... és el dia que apareix algú amb una llista de coses, que podria haver vingut durant uns quants mesos, però que ve ara, i està una hora preguntant-te coses.
... és el dia que reps un mail dient que demà vindrà, amb una llista encara més llarga que la del que ha vingut avui.
... és el dia que se t'acudeixen més idees per fer coses noves. Que vaja, jo crec que, si vols ser creatiu, el millor que pots fer és tenir un termini d'entrega, una cosa que has d'acabar (o vols acabar) en dos dies, i llavors... llavors se t'acudiran totes les coses imaginables.
... és el dia que acabes a les 10 del vespre amb una llista gairebé ni començada... i et preguntes què fas queixant-te. Ah, sí! Que ara hi tornes!
què carai! A veure si faig alguna coseta més de la llista abans d'anar a dormir...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petites reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petites reflexions. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 de maig del 2008
dimarts, 29 d’abril del 2008
Sempre és així, veritat?
Quan decideixes que ja en tens prou, que ja se t'ha acabat la paciència, que no vols esperar més...
... aleshores no passen ni 24 hores que reps la resposta que esperaves, i que has decidit que ja no vols rebre.
Sempre és així, veritat?
Però fer veure que se t'ha acabat la paciència no serveix perquè arribi la resposta.
La resposta només arriba en el moment en què ja no t'importa. En el moment en què preferiries no rebre-la, perquè ja has decidit que no dones més oportunitats al que sigui, que ja n'estàs fins on sigui.
I llavors, quan reps el que volies rebre... aleshores no voldries haver-ho rebut!
... aleshores no passen ni 24 hores que reps la resposta que esperaves, i que has decidit que ja no vols rebre.
Sempre és així, veritat?
Però fer veure que se t'ha acabat la paciència no serveix perquè arribi la resposta.
La resposta només arriba en el moment en què ja no t'importa. En el moment en què preferiries no rebre-la, perquè ja has decidit que no dones més oportunitats al que sigui, que ja n'estàs fins on sigui.
I llavors, quan reps el que volies rebre... aleshores no voldries haver-ho rebut!
divendres, 21 de març del 2008
No m'havia adonat mai...
No m'havia adonat mai que el meu bar preferit (si és que això existeix) té nom de blocaire. O era al revès? Serà que no estic tan malament com em pensava? Mmmmmm... Hi reflexionaré :-)
No m'havia adonat mai que hi haguessin ampolles de coca-cola de 350 ml. Ara, tan difícil és entendre algú que demana una coca-cola?
No m'havia adonat mai de quanta gent et pot estar escoltant quan parles per mòbil pel carrer... i després fer-se un fart de riure :-) O sí, però si ets qui escolta, sempre és més divertit :-)
No m'havia adonat mai que hi haguessin ampolles de coca-cola de 350 ml. Ara, tan difícil és entendre algú que demana una coca-cola?
No m'havia adonat mai de quanta gent et pot estar escoltant quan parles per mòbil pel carrer... i després fer-se un fart de riure :-) O sí, però si ets qui escolta, sempre és més divertit :-)
dimarts, 18 de març del 2008
Buscant
Estava buscant una cosa. Tant li fa el que buscava. Només que buscava una cosa.
Buscava, però sense saber què buscava.
No sabia el que volia (segueixo sense saber-ho), però el que sí que tenia clar és el que no volia.
Encara no he trobat el que buscava. Encara no sé el que vull.
Però em sembla que és més difícil trobar una cosa quan saps el que no vols que no pas quan saps el que vols.
Buscava, però sense saber què buscava.
No sabia el que volia (segueixo sense saber-ho), però el que sí que tenia clar és el que no volia.
Encara no he trobat el que buscava. Encara no sé el que vull.
Però em sembla que és més difícil trobar una cosa quan saps el que no vols que no pas quan saps el que vols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Imatge gentilesa de la