Ploro.
Són les 21:21 i ploro, però ric a la vegada.
Crec que potser no he sigut tan dolenta com em penso. O no hagués tingut aquest regal.
M'ha fet plorar des del primer acord, quan he intuït la cançó que seria. Una cançó que he escoltat... buf! Tantes vegades!
I m'ha fet somriure, i pensar.
I he vist una cosa que no havia vist mai.
Un dia vaig penjar una part del meu cos al blog. Era un ull. Un ull d'una foto que em vaig fer anant cap a Sanxenxo, quan portava no sé quantes hores de tren. Moltes.
I en aquest ull hi he vist una cosa que no havia vist mai. En el meu ull es reflexa la finestra del tren.
M'ha fet somriure.
Moltes gràcies!
Gràcies pel regal!
Són d'aquelles coses que fan il.lusió. Il.lusió de veritat.
Moltes gràcies!
dilluns, 5 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Els reis, si els nens/es es porten malament no els hi porten res... I tu no només no ets dolenta sinó que ets molt bona! Si han passat per casa teva ben d'hora, abans que per la de cap altre! Només volien assegurar-se de que no et quedaries sense regal ;)
Una abraçada!
:-)
Gràcies, Laia! De veritat!
Tirai, :-)
Ja veig que heu tingut moviment aquests dies. Però l'autèntic blocaire invisible em sembla que he estat jo :-) Que bé que estiguis contenta. Bon any!
Jeje. Jo no participava al blocaire invisible, però vaig tenir regal igualment (algunes tenim sort!)
Bentornat, gripau. I bon any!
Publica un comentari a l'entrada