I a qui li importa?

El pitjor moment del dia:

D'acord, m'ha quedat clar. No sóc tonta del tot. Però, de cop, somric. I a qui li importa? A mi, no! De fet, fins i tot potser faré allò. Però no ho faré per tu, sinó per mi. I somric. Ai! Ja veuràs quan vingui la patacada... Perquè si això ha sigut el pitjor moment del dia...

També he decidit que sí. Al final, he decidit que sí. Sé que el meu pare s'enfadarà. Però també sé que ja no sóc una criatura, encara que em segueixi tractant com si tingués 12 anys. Segurament sigui culpa meva. Si a l'adolescència no li hagués fet ni cas... Però no, era bona nena, i sempre em portava bé, i sempre feia el que em deien. I aquí estem. Amb gairebé 30 anys, però com si en tingués 12.

S'enfadarà. Segurament es passi un parell o tres de setmanes sense dirigir-me la paraula. No seria el primer cop. I sap que funciona. Sap que fa això i llavors jo em passo mesos, potser anys, sense fer res per por a que torni a passar. De fet, aquest cop he estat a punt de dir que no perquè sé que s'emprenyarà, i molt. I també sé que no faig res de dolent. Però és clar...

Però m'és igual. Al cap i a la fi, d'aquestes dues o tres setmanes, se'n passarà una fora, i si no em parla, serà una setmana que igualment no me n'enteraré. A més, si ell pot anar de vacances, per què jo, que sóc adulta, no puc anar a sopar?

Ah, sí! He d'anar a arreglar-me el desastre que em vaig fer als cabells... Ja han crescut una miqueta, així que suposo que es poden tallar i quedar una cosa acceptable. És que és ben bé... I ara m'estava fent una pregunta. Tinc ganes de... Rossa o pèl-roja? :-P No del tot, però bastant... Aquest cap de setmana no hi aniré pas. El següent, potser. Jeje. Rossa o pèl-roja? M'ho jugo als daus? En tinc ganes, coi! I no m'importa aquella dona que fa d'ajudant, que ja fa un parell d'anys em va dir: "Així????????? Si això ja no es porta!" Sí, i què? El meu cotxe tampoc es porta, però a mi m'agrada. Que no puc tenir estil propi? Vale, no sé si triar rossa o pèl-roja, però això no vol dir que no tingui estil propi. Que coi, ahir anava tota fosca i em vaig veure al passar per davant d'un aparador i em vaig fer por i tot!!! I els cabells han de fer conjunt amb tota la resta... I si em pinto els cabells del color de les ulleres? :-D

Ah, sí... El meu pare es posa així perquè no li agraden els meus amics. Bé, siguem sincers... no li n'agrada un en particular. Quan el té al davant, li fa bona cara, però després... I, és clar, si vaig amb aquesta colla, ja s'emprenya. Ejem... Però jo ja sóc grandeta. Bé, de fet, l'altre dia una nena em deia "vieja"... I s'hi haurà de posar fulles, perquè d'amics no me'n sobren, que diguem, i aquests són bona gent, i tenen un lloc per mi, que jo accepto amb un somriure.

That's not a good enough offer for me

Res és el que sembla. O potser tot és el que realment sembla.

Ho sento, és un post que fa molt de temps que em persegueix. Però sóc incapaç d'escriure'l. Tot i que sé que si no poso el vídeo, em seguirà perseguint durant molt de temps.

21 de març

- Mama, la mestra m'ha dit que faci una redacció sobre el 21 de març.
- Ah, molt bé, doncs fes-la.
- És que no sé què posar-hi!
- Doncs no ho sé, posa-hi el que més t'agradi.

El 21 de març és un dia molt maco perquè...

perquè... i per què és maco, el dia 21 de març, eh? Per què?

... perquè el 21 és un número molt maco. El 21 és el número que més m'agrada.

Mentidera!!! Va, però la mestra això no ho sap, i sinó que es dediqui a fer-me fer redaccions més interessants que no el 21 de març o la primavera. Ai! Ja ho tinc!!!

El 21 de març és un dia molt maco perquè la majoria d'anys és el dia que comença la primavera. I a mi m'agrada molt la primavera.

I ja van dues mentides!!!

Aquest any, però, la primavera ha començat el 20 de març, així que podríem dir que el 21 de març és el primer dia que és tot de primavera.

De què em sona el 21 de març? Ah, sí!!!

A més, el 21 de març és el dia que fa anys en Koeman. Fa anys això era una gran cosa, i sempre me'n recordava. Però avui no vull sentir aquest nom. Perquè la redacció parla del 21 de març i no de futbol.

Aquest any, degut a les fases de la Lluna, el 21 de març, a més, és divendres sant. És festa. I per tant, és un gran dia. Avui està tot tancat, perquè tothom fa festa i...

Merda! M'acabo d'adonar d'una cosa! Que jo també sóc intel.ligent que no vegis. Resulta que dic de quedar en un lloc perquè, com que és festa tot estarà tancat i no hi haurà cotxes. I que després anirem a un bar. Però... si tot està tancat, els bars també? Els bars obren, els divendres sants? Ai, mare! I si tots els bars estan tancats, i sembla que a la tarda vol ploure... Algú em pot confirmar que ha anat a algun bar i estava obert?

Ah, i el 21 de març també és l'aniversari d'en Ronaldinho, que estic segura que ho cel.lebrarà fins a la matinada del dia 22. Però he dit que no parlaria de futbol...

Em sembla que m'ha quedat una redacció molt dolenta. L'hauré de tornar a fer. Em pregunto per què li he preguntat a la mama què hi havia de posar, quan sempre li preguntava tot al papa. En fi... Però és que hi ha un problema. Avui he mirat unes cosetes antigues d'aquí. Quina vergonya! Tot això he arribat a explicar? Com vaig poder explicar tot el que explicava!

En fi, si algú sap d'algun bar que estigui obert, que avisi!!!