Resum de dos dies on cada cop que se m'acudia alguna cosa, feia un paràgraf (o una frase). O sigui, twitter en diferit...
D'acord. M'he de comprar un despertador nou. Un despertador que no permeti els 5 minuts més! Em vaig prometre a mi mateixa que aquest matí no el faria sonar més d'un cop. M'hi he tornat a girar. Només 5 minuts. Demà ho aconseguiré!
Està tot blanc! Fins i tot, podria dir quina és la cota de neu. A mida que vaig baixant des de casa, cada cop hi ha menys neu, fins que arriba un punt on ja no hi ha neu.
A veure, tu, espavilada. Tant vigilar que no et deixessis res al matí! Sí, tu! Em pots explicar per què coi el dia que ha nevat et deixes la jaqueta a casa? Sort que vas amb un jersei de coll alt. Això sí: portes una bossa amb una cosa de roba per anar al curs i... i... i què faràs? No pots anar pel carrer amb allò, sense jaqueta!
Quina mandra que em fan les dues hores de classes particulars. Com si no tingués prou feina!
Ai! Hauré d'anar al Perdedorés? Em fa molta mandra agafar el cotxe i anar-hi... Veurem com continua tot plegat...
Què en faig, del temps? Encara no sé què faré divendres!
Divendres faré una cosa que no he fet mai. Bé, dues. Bé, com a mínim dues. Sempre fa nervis fer una cosa per primera vegada. Ho faré bé? Espero que sí... Quina setmaneta, per tornar!!!
Se m'acaba d'acudir una d'aquelles històries-somnis que tan m'agraden. Oh! Somric jo sola, tot i saber que només és una història que es quedarà al meu cap. De petita pensava que aquestes històries no es complien mai precisament perquè les pensava. Que el dia que deixés de pensar-les, el dia que no en pensés cap, llavors es complirien. Així que... una altra ocasió perduda per una història, i un altre somni al cap!
Tinc una història per explicar algun dia: aventura al pàrking! Amb heroi intentant ajudar-me inclós.
Per què coi em surt un gra a on s'aguanten les ulleres? I, el més important: per què es rebenta quan em poso les ulleres bé mentre condueixo?
No! Per què? Per què altre cop aquest mareig mentre sóc en aquesta classe? No em passa enlloc més, però aquí, gairebé cada setmana!
Merda! Per què tinc por? Ja fa gairebé un mes de l'incident amb els senglars. Per què sóc incapaç d'anar a més de 50 per la carretera de nit i només condueixo pensant que em sortirà un senglar del mig del bosc?
Hi ha coses que només es poden fer de nit, i encara sota pressió... Però abans, ara que me'n recordo, he engegat l'aparatet quan he arribat a la feina, i un dia normal he fet... 5981 passos. Poc. Massa poc :-(
Aghhhhhhhhhhh!!!!!!!!! Ja són un quart de 12?
De fotuts a cardats: Evax és una marca distribuida per Aurora & Ausonia, i tot surt d'allà mateix. Em pregunto si hi ha algun monopoli més gros que aquest...
M'està agradant, això del twitter en diferit. Amenaço a tornar-hi...
I ara he de marxar? En fi... demà aniré amb unes ulleres de pam i mig!
Ah! No tinc temps per res. La meva visita al Perdedorès serà anar i tornar, que hi ha pressa! Mmmm... a veure si puc tornar a dinar a casa...
Mmmm... la noia que em va deixar plantada per dinar que havia anat amb mi a l'institut. Fent cua a la consulta del metge. Li toca just abans que a mi. No sabia on amagar-se...
Quina fred que fa!!! Per què tinc tanta fred? Em puc quedar demà a caseta?
Plego? Va, plego! Bona nit! He d'aixecar-me en... 5 hores i mitja!
divendres, 9 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'agrada! Aquest twitter diferit! :-)
Em fa molta gràcia això de quina fred en femení! Que vagi bé pel Perdedorès! Bé, ja deus haver marxat!
uau! precisament que jo em vaig recordar que encara tenia twitter ;)
Buf, Tirai, l'acabo de llegir tot i quin stress! Si hi ha com 7 o 8 posts, aquí dintre! Algun dia potser en faig algun... potser el del parking? :-D La fred sempre ha sigut femenina, no? I ah! Ja he anat, i fa una horeta que torno a ser a casa!
Ho vaig veure, aina :-D
Publica un comentari a l'entrada