dissabte, 27 de setembre de 2008

Moments inesperats

Entro i algú em saluda. Aquesta roba! Buf... La situació ja fa massa que dura. Ja fa massa temps. Massa. Molt. I, de cop, li sona el telèfon. I sento que diu el meu nom. Sé amb qui parla. Però no sé què li diu la persona amb qui parla. Però sento com riu just després, i m'imagino què li han dit. I no sé si riure o plorar. Estic ajudant a fer un sudoku al seu fill. I el nen no s'entera de res. La filla se'm mira, com preguntant què ha dit el que està a l'altra banda del telèfon. Jo aixeco les espatlles. I com vols que ho sàpiga? Tinc tantes ganes de saber-ho com tu! O potser més. Però torna i no diu res. I ja ha tornat a canviar radicalment de comportament, com vinc fent jo des de ja no recordo quan.

Sortim de la botiga de joguines amb ma mare. Bé, jo en surto arrastrada per ella, i això que ella no pot caminar. En surto després d'un: "Bueno, què, que ja he pagat! Marxem o et quedes aquí amb la boca oberta mirant coses?" Però, un carrer més enllà, hi ha una altra botiga. Una botiga... ui! Ma mare i jo no portem diners a sobre, però la convenço per entrar. Vaig directa als puzzles. I acordem comprar-ne un. Un que trigaré a fer, perquè seré poc (o gens) a casa en hores de sol. Però que li he promés que li regalaria enquadernat per Reis. Tinc temps! I sí, hem hagut d'arribar a un acord. Perquè no és res fantàstic, perquè a ella no li agradaria. Però... bé, l'he hagut de fer jo. I em recordo de les fotos de la fada i els ocells. I em ve una pregunta al cap: Juguem?

Arribo a casa i la Nineta m'espera amb un somriure a la cara. I se m'enganxa com una paparra. Després d'endreçar totes les coses... acabo ensenyant-li com fer una truita d'espinacs! Jo! Jo ensenyant com fer una truita a una criatura! I, mentre la Nineta em va preguntant el perquè de tot plegat, penso que el món ha d'estar boig. Però, a la vegada, sóc feliç.

I, de cop, estic sopant. Hi ha la tele engegada. I, per variar, no hi ha notícies, que gairebé és l'únic que miro, quan esmorzo. I, de cop, surt a la tele un porc volant que canta una cançó repetitiva que diu: "Tu lo que estás viendo es un cerdo volando", o alguna cosa per l'estil. No sé què anuncien. Però agafo tal atac de riure, que quan acaben els anuncis, les ulleres són a sobre la taula i m'estic eixugant les llàgrimes. Què era aquella cosa? I què anunciaven? Encara m'ho pregunto, però només d'escriure això, ja torna l'atac de riure!

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Ui! ui! ui!! Això fa una pinta... però una pinta! Wau! Sí, què passa m'ha sortit la vena maruja! És que... que m'agradaria molt que fos el que sembla... Bé, me'n vaig a llegir el correu, on espero que m'acabis d'informar!

Llum ha dit...

Ui... És que crec que és el que penses, però em mataràs, perquè al correu no dic res... Al proper correu? Vale, va! :-D

De totes formes, és que hi ha el que explico aquí. I això. Que no et puc explicar res més! Perquè no hi ha res més!

Laia ha dit...

penso que el món ha d'estar boig. Però, a la vegada, sóc feliç. És una frase genial :-D Malgrat que de vegades tot sembli estar cap per avall, o que les coses no són com haurien de ser, s'han de saber apreciar petites coses perquè també són importants, i potser ens fan adonar que en realitat tenim una mica més del que ens pensem. I no sé, quan ens expliques situacions que et passen amb la Nineta, es percep una alegria especial... :P

Llum ha dit...

És que la Nineta és molta Nineta, eh, Laia!

Diuen que la felicitat està plena de petites coses. I quan un dia té tantes petites coses... ha de ser un dia feliç!

Jo Mateixa ha dit...

Es curiós per que jo també ric quant veig l'anunci però ara no puc recordar que ens volen vendre....

M'alegro de veure't per aqui, encara que atrafegada però :-)

Petonets dolça!!!

Llum ha dit...

Coi! Algú que em parla de l'anunci i no em sap dir de què és? Va, que ho digui algú, que jo, abans no el torni a veure, ja serà l'any que ve!!!

Jansy ha dit...

Em sembla que l'anunci del que parles és aquest: http://www.youtube.com/watch?v=K764oJjVJ0A

I és un anunci d'una de les cerveses de la casa Mahou (com si jo hagués begut mai cervesa...).

El més bonic potser no és tenir petits moments de felicitat sinó saber veure on són aquests moments.


Un comentarista que no sap quin rang ocupa. :)

Llum ha dit...

Sí, Jansy, segur que no m'hi vaig fixar perquè jo tampoc bec cervesa! Jo vaig fer el post de l'abstèmia uns anys abans que el teu :-D

A veure, Jansy, si vas arribar al paràgraf, has llegit allò de la inseminació artificial i saps que jo tampoc bec, a quin rang et penses que pertanys? :-D

Jansy ha dit...

Bé, el/s teu/s bloc/s ha/n estat (prou ja de barres) el que més he llegit... m'agrada com penses i expliques les coses, per això m'hi vaig enganxar, de fet, podria dir que he llegit un 50% de tot el que has escrit, tot i que em falten alguns posts importants.

I ara que ho dius, crec que em sona el teu post de l'abstèmia que dius, perquè recordo haver apuntat el tema per haver-ho vist en un bloc (quan se m'acut algo del que vull parlar ho escric en un full).

Llum ha dit...

Ostres, Jansy, m'has deixat sense paraules amb això que dius. Perquè mira que he escrit, eh! I, a part de mi, diria que només una persona ho ha llegit tot (la pobre es va llegir els posts d'un any en 3 dies!!!)