro.
Roda punxada.
En els últims 3 anys, he punxat 4 rodes. 4 rodes!!! No diuen que els cotxes d'ara tenen unes rodes que gairebé mai es punxen? Estic entre pensar si sóc gafe o si...
Truco a casa. Truco el meu pare. El meu pare està a prop d'on sóc jo, i ve a ajudar-me a canviar la roda. Bé, matitzem: el meu pare ve a canviar-me la roda, mentre jo m'ho miro... Sí, què passa? Fins ara havia punxat 3 rodes però no n'havia vist canviar mai cap. Sempre venia el mecànic de la família, i la canviava quan jo ja no era a casa. Però avui ho he vist, i segurament el proper dia ja en sàpiga jo.
Ah! I he tornat a casa amb les mans ben negres. Així que alguna cosa també he fet.
He tornat a casa amb la roda aquella petita. A 60 per una carretera que fa 7 Km i per la que no baixo de 90 Km/h normalment. He creat una cua...
Però, mentre tornava cap a casa, amb el cotxe, a velocitat de cotxe d'autoescola, pensava en l'últim cop que se'm va punxar una roda. Aquell dia que havia donat unes notes el dia anterior. El dia que el mecànic em va dir preocupat que era molt probable que no hagués sigut una cosa que s'hagués clavat a la roda fortuïtament... I la segona roda que vaig punxar, també en circumstàncies similars. De la primera no me'n recordo, però sí que sé que, en circumstàncies similars em va desaparèixer l'antena del cotxe.
I penso en el post que hi ha just a sota d'aquest.
I em dic que no. Que no pot ser. Em repeteixo una vegada i una altra que no, que no i que no.
Però llavors ve el mecànic. "Ostres, és que ara ja ningú punxa les rodes". I el "ostres, és que tenies una cosa clavada a la roda i no sé pas com se't pot haver clavat si no és que te li ha clavat algú".
I penso que no. Que no pot ser. Que no. No ho vull.
Però d'altra banda...
divendres, 28 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
A mi fa relativament poc, també, se'm va punxar una roda. Clar que és cert que només recordo 2 rodes punxades en més de 10 anys de carnet. Potser 3, però no gaires més...
Jo sí que he vist canviar moltes vegades la roda i segueixo sense saber-ne :-S Espero que demà no se'm punxi!
No sé, millor que no hi pensis gaire! Si pots
Guarda la roda punxada, que trucaré als del CSI i la revisarem de dalt a baix ;)
Jo l'únic que sé és que si, que havia en dia si es punxen rodes i altres bretolades similars, la gent està igual o més passada de voltes que fa uns anys, el món està molt boig...
Respecte les rodes, bé, jo no tinc carnet, però si que he canviat rodes!!
Us contesto una cosa a tots dos a la vegada. Tinc una veu a dintre que està convençuda que són accidents. Però, d'altra banda, hi ha una veueta, que apareix i que em diu que és massa casualitat, que les casualitats no existeixen, i que és molt estrany que sempre se'm punxin les rodes quan he tret alguna nota amb alguna polèmica (i quan sé que els alumnes coneixen el meu cotxe).
Tirai, espero que no!!! Suposo que ho veuràs quan arribis: espero que hagi anat molt bé!!!
Jaja, Carquinyol! La roda punxada és al mecànic i ja m'informarà de què ho va provocar...
:S Ostres tu, hi ha gent amb molt mala llet... Això ja és passar-se de la ratlla!
I pel post anterior... ufff... no m'agradaria estar al teu lloc, i encara que sé que és fàcil de dir, si estàs segura que ha copiat i que ho nega, has de treure la tercera, i la quarta prova si les tens, que hi ha d'haver aquest rigor i serietat, que si no tot seria xauxa.... i has de ser dura en aquests casos, perquè crec que qui no vol pols no va a l'era com diuen... Jo ja no em posaria a fer un examen al costat d'algú que sé que té intenció de copiar, peruqè passa ixò, que al final fins i tot te les podries carregar tu amb una mala jugada de l'altre, així que contra més lluny millor... I les proves, només inculparan a qui s'ha passat de llest. Però amb tot això que és tan fàcil de dir no sé si estic posant en perill encara més la vida del teu cotxe...
Laia, no en puc estar segura! Però bé, sort que ma mare està de baixa i no necessita el cotxe. No tindré el cotxe fins dilluns o dimarts :-(
Laia, està clar que ha copiat.
Sempre he pensat que els cotxes dels professors (i d'algunes altres professions) estan en perill. Però és clar, el que seria impossible és donar un tomb abans d'agafar el cotxe (per despistar), per molts calés que costin els pneumàtics... :)
És igual, Jansy. El meu cotxe és peculiar i algun m'ha vist amb el cotxe per la ciutat...
Publica un comentari a l'entrada