dimecres, 11 de març de 2009

I unes galetes príncipe

Quants anys feia que no menjava una galeta príncipe? Si ni em recordava que existissin! Les galetes príncipe! Mmmm...

Anys! Feia molts anys! Moltíssims!

Mmmm... Jo sóc la que dic que el dolç no em crida l'atenció? La que no es pot resistir a un salat, però que els dolços no em diuen res?

Qui sóc?

Em sap greu. Eren les teves postres. Teves.

Has obert el paquetet de paper de plata.

Oooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!

Galetes príncipe!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ho he dit?

O només ho he pensat?

Són noves, amb doble de xocolata, crec que has dit. O alguna cosa semblant.

No sabia ni que existissin.

Meitat per tu, meitat per mi.

Ostres, em sap greu.

Ostres, quant de temps sense menjar príncipe!

Viure una mica, en deies. Sí. Petites alegries.

Com 3 galetes príncipe compartides.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Oh! També vull unes principe compartides! O el que sigui! :-)

Carquinyol ha dit...

doncs estan ben bones, compartides o no !! Aps... i les Pin's (s'escriu així??) també també.

Laia ha dit...

Mmmm... si dic que m'agrada la xocolata i extrapolant, tot allò que en porta, és com si no digués res. Però el regust de compartir les fa més bones... serà que hi posem ingredients especials ;)

Llum ha dit...

Tirai, no et queixis! Que tu també pots compartir coses!

Sí, Carquinyol, estan ben bones!

Segur que sí, Laia. M'ha agradat això dels ingredients especials :-D

Jo Mateixa ha dit...

Ni punt de comparació, les Principe son les millors, ni Oreos ni punyetes, mmmm, que bonesssssss :-D

Petonets bonica!!!!!

Llum ha dit...

Sí, les príncipe estan boníssimes :-D I més si són compartides!