dijous, 1 de maig del 2008

A la mateixa hora, al mateix lloc...

Arribo als dominis de la blocaire. Ahir al vespre li vaig enviar un mail. L'haurà llegit?

És aviat al matí. Just baixar del cotxe, un parell de criatures pre-adolescents venen corrent i cridant el meu nom. Crec que són la raó per la que estic tan cansada. No sabia que pogués tenir tanta energia. No sabia que pogués córrer tant. I... i m'he passat tot el dia amb la part "jove" de la comitiva, saltant, corrent, jugant...

Entro i em pregunto si és el lloc on va la blocaire. Tindria molt sentit que fos aquí, però... mai se sap.

Jo segueixo a la meva. Amb les criatures. Però, de tant en tant, aixeco al cap i miro entre la gent a veure si trobo una persona amb les característiques que (crec que) té la blocaire.

Sense que jo ho sàpiga, la blocaire, que no ha llegit el mail, entra al lloc on estic jo i observa. Passa pel lloc on estic jo, i sap que jo em dedico a fer aquestes coses.

I jo segur que estic fent el que he anat a fer, o jugant amb les criatures.

Una estona més tard, vaig al lavabo. Pico a la porta per saber si hi ha algú. Una veu a l'altra banda em contesta "què vols?" Un "què vols?" que ja veig que no va per mi. Jo contesto alguna cosa, com que era per saber si hi havia algú. Quan surt, una dona que té edat de ser la mare de la blocaire, em diu "és que hi havia la meva filla donant volts per aquí i pensava que era ella que volia alguna cosa." Entro al lavabo i no puc evitar pensar... i si la filla fos la blocaire? Estic a punt de no entrar al lavabo i xafardejar, però penso que ja faig prou coses rares de per sí com per dedicar-me a xafardejar a una pobre dona que surt del lavabo!

A la mateixa estona, el pare de la blocaire sembla que està allà on estic jo, mirant. I la blocaire li pregunta...

Mentre jo volto perduda pel poble, buscant un lloc on dinar, amb tota la resta, la blocaire m'escriu un mail.

Oh! No ha vist el mail que li vaig escriure fins aquell moment, quan jo ja no sóc al lloc.

Un altre dia serà!

Però no deixa de ser curiós. Dues blocaires coincidim en un mateix lloc. Jo penso que potser ella hi és, pel lloc on em trobo. I ella pensa que jo hi puc ser, pel que estic fent. Però, tot i així, cap de les dues és capaç de "veure" a l'altra. És clar que, entre tanta gent, és difícil! :-P

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Això em recorda al meu anterior post, en el que explicava que algú m'havia reconegut en un concert. Tant aquesta persona com jo pensàvem que l'altre i seria, però no vam acabar trobant-nos, tot i que és molt probable que per uns instants estiguéssim un davant de l'altre.

Llum ha dit...

Jo no estava copiant el post de ningú. I aquesta situació era molt diferent de la que tu explicaves, del concert.

A més, tu no vas dir que la persona et va reconèixer? Aquí, ni la blocaire em va reconèixer a mi, ni jo vaig reconèixer a la blocaire.

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajajaja, ostres ja es ben curiós ja, bueno dona, un altre dia a evure si us comuniqueu millor i us assegureu que l'una a vist el e-mail que l'hi ha enviat l'atre :-P

Llum ha dit...

:-)

A veure si és veritat...

Laia ha dit...

oooh quina llàstima no haver coincidit!! és com si juguéssiu a fet i amagar involuntàriament :P

A veure si al propera vegada hi ha me´s sort i podeu coincidir... que a mi em faria gràcia trobar-me amb un blocaire a qui segueixo, ostres!!

Anònim ha dit...

Encantadora Llum! Ara mateix m'estic descollonant! (I no em demanis cap explicació, que no te la donaré... Però no és ben bé pel post!)

Llum ha dit...

Doncs sí, Laia, com jugant a fet i amagar :-) Jeje! A veure si la propera vegada hi ha més sort! A mi també em fa gràcia trobar-me amb blocaires a qui segueixo!

perdedor, no sé si et descollones pel post, per mi, pels comentaris, o per què (tampoc t'ho estic preguntant). Però si he contribuit a que et descollonis, doncs suposo que ja puc estar contenta, no?

Anònim ha dit...

t'ho explicaré. Et mereixes una explicació.

Llum ha dit...

Doncs gràcies, gràcies!

Utnoa ha dit...

Hola... he fet cap a aquest blog i m'ha semblat molt especial i interessant per�... no acabo d'entendre com funciona tot aix�. M'he creat un blog arran d'aqesta experi�ncia. Com puc fer comentaris a l'�ltim escrit? Entre vosaltres us coneixeu o us heu anat coneixent per aqu� Ho pregunto per si em fico on no em demanen... Gr�cies!

Llum ha dit...

Gràcies, Utnoa.

Vaig tancar els comentaris de l'últim post. Per diverses raons, aquest bloc estarà sense comentaris uns dies, espero que siguin pocs. Per això l'últim post no es pot comentar. Però en principi es poden comentar tots els posts dels altres blogs.

Entre nosaltres en principi no ens coneixem, tot i que hi ha gent que es coneix, per aquí i per allà. Hi ha gent que es coneix d'abans, i alguns es coneixen de després. Alguns som bastant anònims, i d'altres no tant...

Espero haver-te contestat les preguntes. Has vingut en un mal moment pel que fa als comentaris, però jo puc anar a xafardejar, i que jo hagi tancat els comentaris no vol dir que no pugui venir a veure què fas i et comenti :-)