dilluns, 15 de setembre del 2008

Tinc dues notícies...

... una de bona, i una de dolenta.

Per què sempre ha de ser així? Per què sempre ha de ser una notícia bona i una de dolenta, o la mateixa notícia vista des de dos punts de vista diferents?

Sempre que sento això, em ve al cap el mateix. Una mare, amb dos o tres fills, que està embarassada i va a veure al ginecòleg. Com que ja ha tingut criatures, sap com és la seva panxa, i veu que és més gran del que hauria de ser. I li demana al pobre ginecòleg que li digui que no són bessons, perquè si són dos, amb els que ja té a casa, no sap com s'ho farà. I el ginecòleg li deixa anar:

- Miri, senyora, tinc dues notícies per vostè: una de bona i una de dolenta. La bona, és que no són bessons.
- Oh! Gràcies, doctor! No sap com m'alegro que em digui això. Perquè si haguessin sigut dos, no sé pas com m'ho hagués fet per cuidar-los a tots dos! Ah, i per cert, quina és la mala notícia?
- Que són trigèmins.

Jo avui també tinc una bona notícia i una que no sé si és bona o dolenta, però que li'n direm dolenta.

La bona és que avui s'obria el plaç per apuntar-se als cursos dels Centres Cívics. I jo no em podia apuntar. Bé, no podia fins al vespre i ja preveia que això voldria dir que no trobaria plaça (fet que s'ha confirmat, a principis de la tarda ja no hi havia places!). Però, gràcies a l'Anna, tinc plaça pel curs que volia!!! He d'apuntar-me pel segon, però això serà més tard, i no sé si m'hi apuntaré... Però l'important era aquest, i li dec un bon regal a l'Anna, perquè si no hagués sigut per ella, ara no tindria plaça al curs!

La mala notícia? Bé, doncs que aquest curs és un dia al vespre, a l'hora que acostumo a connectar-me i fer els posts. I si m'apunto a l'altre curs, també és a aquesta hora, un altre dia. O sigui que, a partir de que comencin els cursos, d'aquí a un parell de setmanes, segurament hi hagi dos dies a la setmana que no tregui el cap per aquí. Bé, sense el segurament. I, o tinc un post programat (cosa que en certes èpoques no m'estranya que en tingui) o em desvincularé bastant d'aquí.

Aquesta era la notícia dolenta? No, no era aquesta.

Aprofitant una parada obligada a causa de la feina, allargaré una miqueta més aquesta parada. Seran unes setmanes de no res. Les necessito per agafar aire. Perquè... bé, perquè sí. I perquè... perquè les necessito. Les raons són moltes, i potser les expliqui quan torni. Ara prefereixo més no fer-ho.

Tornaré, amb els meus descansos setmanals. I en els descansos ja hi posaré tot el que falta de les vacances, i tot el que escrigui a les properes setmanes (que segurament sigui poc, o res). Però necessito aquestes setmanes. I... i també necessito demanar perdó (o no), perquè aquestes setmanes la meva llista de blogs a llegir també es reduirà. Es reduirà a 5 blogs. De la resta... ja agafaré el fil quan torni. O no.

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Doncs jo penso en aquell acudit dels presos.
Tinc una bona noticia i una dolenta. La bona és que us podreu canviar de calçotets! La dolenta és que tu amb tu, tu amb tu...
Genial pel tema del curs! 10 punts per l'Anna!
I de la resta, entenc que no escriuràs tant, però continuaràs escrivint, no? Se't trobarà a faltar. Et trobaré a faltar.
Que vagin molt bé el tema laboral i la parada!

Llum ha dit...

Ostres, Tirai, l'acudit dels presos no l'havia sentit mai. Quin riure!!!

Ah! I sí, l'Anna genial! Ara he anat jo a apuntar-me pel següent. Quin descontrol, quina falta d'organització... buf, fatal!

I res, que ara desapareixo fins diumenge. Vull dir, desaparèixer de no tocar cap ordenador. I després hi haurà una parada, i després suposo que escriuré menys. Però si és a fi de bé...

Laia ha dit...

Doncs res, esperarem a que torni la llum :P

I és genial que hagis pogut apuntar-te als dos cursos!!! (he vist el twitter :P) feia temps que ho cavil·laves, i així et distrauràs i faràs una cosa (no, dues!) que t'agrada i també coneixeràs a gent. Que t'aprofitin!! I tranquil·la, que si és per aquest motiu que hi ha menys afluència de posts, prefereixo que sigui així ^^ I pels altres motius... doncs molts ànims i molts petonets!!!

Anònim ha dit...

A veure... la bona notícia és una bona notícia, i la mala notícia és que faràs una cosa que necessites i que et farà bé, per tant no em sembla pas una mala notícia. Jo diria que són dues bones notícies. Que vagi molt bé la pausa, els dos cursos i tot plegat.

Jo Mateixa ha dit...

Que el descans que necessites et sigui profitós bonica, que de tant en tant va be fer una aturada i decidir que fer...jo ho hauria de fer més sovint.

Nomes et demano una cosa, que la LLum no ens abandoni definitivament i que si per els motius que sigui ho ha de fer, no marxi sense acomiadar-se de tots nosaltres.

Ja t'enyoro bonica, un petonas enorme!!!!!!!!!!!!!!!

PD: Ja saps, pa lo que sea....

Dan ha dit...

Quan toca un fer kit-kat, toca. T'esperem!

Llum ha dit...

Bé, gràcies a tots. S'ha acabat la setmana dura i segueixo sense ganes d'escriure. Així que... us vigilo (i comento), però em mantinc sense posts...

zel ha dit...

Tu mateixa, el teu temps és teu i de ningú més i feliços els qui podrem llegir-te, ens tens malacostumats! Que tinguis sort! Petons!

Jo Mateixa ha dit...

Hola bonica, com va això???, se t'enyora molt, que lo sepas eh!!!!!

Un petonas ben gran bonica!!!!!