diumenge, 18 de maig del 2008

Finestres

Avui he escoltat molta música. Moltíssima. I estava dubtant quina cançó posar. Totes em semblaven adecuades, i millor no dic què he estat escoltant... Però al final, em quedo amb una, que és repetida, però no m'importa. Sí, ja sé que em faig pesada. Però, i què? Crec que aquesta cançó és molt apropiada per avui. I avui vull ser optimista. A més, el vídeo m'ha fet molta gràcia :-)



Però abans de ser optimista, el puzzle. Vaig dir que el primer que encertés què era tenia premi? Un premi virtual, és clar, però un premi...

Avui el puzzle ha evolucionat molt. És clar que era la part "fàcil". Ara tocarà omplir el fons de coses verdes, marrons i negres, gairebé totes les peces iguals... ara anirà poquet a poquet. Però, de moment... (clicant es veu millor).



I, com que hi ha reflexe, dos trossets. El primer, la part de baix, el tros que es veu fet:



I el segon, la part de l'esquerra:



Què serà?

I sí, sóc optimista. Perquè... encara no sé ben bé per què.

Perquè el dia dels dos esmorzars aquest any coincideix amb el meu sant. Però... però no m'hi han convidat... Tot i que... puc dir encara? Queda molt poc, però... bé, sí, m'hi convidaran, no?

Aquesta setmana em quedo d'ama i senyora. Això vol dir que... puc fer el que vulgui! Mmmm... malauradament, també vol dir que augmenta la feina, en una setmana que ha de ser ja dura de per sí... Això vol dir que, segurament, no hi hagi notícies meves en uns dies. I em sap greu deixar aquest pseudo-post, però... així hi ha temps per anar pensant què és el que hi ha al puzzle :-)

Ha plogut, i molt! Almenys a casa. M'agrada mirar per la finestra, quan plou. I l'olor de la terra mullada. I... i si ha plogut així, és que tot ha d'anar bé :-)

I suposo que em podria dir burra a mi mateixa. Segurament, sí. Però... però jo no sóc així. Vull dir que fer el que he fet es pot considerar d'una persona burra, però si hagués fet alguna altra cosa, no seria jo. Així que sóc optimista perquè... perquè... no ho sé, per què.

Però sé que hi ha moltes finestres. Moltíssimes finestres. Des d'on veure com plou. O com fa sol. Des d'on riure, i des d'on plorar.

Avui no tenia post. I, ostres! He escrit molt, per no tenir post!

Però no volia deixar el post antic durant uns dies. Perquè potser demà necessiti escriure, però dubto que ho faci. I sé que tampoc ho voldré fer. I em pregunto per què sempre que em quedo sola a casa, hi ha alguna cosa que em fa sentir així? Sola, perquè em caiguin les parets a sobre? Si normalment m'encanta estar sola a casa!

I... i... M'agradaria que fos com... però no, suposo que canso. Com sempre. L'altre dia, a la feina, es reien d'algú, perquè era el que havia aguantat menys temps els companys. Que, per una cosa o una altra, sempre acabava canviant de company. Però llavors vaig pensar-ho fredament... A mi els companys de feina encara m'han durat menys! D'acord, tots els canvis són justificats, però... bé, doncs que això. No hi ha ningú que m'aguanti massa temps. Per què serà?

Però tot té solució, no? O no, però és igual. Tot tindrà solució algun dia, segur. Tot arribarà.

Jo, de mentres, vaig a mirar a veure si faig una mica més de (CENSURAT) abans no se'n vagi la llum natural. Dic, de puzzle :-)

6 comentaris:

Llum ha dit...

Sí, em comento jo, què passa? :-D

Ostres! Ara ja he enganxat la part esquerra amb la dreta, i en mitja horeta he col.locat com 30 peces o així! Estic contenta :-)

És tan maco quan trobes la peça que just falta, saps que és aquella, proves i... i sí! Veus que la peça encaixa on ha d'encaixar!

Per què no em passa això amb la vida real?

Ah, sí! Paciència! Acabaré trobant les peces que falten :-D

Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Llum ha dit...

El missatge esborrat (que no he esborrat jo, eh!!!) és de la Laia... I... encerta el que és el puzzle!!!

Mmm... l'havia vist? L'ha buscat?

Jajaja! Jo l'acabo de trobar per internet!!! Jeje, era fàcil :-D

En fi, ja que ella ha esborrat la solució, el deixo així, per si algú vol seguir jugant a esperar a veure si amb el que vaig fent descobreix què és :-)

Ah! I el premi per la Laia, és clar... però com que ha estat tan ràpid, admetré un segon guanyador...

Anònim ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

Anònim ha dit...

Jo no tinc la bona vista de la Laia, no encerto a veure què és, però els peus són molt suggerents.

Dos esmorzars? Jo també vull un dia amb dos esmorzars, m'encanten els esmorzars... i els esmorzars optimistes, més, encara que no es sàpiga per què.

Llum ha dit...

Peus suggerents? Doncs no has vist res... :-D O potser t'enganyo. Jeje.

Sí, hi ha un dia que és conegut per mi com el dia dels dos esmorzars, perquè jo sempre esmorzo un sol cop, però aquell dia és un dia feliç, i esmorzo dos cops. Ja s'acosta, ja s'acosta... ai, que encara no m'han dit res!