dijous, 4 de setembre de 2008

Crec que el millor de la meva vida

Avui és el meu verdader aniversari. Sssshhhhhhhhhhtttt!!! No ho digueu a ningú, que és un secret!

Avui fa 30 anys que vaig deixar de treure'm el tub que m'alimentava a dintre de l'incubadora per començar a escupir tots els biberons que intentaven donar-me els meus pares.

Sí, fa uns dies vaig fer els 30 anys oficialment. Però és que vaig néixer abans d'hora, anant a la meva, com tota la meva vida. Havia de néixer, com tota bona catalana, pels voltants de l'11 de setembre.

Al final, però, vaig anar a casa a principis de setembre, pesant menys de 2.5 quilos, amb l'advertiment als meus pares que no em traguessin de casa fins que hagués arribat a uns 3 quilos, que va passar ja a l'octubre...

Sé que qui ho ha de llegir no ho llegirà. Bé, una petita part, sí. Però...

Avui tinc, oficialment, 30 anys i un dia (sembla una condemna!) Però ho he programat perquè es publiqui el dia que vaig sortir de la incubadora (a la meva, com sempre!)

Aquest matí gairebé em poso a plorar. Ahir algú no va poder contactar amb mi, i ara acabo de sentir un missatge al mòbil. Buf... dec estar tova, perquè m'han fet plorar.

I no només aquestes dues persones. Moltes altres. Les persones importants.

Com sempre, la família del meu pare em va trucar. Em van preguntar si havia tingut molts regals. Molts regals?

Depèn. Al final el meu regalet de la botiga d'esports del noi esquerrà va arribar just a temps, i el dia que es publiqui això ja l'hauré fet servir tres o quatre cops. Més regals?

La veritat és que regals materials, podríem dir que no.

Però vaig tenir una cosa molt millor. Regals en forma de petites coses (o grans coses!!!), que no costen diners (que és el que importa a molta gent), però que sí que costen temps o inventiva o... el que sigui.

Tinc una petita espina. La persona de la que esperava la resposta. Una persona a qui vaig convidar i que encara no ha dit res. Res de res. Ara no sé si vindrà o no. Però tampoc va tenir 10 segons per enviar-me un sms.

Però estic contenta. Per la gent que m'envolta, la gent important, que s'ha recordat de mi. I això em fa feliç.

I perquè, crec, he tingut el millor aniversari de la meva vida (i això que el de l'any passat costava de millorar!!!) I perquè sé que si aquest ha sigut el meu aniversari, això vol dir que l'any que comença serà genial. O, com em deia un amic que té uns mesos més que jo, "benvinguda a la dècada, i que tinguis una gran dècada!!!"

I així serà. Amb un somriure a la cara. I sabent que hi ha molta gent que m'estima. Potser hi ha algú que no m'estima i que voldria que ho fes, però... però la dècada comença mirant cap a la gent que realment m'estima. I que continui així!!!

13 comentaris:

Tirai ha dit...

Oh! Doncs bon aniversari! Sí, sí aquest és el que importa. El dia que vas sortir de la incubadora, segur! Felicitats! :-)

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai!

És que, és clar, a la incubadora no interactues amb l'exterior. Fins que no surts, és com si seguissis al ventre de la mare, no? :-)

Laia ha dit...

Apa, és com si fossin dos aniversaris ^^ felicitats!!!

Jo vull saber què és la joguina de la botiga del noi esquerrà!!! :P

Alasanid ha dit...

Felicitats.

Pel que m'han dit, jo també hi vaig passar per la incubadora però no en guardo cap record...

XeXu ha dit...

No tothom pot dir que celebra el seu aniversari dos cops cada any. Però segur que aquest any volies repetir? Ja sé que si. Felicitats de nou, doncs.

Carquinyol ha dit...

anys i anys (i un dia) per molts anys (i un dia) a la una per molts anys (i un dia)

:P

Moltes felicitats !!

Dan ha dit...

Apa! Moltes felicitats!
Ja has entrat als "ta": Tren..ta, quaran..ta, cinquan...ta. Aquest "ta" t'acompanyarà per molt temps.
:-DDD

Llum ha dit...

Laia, de fet no ho cel.lebro, però havia d'agrair moltes coses, i mira, em va donar per fer aquest post!!! Això de la botiga del noi esquerrà... ara tens un mail! :-)

Gràcies, Alasanid. Jo tampoc ho recordo, però la gent ja m'ho recorda: "Semblaves un conill escorxat!" És que la gent és d'un simpàtic...

DE NOU, XeXu?

Gràcies, Carquinyol!

I gràcies, Dan. Si, esperem que sigui per molt de temps. Fins als... noran..ta? :-D

gripaublau ha dit...

Per molts anys!!!
Segur que sí que és un bon any.
Em temo que només sóc mig bon català, perquè no vaig néixer ni de bon tros pels volts de l'onze de setembre, però com a mínim sí que ho vaig fer pels volts d'un dia onze.

hypatia ha dit...

no era un setembre, era un 23 d'agost que naixia, 5 setmanes abans de termini; també va estar a la incubadora; també el vam dur a casa amb 2 quilets i escaig i la recomanació de no treure'l ni ensenyar-lo fins els 3..... és el meu fill gran... que apunta maneres de persona meravellosa, com tu!!

un ptó **!!

Llum ha dit...

Gràcies, gripaublau! Pels volts de quin 11? Mentre no sigui pels volts del 12 d'octubre... :-D Només és curiositat, per saber-ho :-)

hypatia, jo també vaig néixer a l'agost! :-P Tot i que jo no vaig arribar a 5 setmanes, però el dia que ma mare anava de part, una dona que estava de 6 mesos anava de visita i es pensaven que la que anava de part era l'altra :-D I gràcies! Segur que el teu fill serà molt gran. Metge, eh! I, a més, el tindrem per aquí :-D

gripaublau ha dit...

Noooo, el dotze d'octubre no! :-D D'acord, ho diré. Va ser un mes de gener.

Llum ha dit...

Ah! Així ja sabem més o menys quan t'hem de felicitar :-D