dijous, 15 de maig del 2008

I a qui li importa?

El pitjor moment del dia:

D'acord, m'ha quedat clar. No sóc tonta del tot. Però, de cop, somric. I a qui li importa? A mi, no! De fet, fins i tot potser faré allò. Però no ho faré per tu, sinó per mi. I somric. Ai! Ja veuràs quan vingui la patacada... Perquè si això ha sigut el pitjor moment del dia...

També he decidit que sí. Al final, he decidit que sí. Sé que el meu pare s'enfadarà. Però també sé que ja no sóc una criatura, encara que em segueixi tractant com si tingués 12 anys. Segurament sigui culpa meva. Si a l'adolescència no li hagués fet ni cas... Però no, era bona nena, i sempre em portava bé, i sempre feia el que em deien. I aquí estem. Amb gairebé 30 anys, però com si en tingués 12.

S'enfadarà. Segurament es passi un parell o tres de setmanes sense dirigir-me la paraula. No seria el primer cop. I sap que funciona. Sap que fa això i llavors jo em passo mesos, potser anys, sense fer res per por a que torni a passar. De fet, aquest cop he estat a punt de dir que no perquè sé que s'emprenyarà, i molt. I també sé que no faig res de dolent. Però és clar...

Però m'és igual. Al cap i a la fi, d'aquestes dues o tres setmanes, se'n passarà una fora, i si no em parla, serà una setmana que igualment no me n'enteraré. A més, si ell pot anar de vacances, per què jo, que sóc adulta, no puc anar a sopar?

Ah, sí! He d'anar a arreglar-me el desastre que em vaig fer als cabells... Ja han crescut una miqueta, així que suposo que es poden tallar i quedar una cosa acceptable. És que és ben bé... I ara m'estava fent una pregunta. Tinc ganes de... Rossa o pèl-roja? :-P No del tot, però bastant... Aquest cap de setmana no hi aniré pas. El següent, potser. Jeje. Rossa o pèl-roja? M'ho jugo als daus? En tinc ganes, coi! I no m'importa aquella dona que fa d'ajudant, que ja fa un parell d'anys em va dir: "Així????????? Si això ja no es porta!" Sí, i què? El meu cotxe tampoc es porta, però a mi m'agrada. Que no puc tenir estil propi? Vale, no sé si triar rossa o pèl-roja, però això no vol dir que no tingui estil propi. Que coi, ahir anava tota fosca i em vaig veure al passar per davant d'un aparador i em vaig fer por i tot!!! I els cabells han de fer conjunt amb tota la resta... I si em pinto els cabells del color de les ulleres? :-D

Ah, sí... El meu pare es posa així perquè no li agraden els meus amics. Bé, siguem sincers... no li n'agrada un en particular. Quan el té al davant, li fa bona cara, però després... I, és clar, si vaig amb aquesta colla, ja s'emprenya. Ejem... Però jo ja sóc grandeta. Bé, de fet, l'altre dia una nena em deia "vieja"... I s'hi haurà de posar fulles, perquè d'amics no me'n sobren, que diguem, i aquests són bona gent, i tenen un lloc per mi, que jo accepto amb un somriure.

7 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Al teu pare mai l'hi agradarà cap noi, ni amic, ni novio, ni amant, ni res de res, ets la seva nena i ho seràs sempre...i si no t'ho creus, tiempo al tiempo...prova de dir-l'hi que tens novio, a veure com reacciona :-P

Petonets bonica!!!!!

Llum ha dit...

Home, això ja ho sé, Jo Mateixa! Però ningú ha parlat de nòvio, amant, ni res que se li assembli!!!

Ara, passo de dir-li que tinc nòvio. Quines ganes de fer-lo emprenyar, i més siguent mentida...

Unknown ha dit...

a) Si a tu no t'importa, és igual si li importa a algú altre (no? Dic sense tenir ni idea de que va)
b) Clar que has d'anar al sopar! I el teu pare, ja li passarà o potser et trobaràs amb una sorpresa i no s'ho agafa malament. Apa, bona nit!

Sergi ha dit...

Molt ben fet! Ningú no t'ha de dir amb qui has d'anar, no? Amb 14 anys ho entendria, però ara ja no. Ah, i si es pot triar, jo trio pelroja, que sempre em fan gràcia els cabells vermells.

Laia ha dit...

fes-ho fes-ho! Que ja no et pot dir, res, i tant que no! A mi l'altre dia em van engegar allò de: quan en tinguis 18 llavors serà una altra cosa... ah si? doncs em queden... 3 mesos!

Pèl-roja!! Jo em "tenyeixo" amb henna de tant en tant de color caoba, que és vermellós... per canviar! ^^

Anònim ha dit...

Ben fet. L'home ja hauria de ser prou grandet com per respectar les teves decisions, i si no ho és que n'aprengui.

Però reconec que és complicat. A mi no em deixaran de parlar durant tres setmanes, però moltes vegades senzillament no parlo del que faig per evitar judicis i comentaris, que fan mal tot i que jo ho tingui molt clar.

Ah! Independitzar-se ajuda...

Llum ha dit...

Mmm... Tirai, la a) no anava per aquí. Era una cosa que m'hauria d'haver sabut greu. Però... a qui li importa? :-D

I la b... Avui li he dit a ma mare. I ma mare, que mai fa cares rares, només de dir-li ja m'ha dit que esperi a l'últim moment per dir-li al meu pare, que sinó tindrà mal de cap d'aquí fins al dia del sopar...

Exacte, XeXu, ningú m'ha de dir amb qui he d'anar... I si que es podia votar, sí... Dos vots a pèl-roja i cap a rossa... crec que el que em voleu dir està ben clar!

Laia, el problema és que mai m'ha dit res. Recordo tenir 14 o 15 anys, i anar algú i preguntar-li si em deixava anar a algun lloc. Dir que sí davant de qui li preguntava, jo anar-hi, i passar-se un mes sense dirigir-me la paraula, i marxant d'una habitació quan jo hi entrava... De fet, dir-me res, mai m'ha dit res. Però ho hagués preferit. És molt pitjor que t'ho prohibeixin que no pas això!!!

gripaublau, el problema és que... és que... bueno, hauries de conèixer a les meves dues àvies. En tinc una que, en saber que marxen de vacances la setmana que ve, fa 3 dies que no menja res i només plora. I l'altra viu a 1000 quilòmetres de casa, i controla el seu fill més que ell a mi. La diferència està en què ma mare va prometre's a sí mateixa que ella no faria mai això a un fill seu, i que el meu pare no s'adona del que li fa la seva mare, i de mentres fa el mateix. Ah! I jo la meitat de les coses ja no les dic, tot i ser coses molt normals, perquè els comentaris que fan mal també me'ls conec! I jo estic parlant d'un simple sopar!!!

Ah! I sí, independitzar-se ajuda, però veient com és la meva família... La setmana que ve, que no hi ha els meus pares, m'hi jugo que cada dia truquen tots els meus tiets amb qualsevol excusa, només per comprovar si sóc a casa... Sempre ho fan.

Buf... Com m'he desfogat!!!