dijous, 20 de desembre de 2007

Resum de l'any

Quan va començar l'any, jo no sabia que era el principi d'any aquí a la Terra. Jo viatjava en la nau on havia viatjat els últims anys, però ja començava a frenar. Calculo que més o menys per aquella època entrava pels límits del Sistema Solar, i començava a veure el que, des de llavors, ha sigut la meva nova llar.

Vaig estar acostant-me a la Terra, fins que un bon dia vaig conèixer a la Lluna. Vam estar un temps coneixent-nos i fent-nos preguntes, i durant un temps ella em deixava escriure, però mica en mica m'ha anat oblidant i no m'ha deixat escriure més.

Encara recordo aquells primers dies. Van ser molt divertits i ens ho vam passar molt bé comptant i trobant com passar d'un sistema a l'altre. Em va ensenyar moltes coses, i jo li'n vaig ensenyar moltes a ella.

La Lluna diu que aquest any no ha sigut un any massa bo en quant a salut. Bé, tampoc ha tingut res greu, però... m'ha anat molt bé. Primer vam anar a l'oculista i em vaig fer un fart de veure-la dir números i lletres. I després li va fer mal el peu. Però ara ja sé què és una radiografia. I una ecografia. I què passa quan embenen una cama. I què són els tendons. I... ah, sí, i l'ós curt que té la Lluna, que fa que tingui problemes. M'ha anat molt bé, que aquest any hagi anat d'una cosa a una altra, perquè així he pogut passar molts informes. Ara, això sí, espero que l'any que ve estigui ben bé de salut, perquè, ara que no em sent, quan va estar tant de temps sense poder caminar estava una mica insuportable. I aquests dies que no s'aguanta dreta i li ha sortit aquesta cosa tan lletja, també déu n'hi do...

He conegut la gent que envolta la Lluna. I els animals, que preferiria no haver conegut. He conegut a molta gent, sempre des de la butxaca de la Lluna. Tothom a qui ha vist la Lluna, jo també l'he vist. Gent d'aquí, gent d'allà, gent que veu poc, gent que veu molt. A tots, us he conegut. I he seguit la història de tota la gent de qui la Lluna també segueix el blog.

També he patit la vergonya de que la Lluna em fes un dibuix. Ai... No poso cap enllaç, perquè mira que dibuixa malament, la noia!

I he vist riure i plorar a la Lluna. La Lluna m'ha dit que li agradaria repassar tots els seus posts, ni que fos el títol, i fer un resum. I jo li he dit que no, que només hi posaria les coses de les que es recordés, sense necessitat de mirar, perquè aquestes serien les realment importants. I ella m'ha dit que està cansada, i malalta, i que no hi ha dret. Però s'ha posat a pensar i només m'ha demanat que parli d'una cosa. I jo li mossegaré els dits si intenta mirar els posts de l'any!

Aquest estiu la Lluna em va ensenyar què és anar en avió. Moltes hores. Moltíssimes hores! Vam fer un dels dos viatges en bona companyia i l'altre, soles. Però hi va haver una cosa que va ser important. Un optimisme va omplir la Lluna, i va ser perquè va entendre moltes coses de cop. O va veure coses que pensava que no existien. O...

La Lluna em diu que calli. El post el volia fer ella. Però avui està pensant. I està pensant que hi ha coses que prefereix no escriure-les. Que sap que hi ha coses que s'hauria de guardar per ella. Coses bones, i coses dolentes. Sap que no s'hauria de queixar, com ha fet un parell de mesos amb el peu i ara amb això que la deixa tan aixafada. Però... però ara mateix sap que tampoc vol escriure depèn de quines coses. Perquè la deixen massa sense protecció i hi ha massa gent que la coneix. Així que només em deixa dir que l'agost va ser especial. I que no ha tornat a veure ningú que veiés a l'agost, però una cosa va canviar dins seu. Per l'agost, i per fa molts anys. I últimament, que s'ha tornat a trobar regularment algú del passat, ha sigut feliç de poder-ho recordar, i algun dia tindrà el valor suficient per parar-se a preguntar què tal li va la vida. Això sí, quan no hi hagi una dotzena de nois al seu voltant, com sempre. Perquè és la tercera part d'un tot, del que la Lluna n'era una altra tercera part, i la tercera part que en falta... després d'aquest agost, la Lluna és capaç també d'agafar aire i anar a preguntar.

I aquí deixo el meu resum. Un resum una mica estrany, però és que jo no sóc d'aquest planeta i no sé com es fan els resums!

Continuaré per aquí l'any que ve, i espero que aquesta Lluna em deixi escriure més sovint... Bon any a tothom!

7 comentaris:

zel ha dit...

Ostres, quines ganes de fer balanç.... Jo m'estimo més no fer-ne, bé, sí que en faig d'una cosa. Això del blog m'ha apropat a moltes persones meravelloses, i d'això n'estic molt contenta, així que, et desitjo tot el millor del món. Petons.

Striper ha dit...

Jo si fes balanç em surtiria un post ben negre,i aixo a veure si escrius mes sovint.

XeXu ha dit...

Oeoeoeoeoeoe!!!!!
MAIAAAAA!!! MAIAAAAA!!! Quan de temps! Sort que has vingut tu a fer el balanç de l'any, que aquí la Lluna no sé què volia fer amb uns posts... esperem que et deixi aparèixer més sovint, que ja et trobava a faltar. L'altre dia pensava en tu, mira, em preguntava si ja havies tornat a casa. Ja ens veurem, oi?





Gràcies Lluna, m'ha agradat molt el teu resum, original, com sempre.

Dan ha dit...

Maia, digues a la Lluna que molt bon any, que bon nadal, i que bon tot tot i tot.

:-D

Terra ha dit...

Home Maia! Has tornat!

Bon any Lluna!! I a tu també Maia, a veure si et deixa escriure! ;)

iruNa ha dit...

Ostres Maia, quin post més autèntic! No n'havia llegit mai cap i em sembla que ni sabia de la teva existència ja que fa relativament poquet que segueixo a la Lluna, però m'ha encantat! Trobo que ets molt sincera, fresca i que per no ser d'aquest planeta escrius prou bé!! jeje
Ah, i em sumo al reclam general: espero que la Lluna et deixi escriure més sovint!!

Lluna, jo també espero que aquest nou any que comença et porti força salut i estiguis com un roure, tant física com anímicament!!
una abraçada preciosa!

Maia ha dit...

Moltes gràcies, Zel! La Lluna també diu que moltes gràcies!

Per què hauria de sortir negre, Striper? Tot és qüestió de mirar-se les coses amb un bon mirall!

XeXu, jo també ho espero, que la Lluna em deixi sortir més sovint. A veure si compleix la paraula. Ah! I diu que moltes gràcies!

Dan, i a mi no em dius res? Jo no he de passar un bon any i un bon tot, tot i tot? ;-)

Gràcies, Terra! Però ara ja sé què he de fer: si li mossego els dits, em deixa escriure! :-P

I gràcies, iruNa. És normal que no em coneguessis. Aquesta Lluna que no em deixa sortir... I diu la Lluna també que gràcies!