Desinformada

Al matí, mentre esmorzo, sento com la tele explica les seves notícies. No n'hi ha cap que em soni.

Al vespre, arribo a casa i ma mare m'explica alguna cosa. Ara que està de baixa, s'entera de tot.

Després agafo el diari. L'any passat ja sabia tot de què anava. I si alguna cosa m'interessava, llegia la notícia en concret. La resta, em sonaven totes.

Ara no.

Ara només escolto els butlletins horaris de les radios. Un parell o tres de minuts per sentir parlar del senyor de les patates fregides i l'altre (espero que aviat s'acabi!!!) i de les muntanyes russes que avui pugen fins a dalt i demà es desplomen fins a baix. Cada dia el mateix, i cap dia res de significativament nou.

Trobo a faltar aquella època en la que tot el dia escoltava la radio. En la que canviava d'emissora per escoltar tal cosa o tal altra. Ara...

Em fa vergonya reconéixer que no tinc radio. No, no en tinc.

A la feina escolto la radio per internet. Sempre música.

Al cotxe escolto la radio del cotxe. Altre cop música.

I què se n'ha fet de l'mp3? Doncs me'n vaig comprar un de nou, amb més capacitat, i amb radio, però no el faig servir mai. Té autonomia per 10 hores, i això vol dir que s'ha de carregar molt sovint. Però és que si escolto la radio, encara dura menys. Així que em dedico a escoltar... a veure qui ho endevina? Exacte, música!

Quan va arribar el setembre, vaig deixar d'escoltar Catalunya radio als matins. Per què? Perquè m'adormia! I vaig pensar que així podria seguir, com sempre.

Però, de cop, em sento molt desinformada. Sento que no visc en aquest món, i no serà perquè no escolti de lluny la tele al matí i fullegi el diari. Trobo a faltar la radio. Trobo a faltar algú que m'expliqui les coses, però sense fer-me adormir. Algú que parli en català i que no em faci agafar urticària.

Però l'oferta és petita. He d'escoltar la radio per internet, perquè no tinc radio. I em costa saber on buscar.

Alguna recomanació?

No, en Basté no, si us plau!