dimarts, 27 de maig de 2008

La meva veu

Avui aquest espai meu s'ha convertit en la meva veu. La única manera que tinc de comunicar-me amb l'exterior.

Ahir, per primer cop a la vida, vaig parar el despertador i no recordo haver-ho fet. Tot el dia estava molt cansada, i no sabia per què.

Avui, quan m'he aixecat, estava molt marejada. Em feia una mica de mal el coll, però l'únic problema que tenia era que tenia moltes ganes de vomitar.

A mig matí he rebut una visita. I he hagut de parlar durant cinc o deu minuts seguits. La veu m'ha començat a fallar i he sigut incapaç d'acabar d'explicar el que havia d'explicar.

A l'hora de dinar, la cosa s'ha agreujat, i quan he tornat de dinar, he deixat de parlar i ja no he pogut dir res més.

A la tarda havia quedat amb una persona. I... i m'he hagut de limitar a somriure i escoltar.

No m'havia passat mai, però no puc dir ni mu. Res. Silenci. I prou.

L'únic que puc fer és escriure el que vull dir o comunicar-me mitjançant signes.

Però no, no em penso queixar. No em penso queixar perquè aquest matí he llegit la contra de la Vanguardia i... i res, que se m'han passat les ganes de queixar-me per molts anys. Després de llegir això, qui es pot queixar perquè es queda sense veu?

I, sobretot, m'ha impressionat a mi, que de petita era famosa perquè amb 3 o 4 anys llegia perfectament, que algú que no va aprendre a llegir fins als 13 pugui arribar a premi Nobel de medecina. Sobretot havent viscut una bona temporada, quan era molt petit, al carrer. Doncs això, que recomano la lectura.

Ah, sí! No puc xerrar. No puc xerrar ni tan sols amb mi mateixa. No puc quedar-me ben descansada dient un "imbècil", encara que ningú em senti, perquè simplement no puc parlar. Així que, tinc un parell de coses a dir:

1. Quina mala llet que tens! Realment això només ho fa algú que té molt mala llet! I, sobretot, s'ha de tenir molt mala llet per fer-me això a mi sabent que em sabrà greu! No, fer-ho no és mala llet, el que és mala llet és refregar-m'ho per la cara.

2. Hi ha una cosa que es diu educació. Potser jo no sóc massa educada, però... però tu t'estàs passant que dóna gust.

I ja està. Dijous passat deia que necessitava canvis. Però no em vaig fer cas a mi mateixa.

A partir d'ara, sí. Això no és res més que l'última lluita que té per sortir, però ja està gairebé controlat.

He dit que no em queixaria, no? Però és que, sentint-ho molt, no ho podia deixar de fer...

Però ara ja està. Ara em recordo del post de les portes. Ho he fet un cop. I ho puc tornar a fer. Malgrat que em senti com una bruixa (i aquí està posat amb el mal sentit de la paraula). Puc tancar un parell de portes més. Perquè, sentint-ho molt, no em puc permetre depèn de quines coses.

I perquè, no ens enganyem, estava posant un examen i els alumnes se'm queixaran, perquè després de l'1 i el 2 (i la falta veu), no tenia massa bon humor, i segur que m'he passat una miqueta... A veure si el meu altre jo m'ho fa canviar perquè m'he passat massa...

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Sense gens de veu? Ostres! A mi això no m'ha passat mai! Recupera't ben aviat!
Pobres alumnes! Llàstima que no els pugui passar les respostes que sinó ho faria! :p
Ànims!

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai. Sense veu, sense veu.

Ah! I tampoc em vaig passar tant! Segur que el meu altre jo diu que l'examen és molt fàcil. Seguríssim!

Laia ha dit...

hehehe... me n'alegro que no sigui difícil, perquè jo tinc comprovat que quan un professor té un dia de mala lluna de vegades es passa una mica (no sé per què molts el fan l'últim dia...)

odio estar sense veu! Amb el que m'agrada xerrar :( Espero que et torni ben aviat, eh! Afortunadament, com que per escriure al bloc no la necessites, no ho notarem :P

Llum ha dit...

Molt bona, Laia! Però jo sí que ho noto...

Per cert, això de l'examen, per dir-ho d'alguna manera, jo sempre sóc la "bona", sempre faig els exàmens massa "fàcils", així que sempre els he de modificar posant-hi coses més difícils. Encara no m'han dit res d'aquest...

gripaublau ha dit...

Això mateix, suspèn-los a tots! (És una broma que faig de tant en tant als amics i coneguts que donen classes).

Que la veu et torni aviat. Mentrestant, pensa que ara mateix no hi ha ningú que et pugui fer callar... ja has pres la iniciativa tu mateixa.

Llum ha dit...

Sí, gripaublau, això de suspendre'ls a tots és un comentari bastant freqüent...

Avui ja puc parlar una mica... però només una mica!

zel ha dit...

No et passis amb les proves, pobrets, que, total, la vida ja els passarà un piló d'exàmens i els fotrà els mastegots que necessitin per sortir-se'n!!!
Cuida't, posa't bé i tanca a qui et convingui, què caram...Petons!

XeXu ha dit...

Bé, esperem que recuperis la veu ben aviat, que si no els teus alumnes no quedaran massa contents...

Llum ha dit...

Home, els alumnes de conya, si no puc parlar...

Llum ha dit...

Ai, Zel, que no t'havia vist!!! Ara he vist el comentari.

Jo crec que sí que se'ls ha d'apretar una mica (i ull, que sóc sempre el poli bo!!!) Sinó, et prenen el pèl.